és una filòsofa, politòloga i professora francesa. Ha estat presidenta del Haut Conseil à l'integration i membre del Comité consultatif national d'éthique. Ha estat assessora de Jacques Chirac i ajudant de Michel Foucault al Collège de France.

Biografia Nascuda a Neuilly-sur-Seine, els seus pares van ser l'advocat i diputat comunista Maurice Kriegel-Valrimont i Paulette Lesouëf de Brévillier, ambdós militants de la Resistència. La seva tia és la historiadora i també militant de la Resistència Annie Kriegel i és cosina de la periodista i escriptora Danièle Kriegel.

L'any 1967, Kriegel va entrar a formar part de la Union des jeunesses communistes marxistes-léninistes . Un any més tard va guanyar el concurs de l' de filosofia i començà a donar classes d'aquesta disciplina al liceu d'Amiens. Abandonà el seu compromís polític l'any 1970.

El 1978 va unir-se com a investigadora associada al Centre Nacional de Recerca Científica francès.

L'any 1979 amb la publicació del llibre "" va trencar amb el Marxisme. Sota la direcció de Bernard Bourgeois completà la seva tesi en filosofia a la Universitat de Lió. L'any 1984 François Mitterrand li confià la modernització de l'estat francès, el que fou l'origen d'algunes de les seves publicacions.

L'any 1994 Kriegel va esdevenir docent a la Universitat de París Nanterre.

L'any 2002 presideix la missió d'avaluació, anàlisi i propostes relatives a les representacions violentes a la televisió. Les conclusions del seu informe per al llavors ministre de cultura francès Jean-Jacques Aillagon, no van ser ben rebudes per la "premsa posterior al 68", en paraules d'Alain Finkielkraut

Nomenada presidenta del Haut Conseil à l'intégration el 2002, va treballar per la integració dels francòfons l'Escola de Cambridge. El 2008 és nomenada comandanta de la Legió d'Honor.

El 2011 publicà "" on suggereix que la revolució dels Països Baixos va ser la primera i autèntica revolució republicana europea, a través del que van redactar per proclamar la caiguda de Felip II d'Espanya, anticipant-se així dos segles a la Revolució Americana a la Revolució Francesa.

Entre els anys 2012 i 2018 fou membre del Comitè d'Història de la Prefectura.

Compromisos polítics Simpatitzant del Partit Socialista, l'any 1995 recolzà la candidatura de Jacques Chirac a les presidencials. Tot i que és contrària la discriminació positiva Kriegel pertany al comitè de patrocini de la fundació Marianne de la diversité.

Honors HonorsBarra de cinta Honor País Data Font80x80px Comandant de l'Orde de la Legió d'Honor França 2008

Referències

Categoria:Socialistes francesos Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Alumnes de la Universitat de Lió Categoria:Politòlegs francesos Categoria:Nascuts el 1943 Categoria:Filòsofs del segle XXI Categoria:Filòsofs francesos Categoria:Persones de Neuilly-sur-Seine Categoria:Polítics francesos del segle XXI Categoria:Filòsofs nascuts al segle XX Categoria:Polítics francesos nascuts al segle XX