L'ocell de tempesta de Guadalupe (Hydrobates macrodactylus) és un petit ocell marí de la família dels hidrobàtids (Hydrobatidae). Només criava a l'illa Guadalupe, davant de Baixa Califòrnia, Mèxic, i presumiblement s'estenia per tota la regió. S'ha avaluat com a en perill crític o possiblement extingit.
Descripció miniatura|En el niu, l'ocell de tempesta de Guadalupe hauria semblat exactament el mateix que l'ocell de tempesta de Leach d'aquesta foto. Aquesta espècie era gairebé indistingible del seu parent, l'ocell de tempesta de Leach (H. leucorhous). Al camp, no es podien distingir sinó pels ritmes circadiaris. A la mà, l'ocell de tempesta de Guadalupe es podia distingir per tenir una mida una mica més grossa i les cobertores inferiors de les ales més pàl·lides. No hi ha proves de dimorfisme sexual en aquesta espècie.
Ecologia Es van trobar tres espècies de polls que parasiten l'ocell de tempesta de Guadalupe: els menopònids Longimenopon dominicanum i Austromenopon oceanodromae, i l'iscnocer Halipeurus raphanus. El segon també es troba en alguns altres ocells de tempesta, i el tercer també es va trobar en l'ocell de tempesta cendrós (H. homochroa). L. dominicanum, però, fins ara no s'ha trobat en altres ocells i sembla ser un cas de coextinció.
Reproducció L'època de reproducció es va establir entre les altres dues espècies reproductores d'ocells de tempesta de l'illa Guadalupe, el d'Ainley (H. cheimomnestes) a l'hivern i el de Townsend (H. socorroensis) a l'estiu, d'acord amb la llei de Gause. La posta consistia en un únic ou, blanc amb un lleuger anell de taques de color marró vermellós i lavanda al voltant de l'extrem rom, i els nius eren en caus d'uns 35 a 40 cm de llarg, associats a boscos de pi insigne (Pinus radiata var. binata) o roure (Quercus tomentella)Contràriament a BirdLife International (2012), els ocells no estaven associats amb el bosc de xiprers de Guadalupe (Hesperocyparis guadalupensis), que només es troba terra endins i a cotes més baixes. a la selva nebulosa del mont Augusta. A mitjan juny, gairebé tots els joves ja havien abandonat els caus. Tot i que hi ha poques dades disponibles sobre la cria dHydrobates, la incubació presumiblement era d'aproximadament quaranta-dos dies en aquesta espècie, igual que en parents de mida similar. El temps per a la nidificació seria d'entre 60 i 75 (-85?) dies, molt probablement uns seixanta-cinc dies. Això significaria que la posta d'ous tenia lloc de principis de febrer fins a març, i que entre els mesos d'abril i maig, ja hi havia cries a la majoria dels caus actius. Igual que en els parents, l'ou era incubat uns dies per qualsevol dels progenitors, després dels quals l'altre es feia càrrec, l'ocell alliberat d'aquesta tasca anava al mar per alimentar-se i recuperar-se per a la següent incubació. Les cries s'alimentaven només de nit, també com en altres ocells de tempesta.
Estat de conservació miniatura|Exemplar dissecat, Museu Field d'Història Natural, Chicago El gener de 1885, Walter E. Bryant va recollir i descriure diversos exemplars. La introducció de gats a l'illa va delmar la població a finals del segle XIX. Les cabres introduïdes també van ser responsables de la degradació del medi ambient. Al final de l'època de reproducció de 1906, encara es considerava "abundant", encara que el "gran nombre" d'ocells presents allà i llavors devia ser gairebé tota la població d'aquesta espècie. Tot i això, es va assenyalar que:
Dos ocells de tempesta es van recollir entre el 2 de març i el 5 de març de 1911, però més tard es van identificar el 1928 com els ocells de tempesta de Townsend, i l'últim registre d'un ocell reproductor va ser el 1912. L'espècie no s'ha vist des d'aleshores. En els anys posteriors només es van trobar caus antics i abandonats i les restes en descomposició d'ocells de tempesta depredats per gats. Tanmateix, l'ocell de tempesta de Guadalupe no es pot distingir del simpàtric H. cheimomnestes/socorroensis al camp, i els mostratges a Guadalupe invariablement es van dur a terme fora de l'època de reproducció de l'ocell de tempesta de Guadalupe, centrant-se a investigar els ocells de tempesta de Leach. Així, quedava una mica d'esperança per a la supervivència de l'espècie actual, o més aviat, l'extinció no es va poder confirmar definitivament. Del 4 al 10 de juny de l'any 2000, finalment es van examinar les zones de cria de l'ocell de tempesta de Guadalupe en l'època correcte. Si l'espècie hagués sobreviscut, no només haurien estat presents els ocells immadurs ja volanders, sinó també tots els signes d'una temporada de reproducció acabada recentment, com ara les closques d'ou i els caus acabats d'utilitzar que conserven l'olor d'almesc d'aquests ocells. En paraules de l'investigador principal de l'expedició, Exequiel Ezcurra del Museu d'Història Natural de San Diego:
La classificació oficial de la UICN encara no s'ha actualitzat. En qualsevol cas, el principi de precaució probablement requeriria uns quants anys d'investigació de seguiment, possible ara que la restauració de l'ecosistema de Guadalupe està en marxa. Malgrat la probable extinció de l'espècie, les altres dues espècies d'ocells de tempesta que també són reproductors endèmics de Guadalupe, l'ocell de tempesta de Townsend i d'Ainley, encara sobreviuen als illots de la costa.
Taxonomia El 2004 i el 2017, les anàlisis genètiques van trobar que el gènere Oceanodroma s'havia de fusionar amb Hydrobates, perquè es va trobar que l'única espècie d'Hydrobates, l'ocell de tempesta europeu (H. pelagicus), es trobava interrelacionat amb Oceanodroma (és a dir, algunes espècies d'Oceanodroma estan més relacionades amb l'ocell de tempesta europeu que no pas amb altres espècies dins d'''Oceanodroma.El nom Hydrobates va ser introduït per l'ornitòleg Friedrich Boie l'any 1822 i, per tant, té prioritat sobre Oceanodroma, que va ser introduït per l'ornitòleg Ludwig Reichenbach el 1853. En conseqüència, totes les espècies dOceanodroma van ser transferides a Hydrobates, inclòs l'ocell de tempesta de Guadalupe, que va ser acceptat per la Unió Internacional d'Ornitòlegs Els autors de l'estudi genètic de 2004 van suggerir que l'espècie antigament a Oceanodroma s'hauria de dividir en gèneres més petits, situant l'ocell de tempesta de Guadalupe i els parents més propers a Cymochorea'', però això no ha estat seguit per estudis posteriors.
Notes
Referències
Vegeu també Complex d'espècies críptiques
Categoria:Hydrobates Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord