miniatura|Cap de Buda o Bodhisattva, de front (segles IV-V), probablement Hadda, Tapa Shotor miniatura|Jaciment de Tapa Shotor, amb un sostre de protecció Tapa Shotor, també Tapi Shotor o Tapa-e-shotor (‘turó dels camells’), fou un monestir important sarvastivada a prop de Hadda, a l'Afganistan, i ara està en ruïnes. Segons l'arqueòleg Raymond Allchin, el jaciment de Tapa Shotor indica que l'art grecobudista de Gandhara prové directament de l'art de la Bactriana hel·lenística, com es veu a Ai-Khanoum (Alexandria d'Oxiana).
El jaciment de Tapa Shotor fou destruït en un incendi provocat i el saquejaren el 1992.
Anàlisi estilística Tenint en compte l'estil dels objectes trobats a Tapa Shotor, sobretot de les figures d'argila, Allchin suggereix que, o bé els artistes bactrians van treballar per als monestirs budistes, o bé els artistes autòctons s'havien "familiaritzat plenament" amb l'art hel·lenístic. Aquesta opinió, la va confirmar l'arqueòleg que excavà el jaciment de Zemaryalai Tarzi: "a la llum dels darrers descobriments ja no hi ha dubtes sobre la prolongació del passat artístic grecobactrià". Segons Tarzi, Tapa Shotor, amb escultures d'argila datades del segle II, representa la "baula perduda" entre l'art hel·lenístic de Bactriana i les posteriors escultures d'estuc trobades a Hadda, datades d'entre els segles III i IV. Les escultures de Tapa Shortor són també contemporànies de moltes de les primeres escultures budistes trobades a Gandhara. Tradicionalment, l'influx d'artistes coneixedors de l'art hel·lenístic s'ha atribuït a la migració de les poblacions gregues de les ciutats grecobactrianes d'Ai-Khanoum i Takhti-Sangin. Tarzi va suggerir a més que les poblacions gregues s'establiren a les planes de Jalalabad, que incloïen Hadda, al voltant de la ciutat hel·lenística de Dionisòpolis (Nagara), i que van ser responsables de les creacions budistes de Tapa Shotor del segle II.
Cronologia Segons l'arqueòleg Zemaryalai Tarzi, el primer període premonàstic de Tapa Shotor correspon al regnat del rei indoescita Azes II (35-12 abans de la nostra era). El primer període budista data del regnat del rei kushan Huvixka (155-187 ae). Aquest període correspon a la creació de la vihara, i dels nínxols 1, 2 i 3 en particular. El període posterior a Vasudeva I fins als darrers kuixans (225-350) va veure la creació del nínxol XIII. Després dels kuixans, un període del jaciment correspon als kidarites (segles IV-V). El jaciment va romandre inactiu durant uns 250 anys, des del 500 al 750. Va seguir-hi un darrer període d'activitat, marcat per les restauracions, abans de la destrucció del jaciment per un incendi en el segle IX. El període s'ha estructurat de la següent manera:
Tapa Shotor I: Indoescita, rei Azes II (35-12 ae) Tapa Shotor II: Kuixan, rei Huvixka (155-187). Vihara, i nínxols V1, V2 i V3 Tapa Shotor III: (187-191) Tapa Shotor IV: Vasudeva I (191-225) Tapa Shotor V: Els darrers kuixans (225-350) Tapa Shotor VI: Kidarites (350-450) Tapa Shotor II: segle V Tapa Shotor II: segle VI. Correspon al primer període de Tapa Topall Kalan. hiat (segles VI-VIII) Tapa Shotor IX: mitjan segle VIII-segle IX. Destrucció per incendi.
Excavació El monestir fou excavat per un equip arqueològic afganés. S'hi trobaren moltes escultures en un entorn arqueològicament intacte, i això va proporcionar grans coneixements sobre l'art de l'àrea. Es va excavar una stupa al pati principal.
En les ruïnes es va trobar una moneda del rei indogrec Menandre I, però l'abundància de troballes de monedes kuixanes suggereix una data principal del segle IV per al lloc.
Tapa Shortor tenia una bella estatuària d'estil hel·lenístic, en especial un Buda assegut acompanyat per Hèracles-Vajrapani i una dona semblant a Tique que sostenia una cornucòpia, ara destruïda (fornícula V2). Un altre té un assistent que recorda el retrat d'Alexandre el Gran. Boardman suggereix que l'escultura de la zona podria ser una "incipient escultura budista en estil indogrec".
Moltes de les estàtues són representacions tridimensionals en forma circular, un cas poc freqüent en l'àrea de Hadda, que relaciona l'estil de Tapa Shotor amb l'art hel·lenístic de Bactriana, i amb les coves budistes de Xinjiang com les coves de Mogao, segurament inspirades en elles.
Alguns nínxols mostren escenes de Buda envoltat d'assistents (en concret els nínxols V1, V2, V3). El nínxol XIII, o "nínxol aquàtic", també mostra l'escultura en redó, i representa Naga Kalika predient l'èxit del Bodhisattva per a arribar a la il·luminació. El nínxol està datat del període 250-350, i deu coincidir amb les escultures d'argila del Temple II de Panjakent. Al jaciment també es poden veure escultures posteriors modelades en estuc.
Referències
Categoria:Jaciments arqueològics de l'Afganistan