Joana Martina (Terrassa, c. 1610 – ??) fou una dona terrassenca del començament del , casada amb Bernat Martí, un treballador de la vila. Apareix registrada en un procediment municipal en què va ser condemnada al desterrament el 13 de juliol de 1610, amb la imposició d’una pena de cent assots en cas que tornés a Terrassa. Les causes del seu desterrament no són conegudes. La coincidència d’aquesta data amb altres desterraments similars ha portat alguns estudiosos a plantejar si podria estar vinculada a prostitució o proposicions herètiques, tot i que aquesta hipòtesi no està confirmada.
S’ha conservat constància del seu nom en els registres municipals terrassencs, que recullen la sentència de desterrament del juliol de 1610. Aquest fons documental abasta diversos processos relacionats amb acusacions de bruixeria en la comarca del Vallès a principis del . A més, el cas de Joana Martina és esmentat en estudis d'història local, com la ponència La cacera de bruixes al Vallès (1619–1622): processos locals i causa general, presentada al Centre d’Estudis de Granollers i conservada a l'Arxiu Municipal de Granollers. Aquests treballs situen el seu procés com un precedent de la denominada «causa general de bruixeria» que tingué lloc al Vallès a partir de 1619.
El procediment s’inscriu en el context de persecucions per bruixeria documentades a Catalunya entre finals del i començaments del , en què diverses batllies locals impulsaren causes per superstició o malefici, sovint sense intervenció directa del Sant Ofici.
Referències
Categoria:Acusades de bruixeria a Catalunya Categoria:Terrassencs Categoria:Segle XVI Categoria:Segle XVII a Catalunya Categoria:Història de Terrassa Categoria:Memòria històrica a Catalunya