Làrab libanès (; autònim: ) o simplement el libanès (; autònim: ) és una varietat de l'àrab llevantí, autòctona i parlada principalment al Líban, amb importants influències lingüístiques manllevades d'altres llengües de l'Orient Mitjà i Europa. A causa del multilingüisme i la diglòssia omnipresent entre els libanesos (la majoria dels libanesos són bilingües o trilingües), no és estrany que els libanesos alternin o barregin l'àrab libanès, el francès i l'anglès en la seva parla diària. L'àrab libanès també es parla entre la diàspora libanesa.
L'àrab libanès descendeix dels diferents dialectes àrabs que van ser introduïts al Llevant al , així com dels dialectes àrabs que aleshores ja es parlaven en altres parts del Llevant, parles que gradualment van anar substituint les diverses llengües semítiques indígenes autòctones fins a convertir-se en la llengua vehicular regional. Com a resultat d'aquest procés prolongat de canvi lingüístic, l'àrab libanès posseeix un substrat arameu significatiu, juntament amb influències posteriors no semítiques del turc otomà, del francès i de l'anglès. Com a varietat de l'àrab llevantí, l'àrab libanès està molt estretament relacionat amb l'àrab sirià i comparteix moltes innovacions amb l'àrab palestí i l'àrab jordà.
Diferències amb l'àrab estàndard L'àrab libanès comparteix moltes característiques amb altres varietats modernes de l'àrab. L'àrab libanès, com moltes altres varietats d'àrab llevantí parlades, té una estructura sil·làbica molt diferent de la de l'àrab estàndard modern. Així, a nivell morfològic, mentre que les síl·labes de l'àrab estàndard només poden tenir una única consonant abans de la vocal, en àrab libanès són habituals les síl·labes amb dues consonants al començament. El libanès també ha perdut les marques de la declinació i moltes de les marques de la conjugació verbal, pròpies de l'àrab estàndard. A nivell sintàctic, en àrab libanès sempre cal que hi hagi concordança en nombre i gènere entre el verb i el subjecte, a diferència de l'àrab estàndard en què aquesta concordança no sempre es dona quan el verb precedeix el subjecte.
A nivell lèxic, el vocabulari libanès té molts préstecs d'altres llengües, especialment del siríac-arameu, de l'arameu occidental, del persa, del fenici, del turc otomà, del francès, del copte, així com, de manera menys significativa, de l'anglès.
Alguns autors, com ara el pensador libanès Nassim Nicholas Taleb, creuen que una part important de l'estructura gramatical libanesa es deu a influències de l'arameu.
Controvèrsies sobre la descendència de l'àrab L'intel·lectual libanès Said Akl va liderar un moviment que demanava reconèixer la «llengua libanesa» com una llengua distinta i prestigiosa i que s'oposava a l'àrab estàndard, que considerava una «llengua morta». La idea d'Akl va tenir un èxit relatiu entre la diàspora libanesa.
L'historiador i lingüista Ahmad Al-Jallad ha argumentat que els dialectes moderns no són descendents de l'àrab clàssic, ja que la base històrica dels diversos dialectes àrabs actuals està en les formes d'àrab existents abans de la formació de l'àrab clàssic. Així, afirma que «la majoria dels dialectes moderns coneguts (és a dir, de Rabat, del Caire, de Damasc, etc.) són estructures sedimentàries, que contenen diverses capes d'àrab que s'han de desxifrar cas per cas». Ara bé, això no contradiu el consens lingüístic que diu que el libanès també és una varietat d'àrab.Brustad, Kristen; Zuniga, Emilie (6 març 2019).Huehnergard, John; Pat-El, Na'ama (eds.).
Diversos comentaristes no lingüistes, sobretot l'estadístic i assagista Nassim Nicholas Taleb, han afirmat que la llengua vernacla libanesa no és una varietat de l'àrab, sinó una llengua semítica central independent, descendent de llengües més antigues, incloent l'arameu. Els que defensen aquest punt de vista suggereixen que un gran percentatge del seu vocabulari consisteix en préstecs àrabs i que això, combinat amb l'ús de l'alfabet àrab, dissimula la veritable naturalesa de la llengua. Taleb ha recomanat que la llengua s'anomeni llevantina nord-occidental o neocananea. Tanmateix, aquesta classificació contradiu el mètode comparatiu de la lingüística històrica. El lèxic del libanès, inclòs el lèxic bàsic, presenta canvis de so i altres característiques que són úniques i pròpies de la branca àrab dins la família de llengües semítiques, la qual cosa dificulta la seva classificació en qualsevol altra branca. L'estudi de la seva morfologia també suggereix una composició àrab substancial. Tanmateix, això és discutible, ja que l'àrab i l'arameu comparteixen molts cognats; per tant, només les paraules pròpies de la llengua àrab i els cognats amb canvis sonors específics de l'àrab poden provenir amb certesa de l'àrab. Per tant, és plausible que moltes paraules que s'utilitzen en l'àrab libanès actual puguin haver estat influenciades pels seus respectius cognats arameus i cananeus, tot i que això no en negaria la condició de dialecte de l'àrab.
Fonologia Consonants +consonants àrabs libaneses Labial Alveolar Palatal Velar Úvular Faríngia Glotal senzill emfàtic Nasal Atura sorda () () () sonora () Fricativa sorda sonora () Bategant / vibrant Aproximant
Els fonemes i no són originaris de l'àrab libanès i només es troben en manlleus. De vegades es representen gràficament com a i , respectivament. L'oclusiva velar apareix en algunes paraules natives de l'àrab libanès, però generalment es limita a manlleus, especialment del turc otomà (per exemple, , ‘costums’), del persa (per exemple, , ‘narguil’), de llengües romàniques (p. ex. del francès, , ‘cigarreta’) i de l'àrab del Caire (per exemple, , ‘gel·laba’). Alguns parlants la pronuncien . es pot sentir entre la parla drusa, alternant amb una glotal.
Vocals i diftongs miniatura|Taula de vocals de l'àrab libanès. L'àrab libanès té un sistema vocàlic substancialment diferent del de l'àrab estàndard modern. Compta amb cinc vocals curtes , cadascuna amb el seu equivalent llarg , i amb dos diftongs , realitzats en la majoria de dialectes com a i .
Les vocals curtes mostren variació al·lofònica: esdevé o després de consonants emfàtiques/posteriors (), i , o en entorns frontals; tendeix cap a en posició àtona, mentre que apareix com a , i ambdues sovint es redueixen a una vocal neutra central en un discurs ràpid.
Les vocals llargues romanen relativament estables, tot i que la llarga de l'àrab estàndard tendeix a pronunciar-se al davant i s'eleva a , llevat que estigui adjacent a consonants emfàtiques o guturals. En els dialectes tradicionals del nord, de l'àrab estàndard sovint es realitza com a , mentre que en els dialectes tradicionals del sud, i es pot diftongar en . Com a il·lustració, Líban, que en àrab estàndard es pronuncia , en libanès es pronuncia , amb la vocal final elevada a , reflectint un patró d'imala (tendència en la parla àrab a pronunciar les vocals obertes en posició mitjana). Aquesta pronunciació és molt característica del libanès, fins al punt d'haver esdevingut un símbol recognoscible de la parla libanesa a tota la regió.
Una característica distintiva del Liban és la realització d'imala a final de paraula. La vocal anterior a la ta marbuta (ـة), que en àrab estàndard és , s'eleva gairebé sempre a . La final llarga es pronuncia igualment . A més, la curta final i la llarga es pronuncien, les dues, com a .
Una altra característica del libanès és la inserció d'una vocal neutra paràsita però fonemàtica després de la segona consonant en molts noms triliterals amb l'esquema -a--, per tal de trencar el grup de dues consonants. Per exemple: , ‘mar’, pronunciat en àrab estàndard, esdevé ; , ‘sol', → ; , ‘menjar’ (subst.), → ; , ‘gos’, → .
Comparació Aquesta taula mostra la correspondència entre els fonemes vocals generals de l'àrab libanès i les seves realitzacions en àrab estàndard modern (AEM) i en altres varietats d'àrab llevantí. Àrab libanès AEM Àrab llevantí meridional Àrab llevantí central Àrab llevantí septentrional o o ~ o o ~ o ~ ~ ~ Després de consonants posteriors, es pronuncia [ʌ] en àrab libanès i en les varietats centrals i llevantines del nord, i com a [ɑ] en les varietats llevantines del sud.Abdul-Karim, K. 1979.
Varietats regionals Tot i que hi ha un dialecte àrab libanès modern entès per tots els libanesos, existeixen variacions regionals que, de vegades, tenen una pronunciació, una gramàtica i un vocabulari únics.Makki, Elrabih Massoud.
Les varietats regionals més utilitzades inclouen:
Varietats de Beirut, distribuïdes a més a més segons els barris: varietat d'Achrafieh, varietat de Basta, varietat de Ras Beirut, etc. Varietats septentrionals, entre les quals destaquen la varietat de Trípoli, la de Zgharta, la varietat de Bsharri, la varietat de Koura i la varietat d'Akkar. Varietats meridionals, entre les quals destaquen la varietat de Tir i la de Bint Jbeil. Varietats de la Bekaa, entre les quals destaquen la varietat de Zahlé i la de Baalbek-Hermel. Varietats del Mont Líban, entre les quals destaquen la varietat de Keserwan, la de Matin i la de Shouf.
Ja en època medieval, el geògraf Yaqut al-Hamawí va escriure: «diuen que al districte del Líban es parlen setanta dialectes, i cap poble entén la llengua de l'altre, excepte a través d'un intèrpret».
Referències
Bibliografia
Elie Kallas, Atabi Lebnaaniyyi. Un livello soglia per l'apprendimento del neoarabo libanese, Cafoscarina, Venice, 1995. Angela Daiana Langone, Btesem ente lebneni. Commedia in dialetto libanese di Yahya Jaber, Università degli Studi La Sapienza, Rome, 2004. Jérome Lentin, "Classification et typologie des dialectes du Bilad al-Sham", in Matériaux Arabes et Sudarabiques n. 6, 1994, 11–43.
Franck Salameh, "Language, Memory, and Identity in the Middle East", Lexington Books, 2010. Abdul-Karim, K. 1979. Aspects of the Phonology of Lebanese Arabic. University of Illinois at Urbana-Champaign Doctoral Dissertation. Bishr, Kemal Mohamed Aly. 1956. A grammatical study of Lebanese Arabic. (Doctoral dissertation, University of London; 470pp.) Choueiri, Lina. 2002. Issues in the syntax of resumption: restrictive relatives in Lebanese Arabic. Ann Arbor: UMI. (Doctoral dissertation, University of Los Angeles; xi+376pp.) Makki, Elrabih Massoud. 1983. The Lebanese dialect of Arabic: Southern Region. (Doctoral dissertation, Georgetown University; 155pp.)
Libanès Categoria:Cultura del Líban