Una fractura patològica és una fractura òssia causada per la debilitat de l'estructura òssia que condueix a una disminució de la resistència mecànica a les càrregues mecàniques normals. Aquest procés és degut més comunament a l'osteoporosi, però també pot ser degut a altres patologies com el càncer, la infecció (com l'osteomielitis), els trastorns ossis hereditaris o un quist ossi. Només un petit nombre d'afeccions són habitualment responsables de fractures patològiques, incloent-hi l'osteoporosi, l'osteomalàcia, la malaltia de Paget, l'osteïtis, l'osteogènesi imperfecta, els tumors i quists ossis benignes, els tumors ossis malignes secundaris i els tumors ossis malignes primaris.
La fractura per fragilitat és un tipus de fractura patològica que es produeix com a resultat d'una lesió que seria insuficient per causar una fractura en un os normal. Hi ha diversos llocs de fractura que es consideren típics de les fractures per fragilitat: fractures vertebrals, fractures del coll del fèmur, fractures pelvianes, fractures humerals proximals i fractura de Colles del canell. Aquesta definició sorgeix perquè un ésser humà normal hauria de poder caure des d'una alçada sense trencar-se cap os, i una fractura, per tant, suggereix debilitat de l'esquelet.
Les fractures patològiques es presenten com a fractures transversals gairebé a 90 graus respecte a l'eix longitudinal d'ossos llargs. En una fractura per compressió patològica d'una vèrtebra espinal, les fractures solen aparèixer com a col·lapse de tot el cos de la vèrtebra.
Referències
Patologica Categoria:Malalties i trastorns ossis