Concepción Castroviejo Blanco-Ciceró, coneguda com a Concha Castroviejo (Santiago de Compostel·la, 1913 - Madrid, 9 de desembre del 1995), fou una escriptora, crítica literària i periodista gallega.

Biografia Concha Castroviejo va nàixer a Santiago de Compostel·la i passà els seus primers anys d'estudi en el col·legi de monges de Praceres (Marín). Son pare, el catedràtic d'universitat Amando Castroviejo Nobajas, no volia que la seua filla estudiàs a la universitat. Quan aquest va morir, ella va estudiar el batxillerat en dos anys i després va fer Filosofia i Lletres en la Universitat de Santiago de Compostel·la.

En la universitat s'integrà en els cercles republicans i conegué a Francisco Comesaña Rendo, Borobó i Joaquín Seijo Alonso, amb qui es casà abans de la Guerra civil.

El 23 de desembre del 1936 va atestar en el judici sumaríssim de Francisco Comesaña fet a Compostel·la, la qual cosa la va col·locar en una posició difícil. A començament del 1937 aprofità un viatge de Gaspar Massó i se n'anà a Bordeus. Després es va reunir amb Joaquín Seijo a València i se n'anà a viure a Barcelona fins al final de la guerra. Van fugir a l'estat francés, i la parella es va instal·là a Bordeus fins que mesos després s'exiliaren a Mèxic, on van arribar amb el vaixell Siboney. En l'exili mexicà va treballar a San Francisco de Campeche, Tijuana i, sobretot, a Ciutat de Mèxic.

Al desembre del 1949 torna a Galícia, al port de La Corunya, acompanyada de la seua filla. Entre els anys 1951 i 1953 treballa en el diari de Santiago de Compostel·la La Noche, en què va fer molt popular el pseudònim d'Asela.

Més tard va fer els cursos necessaris per a titular-se com a periodista a Madrid. Al setembre del 1953 se n'anà a Madrid a treballar en el periòdic Informaciones i en La hoja del lunes. En aquesta ciutat es va distingir per les seues cròniques literàries. Membre de l'Associació Internacional de Crítics Literaris, forma part del jurat dels Premis de la Crítica. Va escriure en Ínsula, La Estafeta Literaria, Cuadernos de Occidente, Cuadernos Hispanoamericanos, Blanco y Negro i Grial.

La seua carrera com a periodista conclo en l'Agència EFE.

Al final de la dècada dels cinquanta publica dues novel·les, Los que se fueron, en què descriu l'exili republicà a França i Mèxic i Víspera del odio, que descriu la vida d'una dona casada amb un marit menyspreable.

Després d'una malaltia vascular i degenerativa que l'allunyà de la vida pública durant deu anys, va morir a la seua casa de la Ribera del Manzanares al desembre del 1995.

Obra Los que se fueron. Planeta, Barcelona, 1957. Vespra de l'odi. Gràcia, Barcelona, 1959. El jardín de las siete puertas. Los días de Lina. En las praderas del Gran Manitú (inèdit).

A més a més va realitzar col·laboracions en obres col·lectives.

Referències

Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Alumnes de la Universitat de Santiago de Compostel·la Categoria:Morts a Madrid Categoria:Periodistes gallecs Categoria:Escriptors de Santiago de Compostel·la Categoria:Escriptors espanyols nascuts al segle XX Categoria:Escriptors espanyols morts al segle XX