Monci Magne (en llatí: Montius Magnus; mort el 354) va ser un polític de L'Imperi Romà durant el regnat de l'Emperador Constanci II (r. 337-361) i fou un element clau en la caiguda del Cèsar Constanci Gal.
Biografia D'orígens probablement africansMartindale, Jones & Morris (1971), p. 535–536 fou procònsol a Constantinoble l'any 351. Aquest mateix any, l'Emperador ocupat en la guerra contra l'usurpador Magnenci, va nomenar al seu cosí Constanci Gal Cèsar amb l'encàrrec de governar les províncies orientals. Per controlar millor el seu cosí, va decidir adjuntar-li alguns homes de confiança. Monci va elevat al rang de patrici i nomenat qüestor sacri palatii,Bradbury (2004), p. 109 màxima autoritat civil, mentre que Talasi era nomenat prefecte del pretori d'Orient, màxima autoritat militar.
Monci va morir el 354, en circumstàncies controvertides. El nou prefecte del pretori d'Orient, Domicià, havia estat enviat per Constanci II a Antioquia per ordenar-li al Cèsar que anés a la cort imperial de Milà, ja que Constanci s'havia assabentat dels problemes que el govern de Gal estava creant a l'Orient. Gal va ordenar l'arrest de Domicià, que va ser defensat per Monci. El qüestor es va dirigir als comandants de les escoles (els guàrdies personals de l'emperador), advertint-los que tal acte seria traïció, però tots dos homes van ser apallissats i assassinats, per ordre de Gal i a instàncies del curador urbis Luscus, pels soldats de la tropa. Una segona versió dels fets presenta a l'Emperador, gelós dels èxits de Gal contra els sassànides, va enviar a Domicià per evitar que Gal celebrés un triomf a Antioquia, Monci va rebre l'ordre de Gal de detenir a l'enviat imperial, al negar-s'hi, Constança, l'esposa de Gal i germana de Constanci, va llançar a Monci de la cadira als soldats que el van matar.Martindale, Jones & Morris (1971), p. 262, 535–536
Abans de morir, Monci havia dit el nom d'Epígon de Cilícia, un filòsof, i Eusebi d'Emesa, un orador, que van ser arrestats i jutjats. Segons un testimoni d'Ammià Marcel·lí, les accions de Domicià i Monci podrien haver estat relacionades amb un intent de cop d'estat organitzat contra Gal. De fet, els dos arrestats eren tribuni fabricarum i, com que eren responsables de les fàbriques d'armes estatals, havien promès subministrar armes en cas de revolta contra Gal. La reacció del Cèsar va ser organitzar una sèrie de judicis per traïció que només van servir per precipitar la situació fins a la seva destitució, detenció i execució (354).
És possible que fos el pare de Cal·líop, governador de Macedònia l'any 362 i d'Alexandra.
Referències
Bibliografia Passió per Artemia, 12. Ammianus Marcellinus, Res gestae, xiv.7.12-18. Banchich, Thomas M., "Gallus Caesar (15 March 351 - 354 A.D.)", De Imperatoribus Romanis (1997) Morris, John, Arnold Hugh Martin Jones, John Robert Martindale, "Montius Magnus 11", The Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press, 1992, ISBN 0-521-07233-6, p. 535–536. Bradbury, Scott (2004), Selected Letters of Libanius: From the Age of Constantius and Julian, Liverpool University Press
Categoria:Romans d'Orient del segle IV