Caterina Martinelli (Àndria, 14 abril 1904 - Roma, 3 maig 1944) de soltera Zimpolino, va ser una dona italiana, militant del PCI, assassinada per la policia feixista, durant les revoltes del pa, mentre participava en la protesta i posterior assalt a la fleca i dipòsit de farina, destinat a les tropes d'ocupació, al barri del Tiburtino de Roma, durant la Segona Guerra Mundial.
Biografia Filla de Savino Zimpolino i de Gioia Angela, va néixer a Àndria, una ciutat de la Pulla. Estava casada amb Giuseppe Martinelli, del qual va adoptar el cognom, tenien 7 fills i vivien en la pobresa, en una borgata del barri del Tiburtino ııı, abans conegut com a Pietralta ıı. Després de l'Armistíci del 8 de setembre de 1943 entre Italia i les forces aliades, el seu marit, militant clandestí del Partit Comunista italià, feia difusió del diari L'Unità i Caterina participava en les protestes i manifestacions antifeixistes. La resistència de les dones, a part de les que actuaven com a stafette i en la lluita armada, consistia bàsicament en amagar soldats desbandats, ajudar els jueus del gueto, fins i tot salvant llurs criatures de la deportació, fent-les passar per a fills propis, si els pares eren capturats.
Arran de l'acció partisana de l'Atac de Via Rasella, portada a terme pel GAP central (Grup d'Acció Patriòtica) el 23 març 1944, sota el comandament de Carlo Salinari i Franco Calamandrei, amb Mario Fiorentini, Rosario Bentivegna, Carla Capponi i altres, es va desencadenar la gran represalia coneguda com la Massacre de les fosses Ardeatines, que es va saldar amb l'afusellament de 335 civils italians i l'enduriment de les condicions de vida de la població que, por ordre del general Kurt Mälzer, va veure reduïdes les racions de pa de 150 a 100 grams per persona i dia. Aquest fet va empenyer les dones a organitzar protestes i a participar en l'assalt de les fleques i els dipòsits on els nazi-feixistes emmagatzemaven farina. La matinada del 2 al 3 de maig de 1944, després d'encapçalar una d'aquestes accions en un forn del Tiburtino, quan Martinelli tornava a casa seva amb una barra de pa i la seva filla lactant en braços, va ser interceptada, amb 10 dones més, a l'alçada de la Via del Badile, per un escamot de la PAI «Polizia dell'Africa italiana» que la va comminar a deixar el pa i en negar-s'hi li va disparar, caient morta a sobre de la seva filla, que va sobreviure, però amb la columna vertebral lesionada. Deu dones més van quedar ferides de diversa consideració.
Memòria històrica La figura de Caterina Martinelli és sovint recordada i homenatjada com a símbol de la resistència de les mares i les dones anònimes que van lluitar i morir durant l'ocupació nazi-feixista d'Itàlia.
El 2012 l'Associació cultural «Vivere ai Colli Anienne» que delimita amb la zona on vivia Caterina Martinelli, va crear el concurs literari que porta el seu nom, i organitza periòdicament actes en memòria seva.
Referències
Categoria:Morts a Roma Categoria:Segona Guerra Mundial Categoria:Comunistes italians Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Resistència italiana Categoria:Nascuts el 1904 Categoria:Morts el 1944 Categoria:Persones d'Àndria Categoria:Polítics de la Pulla Categoria:Polítics italians nascuts al segle XX Categoria:Polítics italians morts al segle XX