Lucien Bouchard (nascut el 22 de desembre de 1938) és un advocat, diplomàtic i polític jubilat canadenc que va ser el 27è primer ministre del Quebec del 1996 al 2001.
Abans del seu càrrec de primer ministre al Quebec, va ser ministre durant dos anys al gabinet de Brian Mulroney, després Bouchard va fundar i dirigir el Bloc Québécois i va esdevenir líder de l'oposició a la Cambra dels Comuns del Canadà de 1993 a 1996. Es va convertir en una figura central del bàndol del "Sí" al referèndum del Quebec de 1995, juntament amb Jacques Parizeau, a qui va succeir com a primer ministre.
Primers anys de vida Bouchard va néixer a Saint-Cœur-de-Marie, Québec, fill d'Alice (de soltera Simard) i Philippe Bouchard. El seu germà és l' historiador Gérard Bouchard. Lucien Bouchard es va graduar a la Jonquière Classical College el 1959, i va obtenir una llicenciatura en ciències socials i una llicenciatura en dret a la Universitat Laval el 1964. Va ser admès al Col·legi d'Advocats de Quebec més tard aquell mateix any.
Va exercir l'advocacia a Chicoutimi fins al 1985. mentre que va ocupar molts càrrecs com a funcionari públic al llarg dels anys: president del comitè d'arbitratge del sector educatiu (1970 a 1976), fiscal en cap de la comissió de treball i indústria (comissió Cliche, 1974–75), i copresident de la comissió d'estudi sobre els sectors públic i parapúblic (comissió Martin-Bouchard) — 1975). A partir de llavors, va actuar com a coordinador o membre de molts equips especials en nom del govern del Quebec en les negociacions sindicals per al sector públic. En una entrevista del 2000 amb el periodista Michel Auger sobre la seva feina amb la comissió Cliche, Bouchard va nomenar el cap sindical André Desjardins un dels testimonis més durs que mai havia interrogat.Auger, Michel The Biker who Shot Me: Recollections of a Crime Reporter, Toronto: McClelland & Stewart, 2002 page 49.
Primers anys en política i diplomàcia La relació de Bouchard amb la política és complexa, ja que al llarg dels anys es va afiliar a diversos partits polítics amb ideologies molt divergents, fins i tot fundant-ne un, el Bloc Québécois.
Bouchard ha estat un nacionalista quebequès durant tota la seva carrera política. Contràriament a la creença popular, durant les eleccions generals quebequeses de 1970, no va treballar per al federalista Partit Liberal del Quebec. Va quedar profundament commocionat pels esdeveniments de la Crisi d'Octubre de Quebec, especialment per la imposició per part del primer ministre Pierre Trudeau de la Llei de Mesures de Guerra sol·licitada pel llavors primer ministre de Quebec, Robert Bourassa.
Bouchard va treballar amb el bàndol del "Sí" durant el referèndum de Quebec sobre la sobirania de 1980. El 1984, Brian Mulroney, amic íntim de Bouchard des dels seus dies a la facultat de dret a la Universitat Laval, es va convertir en primer ministre del Canadà. Mulroney continuaria demanant a Bouchard que ocupés diversos càrrecs oficials, inclòs (el 1985) el d'ambaixador del Canadà a França.
Diputat a la Cambra dels Comuns Ministre del gabinet Mulroney El 1988, Bouchard va tornar al Canadà per servir com a lloctinent de Mulroney al Quebec, i va ser elegit com a conservador progressista per una circumscripció de la zona de Saguenay. Immediatament va ser nomenat al gabinet com a secretari d'Estat i més tard ministre de Medi Ambient.
Tot i ser un ferm nacionalista quebequès, creia que l'Acord del llac Meech de Brian Mulroney era suficient per aplacar els sentiments nacionalistes i mantenir el Quebec dins la Confederació. Tanmateix, després que una comissió encapçalada per Jean Charest recomanés alguns canvis a l'Acord, Bouchard s'hi va oposar, dient que diluïen l'esperit i els objectius originals de l'Acord del llac Meech. Mulroney va rebutjar el seu raonament.
Formació del Bloc Quebequès miniatura|Bouchard el 1990 Poc després, Bouchard es va declarar sobiranista i va enviar un missatge de suport al Parti Québécois (PQ), que celebrava una reunió d'aniversari al seu districte electoral.
El record de René Lévesque ens unirà a tots aquest cap de setmana. Va ser ell qui va fer que els quebequesos s'adonessin que tenien el dret inalienable de decidir el seu propi destí.
Quan Brian Mulroney es va assabentar d'això, va cridar Bouchard al seu despatx i el va acomiadar, tot i que Bouchard va insistir públicament durant molt de temps que havia dimitit en lloc de donar suport al que considerava una traïció a l'Acord del llac Meech. Va resultar que Bouchard havia fet un acord amb el líder del PQ, Jacques Parizeau, en què Bouchard declararia el seu suport al sobiranisme; els líders del PQ havien dit a Bouchard que si l'Acord del llac Meech tenia èxit, això significaria la fi del PQ. Mulroney només es va assabentar de l'acord quan Parizeau va revelar el complot a principis dels anys 2000, i es va enfurismar en saber que Bouchard havia "maquinat l'acord amb Parizeau mentre era membre del meu gabinet".
Anys més tard, Mulroney va dir a Lloyd Robertson, de CTV News, que havia considerat seriosament acomiadar Bouchard quan Bouchard va donar suport a la prohibició de rètols en anglès al Quebec després de prometre a Mulroney que s'hi oposava. En retrospectiva, Mulroney va dir que no acomiadar Bouchard va ser "un error". Els dos no es van parlar durant anys després, tot i que es van reconciliar poc abans de la mort de Mulroney el febrer de 2024.
Líder de l'oposició Poc després de les eleccions, Bouchard va descobrir que la majoria dels membres del seu nombrós grup parlamentari no parlaven anglès prou bé per utilitzar-lo en debats (tot i que ell i la majoria dels altres membres fundadors del Bloc eren bilingües amb fluïdesa). Més o menys per necessitat, va anunciar que els diputats del Bloc només parlarien francès a la Cambra dels Comuns, una política que es manté fins avui. Com que l'oposició oficial té avantatges considerables sobre els altres partits que no eren al govern, els períodes de preguntes durant el 35è Parlament van estar dominats per qüestions d'unitat canadenca.
Referèndum de sobirania de 1995 El 1995, Bouchard va signar, com a líder del Bloc, un acord tripartit amb el líder del Parti Québécois, Jacques Parizeau, i el líder d'Acció Democràtica del Quebec Mario Dumont, que va traçar el camí cap al Referèndum del Quebec de 1995 sobre la independència. Va ser fonamental per convèncer Parizeau d'incloure un pla d'associació amb el Canadà a la pregunta del referèndum. Va fer campanya amb els altres dos líders pel bàndol "Oui". El primer ministre del Quebec, Jacques Parizeau, va liderar primer la campanya "Oui", però, a mesura que el suport a la sobirania començava a estancar-se, Bouchard va rebre el lideratge oficial. El referèndum va ser derrotat per una estrepitosa majoria de vots del 50,58% al 49,42%.
Poc abans del referèndum de 1995, Bouchard va provocar una forta ira quan va dir el 14 d'octubre de 1995: "Som una de les races blanques que té menys fills". Liza Frulla, exministra de cultura del Quebec, va comentar: "Ens van sorprendre i ferir els diversos comentaris del Sr. Bouchard durant el cap de setmana... Està insultant la nostra intel·ligència". La setmana següent, el 25 d'octubre, la crida televisiva de Bouchard després del discurs televisat a la nació del primer ministre Jean Chrétien també va ser objecte de controvèrsia. Durant el seu discurs, Bouchard va brandar de sobte un diari de les negociacions constitucionals de 1981 amb una foto de portada de Pierre Trudeau i Chrétien junts, rient d'una broma. Bouchard va afirmar que s'havien estat rient del Quebec. A la seva autobiografia dels seus anys com a primer ministre, Chrétien descriu l'acció com "absolutament la pitjor mena de demagògia. Va ser l'acció més grollera que havia vist mai a la política canadenca".
Primer ministre del Quebec Després que el bàndol del Sí perdés el referèndum de 1995, Parizeau va dimitir com a primer ministre del Quebec. Bouchard va ser aclamat com el seu successor com a líder del Partit Quebequès el gener de 1996, i va ser nomenat primer ministre del Quebec poc després.
Pel que fa a la qüestió de la sobirania, mentre era al càrrec, va declarar que no se celebraria cap nou referèndum, almenys de moment. El 2014, Bouchard va revelar a Chantal Hébert que no tenia previst convocar un referèndum quan es convertís en primer ministre.
Una de les principals preocupacions del govern de Bouchard, considerada part de les "condicions guanyadores" necessàries per a la viabilitat d'un nou referèndum sobre la sobirania), era la recuperació econòmica mitjançant l'assoliment del "dèficit zero". Les polítiques keynesianes a llarg termini resultants del "model Quebec", desenvolupat tant pels governs del PQ en el passat com per l'anterior govern liberal, havien deixat un dèficit substancial en el pressupost provincial.
Bouchard va liderar el PQ a les eleccions generals quebequeses de 1998. Es va enfrontar al seu antic col·lega del gabinet, Charest, que ara era líder del Partit Liberal provincial. Tot i que els Liberals van guanyar una estreta pluralitat del vot popular, la major part del seu marge es va malgastar en grans majories a les zones federalistes de la província. Com a resultat, el PQ va patir una pèrdua neta de només un escó, cosa que li va permetre un altre mandat al govern.
Com a primer ministre, Bouchard va presidir tant uns pressupostos equilibrats com una expansió significativa de la xarxa de seguretat social de la província amb la implementació d'un sistema universal d'atenció infantil i assistència farmacèutica. Durant el seu mandat com a primer ministre, Bouchard es va negar a concedir finançament provincial als Expos de Montreal per a un nou estadi, que hauria jugat un paper important per ajudar els Expos a romandre a Montreal. Bouchard va dir que no podia autoritzar amb consciència el finançament d'una nova instal·lació esportiva quan la província s'estava veient obligada a tancar hospitals.Smith, Curt (2001). Storied Stadiums. New York City: Carroll & Company;
Referències
Categoria:Polítics quebequesos Categoria:Quebequesos Categoria:Polítics del segle XXI Categoria:Alumnes de la Universitat Laval Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat Laval Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Laval Categoria:Polítics nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1938