Andescynodon mendozensis és una espècie extinta de cinodont de la família dels traversodòntids que visqué en allò que avui en dia és Sud-amèrica durant el Triàsic, fa entre 205,7 i 243,3 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a les formacions de Cacheuta i el Cerro de Las Cabras (província de Mendoza, Argentina). Es tracta de l'única espècie del gènere Andescynodon. Era un traversodòntid de mida petita a mitjana,. Tenia entre nou i onze dents postcanines superiors, menys que el seu parent proper Pascualgnathus. El nom genèric Andescynodon significa ‘cinodont dels Andes’, mentre que el nom específic mendozensis significa ‘de Mendoza’ en llatí.
Referències
Bibliografia
Categoria:Traversodòntids