Les teories d'abast intermedi, formulades pel sociòleg estatunidenc Robert K. Merton a mitjan segle XX, van néixer amb la voluntat d'unir la reflexió teòrica amb la recerca empírica. Merton proposava elaborar teories que expliquessin fenòmens socials concrets —com la desviació social, la mobilitat social o el paper de les institucions— a partir de conceptes prou generals per ser verificables i acumulatius dins del coneixement sociològic.Merton, R. K. (1964). Teoría y estructura sociales. México: Fondo de Cultura Económica.
Aquesta proposta va aparèixer en un moment en què la sociologia nord-americana oscil·lava entre dues tendències extremes: d'una banda, les grans construccions abstractes de Talcott Parsons, i de l'altra, els estudis empírics aïllats sense base teòrica comuna. Les teories d'abast intermedi van oferir una via intermèdia, establint un pont entre la teoria i l'observació, i van contribuir decisivament al desenvolupament d'una sociologia científica moderna, més precisa, comparativa i progressiva.Giner, Salvador (1998). Historia del pensamiento social. Madrid: Ariel.Ritzer, George (2012). Teoría Sociológica Clásica, Teoría Sociológica Moderna y Teoría Sociológica Contemporànea. McGraw-Hill
Exemples de teories sociològiques d'abast intermedi Les teories d'abast intermedi es concreten en formulacions que expliquen fenòmens socials específics, però sense perdre capacitat de generalització. Robert K. Merton en va desenvolupar diversos exemples paradigmàtics, com la teoria de l'anomia o de la tensió social, que descriu la relació entre els objectius culturals i els mitjans legítims per assolir-los, i explica l'origen de la desviació i la delinqüència dins de determinats contextos socials.
Altres exemples destacats són la teoria del rol social, iniciada per George H. Mead, que explica com la identitat i el comportament de les persones sorgeixen de la seva interacció amb els altres, a través de l'assumpció de rols socials i analitza les expectatives associades a cada posició dins l'estructura social i les tensions derivades del seu incompliment.Mead, George Herbert (1934) Mind, Self and Society. També cal destacar la teoria del capital social, formulada per autors com James Samuel Coleman o Pierre Bourdieu, que estudia com les relacions i xarxes socials generen recursos i beneficis col·lectius.Bourdieu, P. (1991). El sentido práctico. Madrid: Taurus.
També poden considerar-se teories d'abast intermedi les propostes sobre la mobilitat social, que examinen els mecanismes de canvi dins l'estructura de classes, o la teoria dels cercles de referència, utilitzada per entendre la influència dels grups d'iguals en la formació d'actituds i comportaments. En conjunt, aquests exemples mostren com les teories d'abast intermedi permeten abordar àrees específiques de la realitat social mitjançant marcs conceptuals susceptibles de contrastació empírica.
Llista de les principals teories d'abast intermedi A continuació es relacionen algunes de les teories d'abast intermedi més rellevants. Nom de la teoriaAutor(s)TesiTeoria de la mobilitat socialPitirim Sorokin (1927)Les societats permeten el moviment vertical dels individus dins l'estructura social, i aquest moviment pot ser analitzat sistemàticament segons factors econòmics, educatius i polítics.Teoria del rol socialGeorge H. Mead (1934); Ralph Linton (1936); Talcott Parsons (1951)Els individus assumeixen rols socials derivats de la seva posició dins la societat, i aquests rols orienten la seva conducta i mantenen l'ordre social.Teoria de l'anomia o de la tensió socialRobert K. Merton (1938, 1964)La desviació apareix quan hi ha un desajust entre els objectius culturals establerts i els mitjans legítims per assolir-los.Teoria dels cercles de referènciaHerbert H. Hyman (1942)Les actituds i opinions individuals es formen segons els grups socials amb què la persona s’identifica o als quals aspira a pertànyer.Teoria de l'intercanvi socialGeorge C. Homans (1958)Les relacions socials funcionen com un intercanvi de recompenses i costos que busquen l'equilibri i la reciprocitat.Teoria del conflicte realistaMuzafer Sherif (1958)Els conflictes entre grups sorgeixen de la competència per recursos escassos, i la cooperació emergeix quan existeixen objectius comuns.Teoria dels recursos i el poderPeter M. Blau (1964)El poder social deriva de l'intercanvi desigual de recursos, i les jerarquies emergeixen d'aquest desequilibri.Teoria de l'etiquetatge (labeling theory)Howard S. Becker (1963)La societat defineix el comportament desviat mitjançant processos d'etiquetatge que acaben influint en la identitat de l'individu.Teoria del capital socialPierre Bourdieu (1980); James S. Coleman (1988); Robert D. Putnam (1993)Les xarxes socials i la confiança generen recursos col·lectius que afavoreixen la cooperació i la cohesió social.Teoria de les xarxes socialsMark Granovetter (1973); Barry Wellman (1988)Les connexions entre individus determinen el flux d'informació, la influència i les oportunitats socials.Teoria dels mecanismes socialsPeter Hedström i Richard Swedberg (1998)Els fenòmens socials s’han d'explicar mitjançant mecanismes causals intermedis que vinculin l'acció individual amb les estructures socials.Teoria de la societat del riscUlrich Beck (1986 i 2000)El progrés comporta risc. Les societats han de gestionar riscos globals —tecnològics, ambientals o econòmics— derivats del seu propi desenvolupament.Teoria de la societat líquidaZygmunt Bauman (2000)La modernitat tardana es caracteritza per la fluïdesa, la incertesa i la fragilitat dels vincles socials i identitaris.Teoria de la performativitat socialJudith Butler (1990; desenvolupaments recents, segle XXI)Les identitats socials, especialment les de gènere, es construeixen mitjançant actes repetits i pràctiques discursives que les fan reals.
Referències
Categoria:Sociologia