En lingüística, la correferència, de vegades escrita correferència, es produeix quan dues o més expressions es refereixen a la mateixa persona o cosa; tenen el mateix referent. Per exemple, a "En Bill va dir que l'Alice arribaria aviat, i ella ho feu", les paraules Alice i ella refereixen a la mateixa persona.For definitions of coreference, see for instance Crystal (1997:94) and Radford (2004:332).
La correferència sovint no és trivial de determinar. Per exemple, a Bill va dir que vindria, la paraula a la qual es pot referir o no a Bill. Determinar quines expressions són correferències és una part important de l'anàlisi o la comprensió del significat, i sovint requereix informació del context, coneixement del món real, com ara les tendències d'alguns noms a associar-se amb espècies particulars ("Rover"), tipus d'artefactes ("Titanic"), gèneres gramaticals o altres propietats.
Els lingüistes solen utilitzar índexs per indicar la correferència, com en Bill i va dir que ell i vindria. Es diu que aquestes expressions estan coindexades, cosa que indica que s'han d'interpretar com a correferencials.
Quan les expressions són correferencials, la primera que apareix sovint és una forma completa o descriptiva (per exemple, un nom personal complet, potser amb un títol i un rol), mentre que les aparicions posteriors utilitzen formes més curtes (per exemple, només un nom de pila, un cognom o un pronom). L'aparició anterior es coneix com a antecedent i l'altra s'anomena proforma, anàfora o referència. Tanmateix, els pronoms de vegades poden referir-se cap endavant, com a "Quan va arribar a casa, l'Alícia se'n va anar a dormir". En aquests casos, la correferència s'anomena catafòrica en lloc d'anafòrica.
La correferència és important per als fenòmens d'enllaç en el camp de la sintaxi. La teoria de l'enllaç explora la relació sintàctica que existeix entre expressions correferencials en oracions i textos.
Tipus Quan s'explora la correferència, es poden fer nombroses distincions, per exemple, anàfora, catàfora, antecedents dividits, sintagmes nominals correferents, etc.These distinctions (anaphora, cataphora, split antecedents, coreferring noun phrases, etc.) are discussed in Jurafsky and Martin (2000:669ff). Diversos d'aquests fenòmens més específics s'il·lustren aquí:
a. La música era tan forta que «» no es podia gaudir. –L'anàfora «» va després de l'expressió a la qual es refereix (el seu antecedent). b. Als nostres veïns no els agrada la música. Si ells estan enfadats, la policia arribarà aviat. – L'anàfora «ells» segueix l'expressió a la qual es refereix (el seu antecedent).
a. Si ells estan enfadats per la música, els veïns trucaran a la policia. – La catàfora «ells» precedeix l'expressió a la qual es refereix (el seu posterior). b. Malgrat la seva dificultat, Wilma va arribar a entendre el punt. – La catàfora "la seva" precedeix l'expressió a la qual es refereix (el seu posterior).
a. La Carol va dir a en Bob que assistís a la festa. Van arribar junts. – L'anàfora ells té un antecedent dividit, que es refereix tant a la Carol com a en Bob . b. Quan la Carol i ajuda en Bob i i en Bob i ajuda la Carol i, ells poden dur a terme qualsevol tasca. – L'anàfora ells té un antecedent dividit, que fa referència tant a la Carol com a en Bob .
a. El líder del projecte i es nega a ajudar. L'imbècil i només pensa en ell mateix i . – Sintagmes nominals correferents, en què el segon sintagma nominal és una predicació sobre el primer. b. Alguns dels nostres col·legues 1 ens donaran suport. Aquest tipus de persones 1 es guanyaran el nostre agraïment. – Sintagmes nominals correferents, en què el segon sintagma nominal és una predicació sobre el primer.
Relació amb les variables lligades Els semantistes i els lògics de vegades distingeixen entre la correferència i el que es coneix com a variable lligada.For discussions of bound variables, see for instance Portner (2005:102ff.). Les variables lligades es produeixen quan l'antecedent de la proforma és una expressió quantificada indefinida, p. ex.See Jurafsky and Martin (2000:701) for an example of a bound variable like the ones given here.
Cada estudiant ha rebut la seva nota. – El pronom his és un exemple d'una variable lligada
Cap estudiant estava molest amb la seva nota. – El pronom his és un exemple d'una variable lligada
Les expressions quantificades com ara *every student* i *no student* no es consideren referencials. Aquestes expressions són gramaticalment singulars però no escullen referents únics en el discurs o el món real. Per tant, els antecedents de *his* en aquests exemples no són pròpiament referencials, i tampoc ho és *his* . En canvi, es considera una variable que està lligada pel seu antecedent. La seva referència varia en funció de quin dels estudiants del món del discurs es pensa. L'existència de variables lligades és potser més evident amb l'exemple següent:
Només a la Jacki li agrada el grau hisi. – El pronom his pot ser una variable lligada.
Aquesta frase és ambigua. Pot significar que a en Jack li agrada la seva nota però a ningú més li agrada la nota d'en Jack; o que a ningú li agrada la seva pròpia nota excepte en Jack. En el primer significat, la seva és correferencial; en el segon, és una variable lligada perquè la seva referència varia sobre el conjunt de tots els estudiants.
La notació de coíndex s'utilitza habitualment per a ambdós casos. És a dir, quan dues o més expressions estan coíndexades, no indica si es tracta d'una correferència o d'una variable lligada (o com en l'últim exemple, si depèn de la interpretació).
Resolució de correferència En lingüística computacional, la resolució de correferències és un problema ben estudiat en el discurs. Per obtenir la interpretació correcta d'un text, o fins i tot per estimar la importància relativa de diversos subjectes esmentats, els pronoms i altres expressions de referència s'han de connectar als individus adequats. Els algoritmes destinats a resoldre correferències solen buscar primer l'individu precedent més proper que sigui compatible amb l'expressió de referència. Per exemple, ella podria adjuntar-se a una expressió precedent com ara la dona o l'Anna, però no tan probablement a en Bill . Els pronoms com ara ell mateix tenen restriccions molt més estrictes. Com passa amb moltes tasques lingüístiques, hi ha un compromís entre precisió i record. Les mètriques de qualitat de clúster que s'utilitzen habitualment per avaluar els algoritmes de resolució de correferències inclouen l'índex de Rand, l'índex de Rand ajustat i diferents mètodes basats en informació mútua.
Un problema particular per a la resolució de correferències en anglès és el pronom *it*, que té molts usos. Pot referir-se de manera molt semblant a *he* i * she*, excepte que generalment es refereix a objectes inanimats (les regles són en realitat més complexes: els animals poden ser * it*, *he * o *she*; els vaixells són tradicionalment *she*; els huracans solen ser *it* tot i tenir noms de gènere). També es pot referir a abstraccions en lloc d'éssers, per exemple , *He* cobrava el salari mínim, però semblava que no li importava. Finalment, també té usos pleonàstics, que no es refereixen a res específic:
a. Està plovent.
b. És una llàstima.
c. Cal molta feina per tenir èxit.
d. De vegades, són els més sorollosos els que tenen més influència.
Els usos pleonàstics no es consideren referencials i, per tant, no formen part de la correferència.Li et al. (2009) have demonstrated high accuracy in sorting out pleonastic it, and this success promises to improve the accuracy of coreference resolution overall.
Els enfocaments per a la resolució de correferències es poden separar àmpliament en algoritmes basats en parells de mencions, classificació de mencions o entitats. Els algoritmes basats en parells de mencions impliquen decisions binàries si un parell de dues mencions donades pertanyen a la mateixa entitat. No es consideren restriccions a nivell d'entitat com el gènere, cosa que condueix a la propagació d'errors. Per exemple, els pronoms "ell" o "ella" poden tenir una alta probabilitat de correferència amb el "professor", però no poden ser correferents entre si. Els algoritmes de classificació de mencions amplien aquesta idea, però en canvi estipulen que una menció només pot ser correferent amb una menció (anterior). Com a resultat, a cada menció anterior se li ha de donar una puntuació i la menció amb la puntuació més alta (o cap menció) s'enllaça. Finalment, en els mètodes basats en entitats, les mencions s'enllacen en funció de la informació de tota la cadena de correferències en lloc de mencions individuals. La representació d'una cadena d'amplada variable és més complexa i computacionalment costosa que els mètodes basats en mencions, cosa que fa que aquests algoritmes es basin principalment en arquitectures de xarxes neuronals.
Referències
Categoria:Lingüística