L'Amata phegea és una espècie de lepidòpter (papallona) de la família Erebidae i la subfamília Arctiinae. L'espècie va serdescrita per primera vegada per Carl Linnaeus en la 10a edició de la seva Systema Naturae de 1758.BioLib
Distribució i hàbitat La papallona nocturna de nou punts es troba principalment al sud d'Europa, però també es veu fins al nord d'Alemanya, i a l'est fins a l'Anatòlia i el Caucas,Fauna Europaea i hi ha algunes poblacions a les reserves naturals del sud-est neerlandès de Leudal i el Parc Nacional de Meinweg. No es reprodueix al Regne Unit, però és un immigrant molt rar. També es troba a l'Índia actualment. L'espècie prefereix les àrees més seques, les zones obertes amb arbustos i arbres, així com els boscos oberts i els vessants càlids i assolellats.Natura Bohemica
Morfologia miniatura|esquerra|Parella copulant. Amata phegea assoleix una envergadura alar de . Els mascles són més petits que les femelles i tenen les antenes més gruixudes. Les ales són de color negre blavós o negre verdós amb taques blanques i lluentor metàl·lica. El nombre i la mida de les taques són bastant variables. Normalment, hi ha sis taques blanques a les ales anteriors i dues o tres taques a les ales posteriors. El cos és bastant llarg, amb una taca groga al segon segment de l'abdomen. Una altra característica és l'anell groc prominent al sisè segment de l'abdomen. Les antenes negres i filiformes tenen les puntes blanques. Les erugues poden arribar a una longitud d'uns . Són de color negre grisenc amb pèls gruixuts, marrons foscos i llanosos que creixen a partir de petits bonys. El cap és marró vermellós.
Les arnes d'aspecte semblant son Amata ragazzii (Turati, 1917) i Zygaena ephialtes (Linnaeus, 1758). Z. ephialtes pertany a la família Zygaenidae i és inacceptable per als ocells. La papallona nocturna de nou punts imita la seva aparença (mimetisme müllerià).Dawkins, Richard (1982). The Extended Phenotype Ambdues arnes són un exemple d'aposematisme.
Biologia miniatura|Eruga Aquesta espècie té una generació per any (univoltí). Les femelles ponen ous en una varietat d'herbes. Les larves neixen a principis d'agost i són polífagues, alimentant-se d'una varietat de plantes herbàcies (Plantago, Rumex, Galium, Gramineae, Taraxacum i altres plantes baixes).Mazzei, Paolo; Morel, Daniel & Panfili, Raniero Moths and Butterflies of Europe and North Africa L'eruga hiverna en un niu de seda i pupatza al maig en capolls a terra. Els imagos d'aquesta arna diürna volen en dies càlids i assolellats des de finals de maig fins a l'agost, depenent de la ubicació.
Referències
Bibliografia PC Rougeot, P. Viette, Guide des papillons nocturnes d'Europe et d'Afrique du Nord, Delachaux i Niestlé, Lausana 1978. .
Enllaços externs
Butterflies & Moths of Switzerland Lepiforum e.V.
Categoria:Arctins