El filisteuDictionary.reference.com: "Philistine". és una llengua extinta que antigament parlaven els filisteus. Se sap molt poc sobre la llengua, de la qual un grapat de paraules han sobreviscut com a préstecs culturals de l'hebreu bíblic, que descriuen institucions filistees, com ara els seranim, els "senyors" de les cinc ciutats filistees ("Pentàpolis")El terme s'utilitza com a rang militar a la Palestina actual, equivalent a capità. ("capitans" en la Palestina actual), o el "receptacle argaz", que es troba en Samuel 6, i enlloc més,E. Sapir, "'argáz, a Philistine Word," Journal of the American Oriental Society (1936:272–281), found it to signify the box of a cart "a presumably non-Semitic word" (p. 274). o el títol "padi"."Common IE property" asserts (Sapir 1936:279 note 23) noting Greek πόσις, Lithuanian –pati-s, –pats, and Tocharian A pats.
Classificació A jutjar només per les inscripcions, el filisteu podria simplement formar part del continu dialectal cananeu autòcton."Philister-Projekt: ""The Cultural Dynamics of the Philistine Culture: A Case Study in the Transformation of an Immigrant Culture". La inscripció dedicatòria reial d'Ecron, que identifica amb seguretat el jaciment arqueològic com l'Ecron bíblic, és el cos de text connectat més antic que s'identifica com a filisteu, tot basant-se en la seua localització. Està escrit en un dialecte cananeu semblant al fenici.
No hi ha prou informació sobre la llengua filistea per a vincular-la amb confiança a altres llengües: les possibles relacions amb les llengües indoeuropees, fins i tot amb el grec micènic, donen suport a la teoria que els filisteus immigrants procedien dels "pobles de la mar". Hi ha indicis de vocabulari i onomàstica no semítics, però les inscripcions, no esclarides per algunes falsificacions modernes,Joseph Naveh, "Some Recently Forged Inscriptions," Bulletin of the American Schools of Oriental Research" (Summer 1982:53–58). són enigmàtiques:I. Singer, "Egyptians, Canaanites and Philistines in the Period of the Emergence", in Finkelstein and Na’aman (eds.), From Nomadism to Monarchy, 1994: 282–338. en un nombre de "segells d'àncora" s'han trobat miniatures inscrites en diversos jaciments filisteus.Simcha Shalom Brooks, Saul and the Monarchy: A New Look (Ashgate) 2005:29, noting O. Keel, "Studien zu den Stempelsiegeln aus Palestina IV." Orbis Biblicus et Orientalis 135 (Freiburg: Universitätsverlag) 1994:21–34. D'altra banda, l'evidència del corpus d'inscripcions breus de l'edat del ferro IIA-IIB a Tell es-Safi (Palestina)Maeir, A., Wimmer, S., Zukerman, A., and Demsky, A. 2008. A Late Iron Age I/early Iron Age IIA Old Canaanite Inscription from Tell es-Sâfi/Gath: Palaeography, Dating, and Historical-Cultural Significance. Bulletin of the American Schools of Oriental Research 351: 39–71. demostra que en algun moment durant l'edat del ferro autòctona els filisteus començaren a utilitzar un d'aquells dialectes de la llengua i l'escriptura cananea localA finals del , a Tell es-Safi, s'utilitzava l'alfabet semític occidental. que amb el temps emmascarà i va substituir les tradicions lingüístiques més antigues i no locals, que possiblement es van reduir a un substrat lingüístic, ja que van deixar de ser registrades en inscripcions. Cap al final de la colònia filistea a l'àrea, als segles VIII i VII abans de la nostra era, la principal llengua escrita a la Pentàpolis filistea era un dialecte cananeu escrit en una versió de l'alfabet semític occidental tan distintiva que Frank Moore Cross la va anomenar "escriptura neofilistea".Frank Moore Cross, "A Philistine Ostracon From Ashkelon", BAR 22 (January–February 1996:64–65. Les guerres i ocupacions assíries i babilòniques van destruir la presència filistea a la costa. Quan se'n reprén la documentació, sota l'Imperi persa, és en arameu, la lingua franca de l'imperi.
El filisteu com a llengua indoeuropea miniatura|Ceràmica bicolor filistea Hi ha algunes proves limitades que donen suport al suggerimentFirst made by Arie Noordtzij, De Filistijnen (1905), noted by G. Bonfante, "Who Were the Philistines" American Journal of Archaeology 50.2 (April – June 1946:251–262) p. 252 note 4. Bonfante argued for an Illyrian origin for the Palaistinoi, in Palaeste, an Illyrian toponym in Epirus, supplied with the Illyrian -ino suffix for ethnic groups; the suggested connection was introduced by , in Berliner Philologische Wochenschrift 34 (1914:483). que els filisteus originàriament parlaven una llengua indoeuropea, cosa que ajudaria a explicar l'origen grec egeu dels estils de ceràmica filistea i els motius decoratius, sobretot els atuells filisteus bicromats. Algunes paraules relacionades amb els filisteus que es troben al Tanakh no són semítiques i, en alguns casos, amb reserves, es poden atribuir a arrels protoindoeuropees . Per exemple, R. D. BarnettBarnett, "The Sea Peoples" Sect. IV "The Philistines", New Cambridge Ancient History p. 17, critically remarked upon in Michael C. Astour's review article in Journal of the American Oriental Society, 92.3 (July – September 1972:457f. va rastrejar la paraula filistea per a capità, serenOnly used in Hebrew in connection with Philistine princes; the Philistine etymology of seren, sranim was admitted by W.F. Albright in the New Cambridge Ancient History, vol. I, part I, pàg. 25, note 3. que pot estar relacionada amb els sarawanas / tarawanas neohititesSandars, Nancy K., The Sea Peoples: Warriors of the Ancient Mediterranean, 1250–1150 BC, Thames and Hudson, 1978. o amb la paraula grega tyrannos (potser manllevada d'una de les llengües de l'Anatòlia occidental);"Tyrannos is not a Greek word. It comes from one of the languages of Asia Minor and may have affinities with Lydian words and names," Robert Drews suggested, "The First Tyrants in Greece" Historia: Zeitschrift für Alte Geschichte, 212 (2nd Quarter 1972:129–144) p. 138. Greek tradition recorded Gyges as the first ruler to whom tyrannos was applied (ibid.).Helck W., Ein sprachliches Indiz für die Herkunft der Philister, in: Beiträge zur Namenforschung 21, 1983, pàg. 31.Meriggi, P. "Schizzo della delineazione nominale dell'eteo geroglifico (Continuazione e fine)", in: Archivio Glottologico Italiano, 38, 1953. p. 36-57 (toscà).Chantraine, P. Dictionnaire étymologique de la langue grecque. Histoire des mots, vol. 4.1, 1968, pàg. 1146.Cornil, P. "Une étymologie étrusco-hittite", Atti del II Congresso Internazionale de Hittitologia, Pavía, 1995, p. 84-85 (toscà).Rabin, C. "Hittite Words in Hebrew", Or NS 32, 1963, p. 113-39. i Edward SapirSapir, "Hebrew 'helmet,' a loanword, and its bearing on Indo-European phonology" Journal of the American Oriental Society 57.1 (March 1937:73–77). defensa kōbá, 'casc', utilitzat a partir del casc de coure de Goliat (alguns noms filisteus, com ara Goliat, AquixAchish has been connected to Greek (Ἀγχίσης), and Hurrian. i Picol, semblen ser d'origen no semític, i s'hi han suggerit etimologies indoeuropees."Little is known of Philistine personal names, but the little we know seems to confirm Jacobsohn's Illyrian hypothesis", observes G. Bonfante (1946: 254), who adduces Jacobsohn 1914 and Greek usages of Ἀγχίσης, the Greek rendering of Goliath. S'ha trobat una inscripció que data de finals del segle X i començament del IX amb dos noms, molt semblants a una de les etimologies proposades del nom popular filisteu Goliat (compareu amb el lidi AlyatteThis connection was made by Georg Hüsing, according to Ferdinand Bork in AfO 13 (1939–1941:227), noted by G. A. Wainwright, "Some Early Philistine History" Vetus Testamentum 9.1 (January 1959:73–84) p. 79, note 3. el grec Kalliades, i el cari Wljat) es trobà al jaciment de Tell es-Safi / Gath a Palestina.
Aquestes dades, però, són insuficients per a confirmar la hipòtesi que el filisteu fos una llengua indoeuropea i no hamitosemítica com altres llengües del Llevant mediterrani o l'Orient Pròxim.
Notes i referències
Categoria:Llengües mortes