En cromodinàmica quàntica (QCD), la llei d'escala de Brown–Rho (Brown–Rho scaling, en anglès) és una llei d'escala aproximada per als hadrons en un medi molt calent i dens, com ara la matèria QCD a l'època dels quarks durant el primer microsegon després del Big Bang o dins d'estels de neutrons. arXiv preprint
Fou proposada per Gerald E. Brown i Mannque Rho en la seva publicació de 1991 a Physical Review Letters. Mitjançant l'ús de lagrangians quirals efectius amb una incorporació adequada de les propietats d'escalat de la QCD, els autors van establir una llei d'escala aproximada entre les masses dels hadrons al buit i al medi en processos nuclears a la densitat de la matèria nuclear o per sobreː
m*σ/mσ ≈ m*N/mN ≈ m*ρ/mρ ≈ m*ω/mω ≈ f*π/fπ,
on mX és la massa al pol del mesó X al buit i m*X és la massa "corrent" corresponent en el medi arXiv preprint segons les regles de suma de la QCD. arXiv preprint El mesó rho, omega, sigma i el nucleó es denoten per ρ, ω, σ i N, respectivament. El símbol fπ denota la constant de desintegració dels pions al buit. (Les constants de decaïment tenen una interpretació "corrent" i "al pol" similars als conceptes de "massa corrent" i "massa al pol", d'acord amb la relativitat especial). arXiv preprint
Per als hadrons, una gran part de les seves masses són generades pel condensat quiral. Com que el valor del condensat quiral pot variar significativament dins la matèria calenta i/o densa, les masses dels hadrons també es veurien modificades. La llei d'escala Brown-Rho suggereix que la restauració parcial de la simetria quiral pot ser accessible experimentalment mesurant les masses dels hadrons en el medi, i va portar a nombrosos treballs teòrics i experimentals posteriors. Teòricament, un comportament similar també es troba en el model Nambu–Jona–Lasinio i en la regla de suma de la QCD.
La hipòtesi de l'escalat Brown–Rho té suport experimental en la desintegració beta del 14C cap a l'estat fonamental del 14N. arXiv preprint
Referències
Categoria:Física de partícules