miniatura|Les aventures de Zé Caipora, d'Angelo Agostini, un dels primers còmics del Brasil Els còmics al Brasil (anomenats en portuguès brasiler quadrinhos o HQs, gibis, revistinhas o historietas) van començar a publicar-se al adoptant un estil satíric en format de cartoons, vinyetes o caricatures i que més tard s'establiriien amb les populars tires. La publicació de revistes de còmics originals al país va començar a principis del .
Història
Segle XIX: precursors i primers passos (1837 - 1895) El 1837 va circular el primer dibuix en format de caricatura, obra de Manuel de Araújo Porto-Alegre, produit en litografia i que es venia en paper solt. Més tard, el 1844, l'autor crearia la revista d'humor polític Lanterna Mágica.
El 1855, el francès Sébastien Auguste Sisson (arribat al Brasil tres anys abans), va publicar "O Namoro, quadros ao vivo, por S… o Cio" a la revista O Brasil Ilustrado.
A finals de la dècada de 1860, Angelo Agostini va continuar la tradició d'introduir dibuixos amb temes de sàtira política i social als diaris i revistes brasileres. Entre els seus personatges populars, dibuixats com a protagonistes de tires còmiques com cal, hi havia Nhô Quim (1869), la primera tira còmica brasilera —que més endavant seria il·lustrada per Cândido Aragonez de Faria— i Zé Caipora (1883). Agostini va publicar a les revistes Vida Fluminense, O Malho i Don Quixote.
L'any 1898 es va posar en marxa el Jornal da Infância, dirigit per José Lins de Almeida, que malgrat no publicava còmics, va tenir col·laboracions amb Calixto Cordeiro i Artur Lucas.
Segle XX O Tico-Tico (1905 - 1957)
Llançada l'11 d'octubre de 1905, la revista O Tico-Tico es considera la primera revista de còmic del país. Va ser concebuda per l'artista Renato de Castro, qui va presentar el projecte a Luís Bartolomeu de Souza e Silva, propietari de la revista O Malho (on treballava Angelo Agostini, després del tancament de Don Quixote). Un cop aprovada, la revista va comptar amb la participació d'Angelo Agostini, que va crear-ne el logotip i va il·lustrar algunes de les històries de la revista. El format d'O Tico Tico es va inspirar en revistes infantils franceses com Le Petit Journal Illustre de la jeunesse, Le Jeudi de La jeunesse i La Semaine de Suzette. Aquesta última va llançar el personatge de Suzette, que es va publicar a la revista brasilera amb el nom de Felismina. Bécassine, un altre personatge de la revista, va rebre el nom de Narcisa. O Tico-Tico es considera el primer còmic del Brasil i va comptar amb la col·laboració d'artistes de renom, com J. Carlos (responsable dels canvis gràfics de la revista el 1922), Max Yantok i Alfredo Storni.
El personatge més reeixit de la revista va ser Chiquinho (publicat entre 1905 i 1958). Va ser considerat durant molts anys una creació original brasilera fins que, a la dècada de 1950, un grup de dibuixants va afirmar que era, de fet, una còpia de Buster Brown americà, creació de l'estatunidenc Richard Felton Outcault. Durant l'època de la Primera Guerra Mundial, Chiquinho també es va inspirar en les històries de Little Nemo in Slumberland. També hi van aparèixer els personatges Reco-Reco, Bolão i Azeitona, de Luiz Sá; Lamparina, de J. Carlos; Kaximbown de Max Yantok, Max Muller d'A. Rocha, entre d'altres. L'any 1917 es va estrenar el curtmetratge d'animació Traquinices de Chiquinho e seu inseparável amigo Jagunço, sense animadors acreditats, només la productora Kirs Filme.
El 1930, alguns personatges de les tires americanes van ser publicats a la revista, com ara Mickey Mouse (anomenat "Ratinho Curioso"), Krazy Kat (anomenat "Gato Maluco") i Fèlix el gat ("Gato Félix"). J. Carlos va ser el primer artista brasiler a dibuixar personatges de la Walt Disney Company a les pàgines dO Tico-Tico.
El 1938, Luiz Sá va decidir produir una sèrie de curtmetratges d'animació anomenada As Aventuras de Virgulino. En aquell moment, tenia previst presentar el projecte a Walt Disney als Estats Units, però una llei del president brasiler, Getúlio Vargas, li va impedir fer-ho i els projectes van caure en l'oblit. Sá va vendre les pel·lícules a una botiga de projectors; i a la dècada de 1970, s'hi va trobar una de les cintes, amb el curtmetratge Virgulino Apanha.
Oswaldo Storni (fill d'Alfredo Storni) i Carlos Arthur Thiré (fill del professor de matemàtiques Cecil Thiré) van ser els encarregats d'introduir a la revista el còmic d'aventures, inspirat en el model estatunidenc. Storni va obrir el camí amb sèries com Terras Estranhas (14 d'octubre de 1936 – 7 de desembre de 1938), A Quadrilha Negra de Max Fleters (28 d'abril – 1 de setembre de 1937), O Homem Infernal de Frank Morle' (15 de setembre – 3 de novembre de 1938), O Outro Mundo (8 de setembre de 1937 – 22 de març de 1939), Pernambuco, o Marujo (24 de novembre de 1937 – 27 de març de 1940) i Aventuras de um Jovem Brasileiro (agost de 1941 – maig de 1942). Thiré va estrenar-se a la revista amb la sèrie Três Legionários de Sorte (sobre la Legió Estrangera Francesa), que després tindria continuïtat en la secció Vamos Lêr del diari A Noite; mitjà on també va publicar la tira Aí, Mocinho. Més tard, Thiré va deixar els còmics per actuar al teatre i al cinema, es va casar amb l'actriu Tônia Carrero i va tenir un fill amb ella, el també actor Cecil Thiré.
La revista va perdre popularitat a la dècada del 1930, quan els diaris van començar a publicar suplements dedicats als còmics i també van aparèixer noves revistes. A la dècada del 1950, O Tico-tico va invertir en l'humor gràfic, publicant vinyetes d'artistes com Bosc i Sempé. La revista es va publicar fins al 1957 (després d'això, O Malho va publicar edicions especials amb el títol "O Tico-Tico Apresenta" fins al 1977), i en els darrers còmics de la seva existència va recuperar el seu antic enfocament educatiu.
Suplements de diaris i l'aparició de les editorials (1929-1959) miniatura|El diari "O Globo" de Roberto Marinho va ser un dels responsables d'implementar suplements de còmics. miniatura|Raffles (Lord Lister), un elegant lladre de la literatura alemanya, va tenir aventures produïdes per Carlos Arthur Thiré al Suplement Juvenil El setembre de 1929, el diari A Gazeta va crear un suplement de còmics en format tabloide, basat en els suplements dominicals americans de còmics; el mes següent, Casa Editorial Vecchi (una editorial d'origen italià) va llançar la revista Mundo Infantil, també el 1929, Correio Universal va publicar les tires Os Sobrinhos do Capitão, Pinduca, de Carl Anderson i Pafúncio e Marocas, de George McManus, però l'èxit dels suplements va arribar el 1934 amb la creació del Suplement Infantil d' Adolfo Aizen . Aizen va treballar per al diari O Globo i les revistes O Malho i O Tico-Tico; després de viatjar als Estats Units, es va familiaritzar amb els suplements de còmics i, en tornar al Brasil, va conèixer Arroxelas Galvão, un representant de King Features Syndicate. Galvão intentaria, a partir de 1932, vendre tires a diaris brasilers; L'excepció va ser el diari Diário de Notícias, que va publicar les tires de Popeye (que va passar a anomenar-se Brocoió). Aizen va negociar amb Galvão i, per tant, va ser el responsable de publicar per primera vegada les tires d'aventures de Flash Gordon. Publicat inicialment pel diari A Nação (després de ser rebutjat per Roberto Marinho, del diari O Globo, on treballava Aizen; en aquell moment, Marinho va afirmar que el cost dels suplements de còmics seria massa alt), llançat el març del mateix any, el primer número va tenir una portada de J. Carlos (com O Tico-Tico, el Suplemento Infantil barrejava tires estrangeres i brasileres, dibuixades per artistes com Monteiro Filho, que va il·lustrar Os exploradores da Atlântida, ou As Aventuras de Roberto Sorocaba, ajudat per la seva dona Maria i amb guió d'Oswaldo da Silveira) i, després de quinze números, per la recentment formada editorial d'Aizen, Grande Consórcio de Suplementos Nacionais . Com que era jueu i nascut a Rússia, Aizen no podia tenir una empresa al Brasil; segons la llei vigent en aquell moment, només els nascuts en sòl brasiler podien tenir aquest privilegi. El periodista havia falsificat un certificat de naixement en què es declarava de Bahia, ja que havia viscut a Bahia durant la seva adolescència. El 1935, el diari Correio Universal va començar a publicar còmics brasilers, així com nacionals com ara Hélio do Soveral ("El misteri de la casa de camp"), Donatelo Grieco, Ayres Nascimento, Aytlton Flores, Luiz Megulhão, Neisir Couto.
El 1936, Aizen va decidir reunir les pàgines del primer arc de Flash Gordon, "Flash Gordon al Planeta Mongo", en un àlbum de luxe en format horitzontal; l'àlbum es va vendre bé, arribant al punt d'esgotar la tirada de 15.000 còpies. El mateix any, Carlos Arthur Thiré va publicar a les pàgines del Suplement Juvenil la sèrie O Gavião do Riff (una altra sèrie sobre la Legió Estrangera Francesa) i Raffles, el lladre elegant (inspirada en una sèrie literària alemanya i el personatge del mateix nom d'Ernest William Hornung). El 1938, Fernando Dias da Silva va guanyar un concurs del Suplement Juvenil i va publicar la tira "O enigma das pedras vermellas".
El 1937, el tabloide creat pel matrimoni Ferraz va publicar per primera vegada al país les tires de The Phantom de Lee Falk, amb traduccions de la mateixa Helena Ferraz de Abreu.
Roberto Marinho contacta amb Aizen (amb qui no havia parlat durant tres anys) i li proposa una associació: distribuirien suplements de còmics (impresos a les impremtes d'O Globo) en diversos diaris de tot el país. Aizen va rebutjar la idea, i el juny d'aquell mateix any, Marinho llança O Globo Juvenil, un suplement dirigit per Djalma Sampaio, assistit per Antonio Callado i Nelson Rodrigues. El mateix any, Francisco Acquarone, més conegut per les seves pintures i llibres d'història de l'art, crea còmics per a les novel·les Els primers homes a la Lluna de H. G. Wells i Les mines de plata de José de Alencar. Rodrigues també era una mena de traductor; es basava en les pintures i inventava el diàleg, acabant així reescrivint les històries.
Aizen crea la revista Mírim; una novetat de la revista va ser l'ús del format de còmic o semi-tabloide, el mateix any, la revista A Gazetinha comença a publicar l'arc argumental de L'Urpa Gris, de Francisco Armond i Renato Silva, una sèrie amb una forta influència dels pulps de misteri, terror i ciència-ficció, el mateix any, Renato Silva havia començat la seva carrera en còmics, publicant a les pàgines del Suplement Juvenil, il·lustrant una història d'un personatge de la literatura pulp, el detectiu Nick Carter. El personatge principal és un vilà, perseguit pels inspectors de policia Higgins i Miller. L'Urpa Gris es va publicar fins el 1939, amb un total de 100 pàgines,Elma Regina Nunes Oliveira. Mulher ao quadrado: as representações femininas nos quadrinhos norte-americanos : permanências e ressonâncias, 1895-1990. [S.l.]: Editora Universidade de Brasília, 2007. p.130 i posteriorment es va publicar al mercat francobelga, a la revista Le Moustique amb el títol La Grife Grise; en aquell moment, els francesos i els belgues creien que era d'origen mexicà.Telio Navega (29/06/2011). . Gibizada, O Globo Anys més tard, es va especular que Helena de Ferraz era la veritable identitat de Francisco Armound, autor de La urpa grisa. Helena i el seu marit de vegades signaven el diari amb el pseudònim Álvaro Armando. Arnaldo Ferraz, el fill de la parella, assegura que la seva mare mai va escriure còmics, només va traduir les primeres tires de Phantom. Renato Silva es faria més conegut pels cursos de dibuix publicats a la sèrie de llibres L'art de dibuixar.
L'any següent, Correio Universal va publicar altres contes il·lustrats per ell: Aladdin, que va acabar donant nom a un suplement del diari, João Tymbira Around Brazil i una adaptació de dibuixos animats d'O Guarani de José de Alencar, però el diari seria cancel·lat poc després.