Et la fête continue! () és una pel·lícula francoitaliana dirigida per Robert Guédiguian i estrenada el 2023 a França i el 2025 a Espanya.
Context La pel·lícula està ambientada a Marsella, en el context de l'esfondrament el 2018 dels edificis del carrer d'Aubagne. i les eleccions municipals del 2020 a través de la figura de Michèle Rubirola, amb qui es basa el personatge de Rosa.
El context humà és també el de la important diàspora armènia de Marsella a través de la família protagonista.
Sinopsi Rosa, infermera a l'hospital Timone i a prop de jubilar-se, està treballant per reunir activistes d'esquerres i ecologistes per les eleccions municipals. El seu fill Sarkis, que regenta el bar «La Nouvelle Arménie» al barri de Noailles, està enamorat d'Alice, una actriu que fa campanya amb la gent del barri afectada per l'esfondrament dels edificis del carrer d'Aubagne. Alice també dirigeix un cor al qual els fa assajar la cançó Emmenez-moi de Charles Aznavour.
El pare d'Alice, Henri, que s'acaba de jubilar i ha deixat la seva llibreria, es trasllada temporalment a Marsella per estar més a prop de la seva filla. Coneix la Rosa i el petit món que gira al seu voltant: Tonio, el seu germà taxista, Minas, el seu altre fill, metge, i Paula, la seva nora i Laëtitia, una jove infermera que viu amb Tonio.
Alguns membres de l'aliança electoral roja-verda volen que Rosa sigui la candidata per a les eleccions municipals, però ella viu la contradicció entre comprometre's amb els veïns o seguir l'impuls emocional de la seva nova relació amb Henri.
Els dos fills, Minas i Sarkis, estan compromesos amb les seves arrels armènies i volen donar suport a Armènia davant de la invasió de l'Azerbaidjan. Sarkis també somia amb una família nombrosa, que veu com a venjança pel genocidi armeni. Això molesta l'Alice, que no s'atreveix a admetre-li la seva impossibilitat de tenir fills.
Els veïns del carrer d'Aubagne han decidit canviar el nom de la plaça propera com a Place du 5 Novembre com memòria de les víctimes. Al final és celebra un acte reivindicatiu i poètic on diversos personatges interpreten uns textos molt emotius sobre la tragèdia., des de les finestres de la plaça,
Fitxa tècnica Títol: Et la fête continue ! Direcció: Robert Guédiguian Guió: Robert Guédiguian i Serge Valletti Fotografia: Pierre Milon So: Laurent Lafran Escenografia: David Vinez Vestuari: Anne-Mtolarie Giacalone Edició: Bernard Sasia Música: Michel Petrossian Producció: Agat Film - Bibi Film - France 3 Distribució: Diaphana, Bteam pictures (Espanya) Pressupost: 3,9 milions d'euros País de producció: Gènere: comèdia dramàtica Durada: 106 m. Estrena França: Espanya:
Repartiment Ariane Ascaride: Rosa Jean-Pierre Darroussin: Henri Gérard Meylan: Tonio, germà de Rosa Lola Naymark: Alice, filla d'en Henry Robinson Stevenin: Sarkis, el fill de Rosa Gregori Leprince-Ringuet: Minas, l'altre fill de Rosa Paulina Caupenne: Paula, la dona de Minas Alícia Da Luz: Laëtitia Yann Trégouët: Jackson Jacques Boudet: Sr. Bernard Adrien Jolivet: Gianni Xavier Mathieu: El pare de la Rosa i el Tonio Pascal Rénéric: client del bar de Sarkis Jean-Jérôme Esposito: client del bar de Sarkis Geraldine Loup: la perruquera Sophie Payan: la directora de l'escola
Recepció Crítica A França, el lloc web d'Allociné ofereix una mitjana de , basada en 20 critiques..
La recepció de la crítica a la premsa és generalment positiva. La revista de cinema Première titula la seva crítica « Et la fête continue ! Un grand Guédiguian » on el crític de cinema Thierry Chèze evoca « una nova i il·luminadora pel·lícula sobre el compromís que es transmet de generació en generació».
A la premsa més general, L'Obs, durant una entrevista amb el director Robert Guédiguian, assenyala que: «El cineasta marsellenc d'origen armeni ha fet una pel·lícula molt personal sobre la seva ciutat, la solidaritat i els valors humanistes.». Per Le Figaro Culture, «Robert Guédiguian ha creat una obra coral captivadora i malenconiosa.». El diari L'Humanité diu «Una pel·lícula optimista, on l'amor es barreja amb la política.». Per a Télérama, «De tornada a Marsella, el petit grup encara sedueix, amb política, ira i amor».
Notes i referències
Vegeu també Marcos Uzal, "Brisures d'espoir" «Cahiers du cinéma», n. 803, novembre de 2023, p. 49
Categoria:Pel·lícules en francès Categoria:Pel·lícules de França del 2023