El Sindicat de Treballadors Independents de la Gran Bretanya (IWGB) és un sindicat del Regne Unit. L'IWGB està compost per onze branques que organitzen els treballadors dins del seu sector escollit, duen a terme les seves pròpies campanyes i tenen els seus propis representants.

L'IWGB és un dels principals sindicats que impugna la legislació laboral relacionada amb l'"economia dels petits treballs".

L'IWGB organitza treballadors, especialment en llocs de treball precaris i sectors no sindicalitzats. A més, l'IWGB també participa en l'activisme de base que tradicionalment no s'associa amb els sindicats.

Formació

L'IWGB va començar en part a partir d'una disputa amb Unite i UNISON derivada de desacords sobre com aconseguir millors condicions laborals per al personal de neteja a la Universitat de Londres, i més desacords més generals sobre com s'haurien de gestionar els sindicats moderns.

Sectors i mètodes d'organització L'IWGB representa i organitza els treballadors amb feines precàries, així com els sectors tradicionalment no sindicalitzats de l'"economia col·laborativa". Aquests inclouen personal de neteja, missatgers i conductors, famílies d'acollida, treballadors de videojocs, i professors de ioga.

A més l'IWGB és un sindicat que ha dut a terme diverses campanyes d'alt perfil i que destaca pel seu activisme de base i pel seu ús de l'acció directa i les xarxes socials per generar publicitat i suport generalitzats. El primer secretari general de l'IWGB, Jason Moyer-Lee, va descriure un dels objectius del sindicat com:

Organització de netejadors a la Universitat de Londres miniatura|La campanya de les 3 Cosas es va centrar a Senate House, Universitat de Londres. 3 Cosas ("3 Coses") va ser una campanya liderada per treballadors de la neteja subcontractats, majoritàriament llatinoamericans, per millorar les seves condicions laborals a la Universitat de Londres. Les tres demandes eren vacances anuals, baixa per malaltia i contribucions adequades a les pensions. La vaga va ser notable per obtenir el suport de la líder del Partit Verd, Natalie Bennett, i dels diputats laboristes Jeremy Corbyn, John McDonnell i Andy Burnham. La vaga va ser coneguda pels seus "globus vermells, tambors i un sistema de so que tocava música samba, així com pels treballadors que allunyaven els vehicles de repartiment de les portes".

Juntament amb la vaga, l'IWGB també va presentar una impugnació legal a la Universitat de Londres pels drets de 75 dels seus treballadors externalitzats a negociar el seu salari i les seves condicions directament amb la mateixa universitat. L'IWGB, amb l'assistència jurídica del Good Law Project, va citar l'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans per argumentar que el fet que la universitat no negociés directament amb els seus empleats de facto constituïa una vulneració del dret a la negociació col·lectiva consagrat pel conveni. El cas es va considerar un desafiament legal històric, amb el potencial de revolucionar els drets dels treballadors externalitzats al Regne Unit.

El 2017, la seva empresa externalitzada, Balfour Beatty Workplace, va acceptar la majoria de les demandes.

Després de més vagues el 2017 i el 2018, la Universitat de Londres va publicar un comunicat el juny de 2018 declarant que començarien a incorporar part del seu personal externalitzat. Tot i que les declaracions eren vagues sobre els terminis, es van fer algunes concessions a les demandes de l'IWGB, inclòs el reconeixement que l'acció directa havia influït en la decisió. Després de les declaracions, l'IWGB va organitzar una nova vaga per al 6 de juny per mantenir la pressió sobre la universitat per aconseguir compromisos concrets.

Organització dels treballadors de missatgeria i repartiment L'IWGB ha argumentat que els "contractistes independents" d'Uber, Deliveroo i altres empreses de repartiment són, de fet, "treballadors" i ha aconseguit decisions judicials notables en aquest àmbit.

Deliveroo miniatura|Un ciclista de Deliveroo a Londres, Regne Unit. El juny de 2018, el jutge Simler va donar permís a l'IWGB per impugnar una sentència del 2017 del Comitè Central d'Arbitratge a l'Alt Tribunal, al·legant que era discutible que el CAC hauria d'haver considerat els drets dels repartidors de Deliveroo a negociar col·lectivament tal com es consagra a l'article 11 del Conveni Europeu de Drets Humans. L'IWGB ha recaptat fins ara poc menys de 25.000 lliures per cobrir les costes legals del cas. En un cas separat, l'IWGB va ajudar els missatgers de Deliveroo a Brighton després que protestessin espontàniament per la manca de feina. L'IWGB va exigir que Deliveroo implementes una congelació de la contractació, així com un augment del pagament per lliuraments de 4 a 5 lliures. Arran d'aquestes accions, Deliveroo va escriure una carta als seus missatgers a Brighton indicant que implementarien una congelació de la contractació, sense relació amb les demandes fetes per l'IWGB.

Dewhurst contra CitySprint L'IWGB va donar suport al Tribunal Laboral de Mags Dewhurst contra CitySprint. Aquest va considerar si el demandant era un treballador de CitySprint en comptes de ser autònom o un "contractista".

L'IWGB i la Sra. Dewhurst van tenir èxit i el Tribunal Laboral va determinar que la Sra. Dewhurst s'havia de classificar com a treballadora en lloc d'autònoma. El Tribunal Laboral va qualificar el contracte de "contorsionat", "indesxifrable" i "d'aparadorisme", i va assenyalar que "CitySprint... té el poder de regular la quantitat de treball disponible i manté ocupats els seus missatgers limitant la mida de la flota".

L'IWGB va dir que això s'hauria de veure com un "cas de prova" i va demanar que la decisió s'apliqués a tots els empleats de CitySprint. CitySprint, que té una xarxa de 3.500 missatgers, va qüestionar el veredicte i les afirmacions de l'IWGB, afirmant que:

En un cas posterior del Tribunal Laboral, després que el contracte de missatgeria de CitySprint per a HCA Healthcare fos transferit a Revisecatch Ltd t/a Ecourier, el tribunal va determinar que, com a "treballadores", la Sra. Dewhurst i altres gaudien de drets en virtut de la legislació TUPE.

Boxer contra Excel L'IWGB va donar suport al Tribunal Laboral del missatger en bicicleta Andrew Boxer contra l'empresari Excel Group Services Ltd. Va argumentar que tenia dret a una setmana de vacances pagades en funció del seu treball per a Excel, que ascendia a 321,16 lliures. El Sr. Boxer treballava 9 hores al dia, 5 dies a la setmana i no tenia l'oportunitat de negociar el seu salari ni de proporcionar algú altre que fes feina en nom seu. Quan se li va preguntar sobre el seu contracte, el Sr. Boxer va dir: "No tenia cap opció, no hauria fet cap diferència, s'haurien rigut de mi si hagués impugnat una clàusula en particular".

La jutgessa Joanna Wade, que presidia el Tribunal Laboral, va dir que classificava Boxer com a treballadora i no com a contractista independent. Va dir que el contracte que Boxer va signar "no reflectia la realitat de la situació... la desigualtat de poder de negociació en aquest punt era molt notable". Excel no va proporcionar proves testimonials ni va assistir a la vista del tribunal. Inicialment, l'empresa es va oferir a pagar la reclamació de vacances "sense acceptar la reclamació del demandant". Això va ser rebutjat pel Sr. Boxer.

eCourier admet una classificació incorrecta eCourier va admetre haver denegat erròniament les prestacions laborals a un dels seus missatgers, el membre de l'IWGB Demille Flanore, després de classificar-lo incorrectament com a contractista independent en lloc d'empleat. L'admissió va arribar en resposta a una demanda del tribunal laboral presentada per Flanore per impugnar el seu estatus; en lloc d'impugnar el cas, eCourier va optar per admetre la seva irregularitat. L'esdeveniment va ser descrit com "un canvi important" per l'IWGB, reflectint el panorama canviant de l'economia dels petits treballs.

IWGB contra Addison Lee L'IWGB va donar suport al cas del missatger en bicicleta Chris Gascoigne en un cas contra el seu empresari, Addison Lee, l'agost de 2017. Després de sentències similars en altres casos amb el suport de l'IWGB contra Excel, CitySprint, Uber i eCourier, la jutgessa laboral Joanna Wade va dictaminar que Gascoigne havia de ser considerat un "treballador" i no un "contractista autònom" com havia al·legat Addison Lee. Jason Moyer-Lee va descriure el cas com un altre "dominó" dins de la llei canviant sobre l'economia dels treballs col·laboratius, cosa que significa un progrés en l'objectiu de l'IWGB d'augmentar la pressió contra aquests empresaris.

Aslam contra Uber BV L'IWGB va assumir un cas del tribunal laboral contra Uber el 2017 en nom de dos dels dos conductors d'Uber, James Farrar i Yaseen Aslam. La resta dels demandants van romandre amb el sindicat GMB abans d'una apel·lació del cas que havien iniciat l'any anterior. El cas es basava en les afirmacions de Farrar i Aslam que la seva classificació per part d'Uber com a "socis" autònoms era una farsa i que, de fet, haurien de ser classificats com a treballadors, cosa que els donaria dret al salari mínim i a tota una sèrie d'altres drets laborals.

El Tribunal va concloure que Farrar i Aslam eren efectivament treballadors i, per tant, tenien dret tant al salari mínim com a les vacances pagades. El Tribunal va determinar que Uber s'havia de considerar un empresari, i va afirmar que la idea que l'empresa era:

«Un mosaic de 30.000 petites empreses unides per una 'plataforma' comuna és, al nostre entendre, lleugerament ridícul».

Uber va apel·lar la decisió, però el seu recurs va ser desestimat el novembre de 2017, i un altre recurs al Tribunal d'Apel·lació també va ser desestimat el desembre de 2018. No obstant això, a Uber se li va concedir permís per a un recurs final al Tribunal Suprem. Aslam i Farrar eren president i secretari de la branca de conductors de lloguer privat de l'IWGB. En una entrevista a BBC Breakfast el novembre de 2017, Farrar va assenyalar el paper de l'IWGB en el cas, dient:

"El sindicat IWGB s'ha convertit en el sindicat de facto de l'economia colaborativa. Tenim el seu suport: ens han donat suport al 100% del camí".

El febrer de 2020, Yaseen Aslam, James Farrar i tot el comitè executiu nacional de la branca de conductors de lloguer privat de l'IWGB van votar per unanimitat abandonar l'IWGB per crear l'App Drivers & Couriers Union (ADCU). A partir d'aquell moment, l'ADCU va prendre el control del cas Aslam contra Uber i, el juliol de 2020, l'App Drivers & Couriers Union es va defensar contra l'apel·lació final d'Uber en el cas al Tribunal Suprem del Regne Unit, el tribunal més alt del país. L'IWGB no té més participació en el cas. L'App Drivers & Couriers Union és un sindicat independent que se centra en les necessitats particulars dels conductors i missatgers de l'economia dels petits negocis, on el seu treball està mediat digitalment.

Conveni col·lectiu del Laboratori de Metges El març de 2018, l'IWGB es va convertir en el primer sindicat reconegut dins de l'economia dels petits negocis per a la negociació col·lectiva. La sentència es va produir dins d'una campanya que l'IWGB estava organitzant amb missatgers de The Doctors Laboratory (TDL), un servei de missatgeria privat que treballa amb el NHS per proporcionar serveis de lliurament. Durant molts mesos, TDL es va negar a reconèixer l'IWGB, abans que el Comitè Central d'Arbitratge es pronunciés sobre el cas, obligant TDL a reconèixer el sindicat com a representant dels missatgers. Abans de la sentència, l'IWGB havia aconseguit plens drets laborals per a diversos dels seus membres a TDL.

Activitats polítiques Intervenció del Tribunal Suprem de l'article 50