L'església refetor del Monestir de les Coves de Kíiv (en ucraïnés: Трапезна церква), també anomenada Catedral refetor dels Sants Antoni i Teodosi (en ucraïnés: Трапезний собор Антонія і Феодосія Печерських), és un refetor i església del Monestir de les Coves de Kíiv, d'Ucraïna. Es troba al carrer Lavrska, 21, al centre de Kíiv.

Història Orígens Un primer refetor es construí no lluny del lloc on es troba l'edifici modern, entre els 1108 i 1110, segons ho exigia el Studiysky ustav (Estatut dels estudiants), que preveia l'alimentació col·lectiva dels monjos. Es tractava d'una estructura de pedra que, d'acord amb les excavacions arqueològiques, era al sud-oest de la catedral de la Dormició. Al bell mig de l'edifici hi havia quatre pilars sostinguts per la cúpula de l'església, al voltant dels quals n'hi havia la cuina, el rebost i el menjador. Allí vivia el príncep Gleb Vseslávich del Principat de Minsk.

Aquesta primera estructura, la va destruir el 1230 un terratrèmol i deixà d'existir després de la invasió mongola de la Rus de Kíiv del 1240. Les restes conservades dels fonaments de l'edifici es poden veure a la plaça de la catedral.

Edifici actual El segon refetor es va construir a començament del al solar previst per a ell entre els segles XIV i XVII. El nou refetor es col·locà al sud de la catedral. Primer es va construir un refetor sols de fusta, després es construí l'església refetor de Pere i Pau entre els 1686 i 1694. L'arquitectura d'aquest edifici és característica de l'època, decorada amb elements del barroc ucraïnés. L'església refetor de Pere i Pau la desmantellaren el 1893, perquè estava en mal estat.

L'edifici actual, el va construir entre els 1893 i 1895 l'arquitecte Vladímir Nicoláiev, en una època en què més de mil monjos vivien al monestir. Les obres del refetor acabaren el 1903 i les de l'església el 1910. La cuina es conserva en el mateix entorn que l'antiga església refetor desmantellada el 1893.

Durant l'era soviètica, la comunitat monàstica del Monestir de les Coves de Kíiv fou desmantellada. De llavors ençà, des del 1923, el local s'utilitzà com a museu. Des de la transferència de part del territori de la lavra al monestir, l'església del refetor s'usa per al culte. El 1941, el refetor resultà danyat durant l'explosió de la Catedral de la Dormició en la Segona Guerra Mundial. Els treballs de restauració de les façanes acabaren el 1956, i l'interior se'n va renovar entre el 1976 i el 1980. Gràcies a la seua acústica, l'església del refetor servia com a sala de concerts de l'Orquestra Simfònica Estatal de la RSS d'Ucraïna.

Des del 1990, el servei religiós se celebra al temple i des del 1992 l'església del refetor pertany a l'Església Ortodoxa ucraïnesa. Durant els darrers treballs de restauració del 2014, se'n reemplaçaren finestres i portes, s'hi col·locà un pis nou, es va netejar la pintura mural i l'iconòstasi i es va il·luminar la cúpula per dins.

En la invasió russa d'Ucraïna del 2022, es va qüestionar l'ús continu de l'església per part de l'Església Ortodoxa ucraïnesa, seguidora del patriarcat de Moscou, perquè el contracte d'arrendament havia expirat el 31 de desembre del 2022. El 15 de febrer del 2023, l'Església ortodoxa d'Ucraïna hi feu el primer servei religiós. El 4 de maig del 2023 hi realitzaren el concili de bisbes de l'Església Ortodoxa d'Ucraïna en què es va decidir la transició al calendari julià revisat.

Arquitectura L'edifici, el va dissenyar Vladímir Nikoláiev, i la cúpula de l'església incorpora alguns aspectes neobizantins.

La decoració interior la va dissenyar Aleksei Sxússev i les icones de marbre són d'estil neorús. Les pintures tant del refetor com de l'església, de començament del segle XX, són d'Ivan Yizhakévich, Grigori Popov, entre altres, i tenen influència modernista. A l'església es conserva un cinyell de majòlica únic, un mosaic de principis del segle XX.

L'iconòstasi de marbre és d'estil pseudorús segons el disseny de Sxússev, considerat un dels iconòstasis de pedra més notables de Kíiv i Ucraïna. Els materials són d'origen divers, com ara marbre de Carrara de color blanc, rosa i gris, o marbre verd de Gran Bretanya. Una fabulosa escultura de pedra calada n'és del mestre escultor de Kíiv, Drexler.

A la part de darrere del refetor hi ha un mirador que ofereix una vista panoràmica de les coves properes i llunyanes, el Dniéper i el marge esquerre de la ciutat.

Necròpoli miniatura|Necròpoli del refetor A prop de l'església refetor estan soterrats Vasyl Kochubey (regent ucraïnés de l'oficina militar el 1681) i Ivan Iskra (coronel de Poltava, executats el 1708. A la fi del 1707, Kochubey i Iskra havien lliurat una carta a la cort del tsar acusant Ivan Mazepa d'haver entaulat negociacions amb el rei Carles XII i els suecs per a aliar-s'hi durant la Gran guerra del Nord. El tsar Pere I no se'ls va creure i tots dos foren assassinats. Més tard, quan el tsar s'adonà que tenien raó, els van soterrar a prop de l'església del refetor.

Piotr Stolipin, primer ministre de l'emperador Nicolau II de Rússia, fou assassinat el 1911 mentre planejava emprendre importants reformes per a millorar la vida dels pagesos. Es feu una cerimònia fúnebre al refetor de l'església de Sant Antoni i Teodosi i és enterrat al costat de l'església del refetor.

Galeria

Referències

Categoria:Edificis de Kíiv