Cosa és un municipi d'Aragó, situat al nord-oest de la província de Terol i enquadrat a la comarca de Jiloca.

La seua economia es basa en l'agricultura i la ramaderia. Amb una població de 63 habitants, pertany a la zona muntanyenca de la comarca del Jiloca (situada a 1.150 msnm). Es troba a 25 km de Calamocha, la població més important de la comarca, i a 80 km de la capital, Terol. S'hi pot arribar seguint la A-23 (Autovia Mudèjar) fins a Caminreal i seguint la direcció de Montalbán per la carretera nacional 211 (Alcolea del Pinar-Tarragona). Limita amb els pobles de Torre los Negros, Barrachina, El Villarejo (Terrient), Bañón, Rubielos de la Cérida, Alpeñés i Corbatón. El municipi comprèn els nuclis de Cosa i Corbatón. El codi postal és 44358.

Geografia física Amb una superfície de 54,81 km², el relleu del territori està caracteritzat pel Sistema Ibèric de Terol, a l'est de la depressió que forma el riu Jiloca. Es troba a una gran altitud, que oscil·la entre els 1385 m al sud-oest, a l'anomenada Loma Pedriza, i els 1130 m al nord-oest, a la vora del riu de Cosa, del qual laa població pren el nom. El poble s'alça a 1185 metres sobre el nivell del mar, delimitat pel barranc de l'Horcajo, a l'est, i en part pel barranc de Fuendelamadre, a l'oest.

Història Hi ha activitat humana a la zona, almenys, des del Neolític, com evidencien troballes arqueològiques pròximes. El primer esment de la població és de l'any 1205.

L'any 1248, per privilegi de Jaume I, aquest lloc es deslliga de la dependència de Daroca, i passa a formar part de Sesma de Barrachina, a la Comunidad de Aldeas de Daroca, que va ser dissolta el 1838.

A mitjan el segle XIX, el lloc tenia comptabilitzada una població de 244 habitants. Apareix descrit en el setè volum del Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar, de Pascual Madoz.

Demografia i economia Cosa té en el primer terç del segle XX una població de 63 habitants (INE 2025), i una economia basada en l'agricultura i la ramaderia.

Les seues festes més importants són l'Assumpció de la Verge i Sant Roque que se celebren els dies 15 i 16 d'agost.

Edificis representatius La Casa Grande, o Casa Ferreruela. És de planta quadrangular amb dues plantes i petits buits inclosos en el ràfec de mitja canya per a ventilacions en la coberta. Amb portaló d'arc de mig punt de carreus amb imposta motllurada. La segona planta té tres balconades amb interessant reixeria i un rellotge de sol. A l'interior es troba un pati empedrat d'entrada a la casa i una escala il·luminada per un llumenari que s'obre a l'exterior mitjançant un tambor octogonal. miniatura|Església de l'Assumpció, de Cosa L'Església de l'Assumpció, amb el sostre ensorrat i en ruïnes des de la dècada de 1970, manté dretes les parets exteriors i la torre. Obra barroca de maçoneria del , amb tres naus, la central coberta amb volta de mig canó amb llunetes i volta d'aresta i cúpules laterals. Torre en pedra i rajola, de tres cossos. Les obertures estan enquadrades en pilastres i decorats amb dents de serra a l'estil mudèjar. La terminació piramidal de la torre és d'obra recent. En el cor de l'església es trobava un faristol en forma de tronc de piràmide. En cadascuna de les cares hi havia dipositat un llibre de cant amb tapes folrades en pell, ja desaparegut.

També hi ha dues fonts a les quals encara va la gent de poble a agafar aigua per a beure per la seua frescor. L'aigua d'aquestes fonts passa a un abeurador on el bestiar sadolla la seua set. La sobrant contínua per una séquia i s'utilitza per a regar els horts que hi ha a la seua riba.

En un dels turons que envolten el poble es troba una escultura dedicada al Sagrat Cor de Jesús.

Es conserva el safareig on anaven les dones del poble a rentar la roba. Encara que actualment hi ha rentadores en les cases, encara se sol usar esporàdicament.

A l'exterior del cementiri de Cosa es va localitzar una fossa comuna datada al 1938, que contindria els cossos de diversos soldats morts a l'hospital de campanya que s'instal·là a la Casa Gran durant la Guerra Civil. A començaments del segle XX se'n va fer l'exhumació i es va poder recuperar algun dels cossos.

Referències

Categoria:Municipis del Jiloca Categoria:Província de Terol