és el nom que els investigadors donaren a una nena d'onze anys que visqué a Atenes al aC, les restes de la qual es van trobar el 1994-1995 en un enterrament col·lectiu durant les obres de construcció d'una estació de metro al districte del Ceràmic d'Atenes, a Grècia.
Història del descobriment Entre els anys 1994 i 1995, uns arqueòlegs del Ministeri de Cultura, sota la direcció d'Éfi Baziotopoúlou-Valaváni, feren excavacions arqueològiques a la ruta del futur metro d'Atenes. En el sector del Ceràmic, trobaren una fossa comuna que contenia restes de més de 150 esquelets d'ambdós sexes i de totes les edats. Aquests esquelets es van datar amb precisió pels gerros pintats que també hi havia a la fossa, i la decoració dels quals, que varia molt segons el període, es pot datar dels 440-425 aC. Aquesta descoberta és extremadament rara, perquè revela un enterrament dut a terme en condicions inusuals i de manera precipitada. Normalment, els morts eren cremats abans de ser enterrats. Es plantejà la hipòtesi que fossen víctimes de la pesta d'Atenes que assolà la ciutat a l'inici de la Guerra del Peloponnès, entre el 429 i el 426. Se'n feren anàlisis d'ADN en dos laboratoris de neurobiologia molecular, a Atenes i Creta, a partir de mostres extretes de càries dentals seguint un protocol científic desenvolupat a la Universitat d'Ais-Marsella i que s'havia usat fins llavors per analitzar restes humanes de mòmies egípcies o restes de l'edat mitjana. Aquestes anàlisis proven que les persones soterrades a la fossa van morir de febre tifoide causada per un bacteri de la família de la salmonel·la, Salmonella enterica serovar Typhi.
La reconstrucció miniatura|Crani de "Mirtis" exposat al Museu Arqueològic Nacional d'Atenes el 2010 Un equip internacional dirigit per Manólis Papagrigorákis, de la Universitat d'Atenes, va reconstruir l'aspecte físic d'una nena d'onze anys descoberta al pou del Keramikos a partir de les seues restes, sobretot del seu crani, extremament ben conservat, que fins i tot contenia algunes de les dents de llet. L'equip fa servir procediments coneguts com ara la «tècnica de Manchester», que reconstrueix científicament el gruix dels teixits i les fibres musculars tenint en compte el sexe, les condicions higièniques i l'edat de l'esquelet.
Els treballs de reconstrucció van durar uns deu mesos. Fou una recerca interdisciplinària que combinà moltes especialitats científiques. El nom «Mirtis» el van triar d'entre els noms comuns aC, pel seu so simple. Significa 'murta'.
Exposicions Els resultats de la recerca duta a terme sobre Mirtis es presentaren en una exposició temporal al Museu de l'Acròpolis d'Atenes el 9 d'abril del 2010.Page "Ont créé pour Myrtis" du site Myrtis. Page consultée le 15 avril 2020 El 2010 es feu una exposició itinerant per a presentar els resultats sobre Mirtis i dos altres esquelets de la necròpolis del Keramikos, allotjats a Grècia al Museu d'Història Natural de la Fundació Goulandris, al Museu Arqueològic Nacional i al Museu Arqueològic de Tessalònica.Page "L'équipement" du site Myrtis, 18 avril 2011. Page consultée le 15 avril 2020. Després es va presentar a la Xina durant l'Exposició Universal de 2010. L'exposició s'acompanyava de molts esdeveniments científics, culturals, artístics i educatius.Sanidas (2011).
Nomenaren a Mirtis «amiga de les Nacions Unides» durant la campanya contra la pobresa de l'ONU del 2011 com a part dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni. La seua imatge s'utilitza per a denunciar el fet que els infants encara moren de febre tifoide a començament del mentre n'hi ha remei.Page "Myrtis has been named “friend of the United Nations”. Her message to the world leaders." sur le site Myrtis. 15 abril 2020.
L'artista Jean-François Réveillard creà un museu virtual en Second Life el 2020 en col·laboració amb Ellinogermaniki Agogi i l'equip del professor J. Papagrigorákis.
Representacions en les arts Una obra per a joves, (Mirtis: les seues vides) de Maria Angelídou, es basa en els pocs fets coneguts sobre la xiqueta.Translation of the fairy-tale, «Myrtis: her lives», a tale that verges on the truth, by John C. Davis, sur le site Myrtis, 6 juny 2011. Consultat el 15 d'abril 2020.
Referències
Categoria:Grecs del segle V aC Categoria:Museu Arqueològic Nacional d'Atenes