La Zona especial de Rung Sat (vietnamita: Đặc khu Rừng Sác) va ser el nom que el govern del Vietnam del Sud i les forces estatunidenques van donar durant la guerra del Vietnam a una gran zona del bosc de Sác (en vietnamita Rừng Sác), que avui es coneix com el bosc de manglars de Can Gio. També era conegut com el "Bosc dels assassins". El nom deriva d'una mala interpretació de la paraula vietnamita Sát que significa "assassí". El nom real, Rừng Sác, és una paraula sinovietnamita que es tradueix aproximadament com a "bosc salat", una referència a la seva proximitat als aiguamolls d'aigua salada del delta.

Història miniatura|Membres de la Companyia "B", 3r Batalló, 60è Regiment d'Infanteria creuen un rierol patrullant prop de Rừng Sác, 27 d'octubre de 1967 miniatura|Vista des d'helicòpter de la Zona Especial de Rung Sat, novembre de 1967 miniatura|Dos OV-10A Broncos de VAL-4 sobrevolen la Zona, juny de 1969

El bosc de Sác comprèn aproximadament 1256 km² de manglars mareals, incloent-hi més de 4800 km² de rierols entrellaçats situats aproximadament 36 km al sud-sud-est de Saigon. Els seus límits el 1962 eren el districte de Nhà Bè i el districte de Nhơn Trạch al nord, la província de Long An i la província de Tiền Giang a l'oest, la província de Phước Tuy a l'est i el mar de la Xina Meridional al sud.

The Sác Forest comprises approximately of tidal mangrove swamp including over of interlocking streams located approximately south-southeast of Saigon. Its boundaries in 1962 were Nhà Bè District and Nhơn Trạch District to the north, Long An Province and Tiền Giang Province to the west, Phước Tuy Province to the east and the South China Sea to the south.

El 8 de juny de 1962, el govern sud-vietnamita va organitzar la Zona Especial de Rung Sat (Zona Especial de Rung Sac) com a regió militar per defensar el riu Long Tau, el principal canal de navegació de Saigon a Vung Tau.

El Vietcong (VC) va establir bases d'operacions a la zona des de finals de la dècada de 1950 i l'abril de 1966 el COSVN va designar la zona com la Zona Militar Especial D-10.

Degut a les difícils condicions per a les operacions terrestres dins de la zona, el Vietcong la considerava àrea segura; no obstant a partir de 1965, la USAF va començar a desforestar la zona en l'operació Ranch Hand.

Després dels atacs contra vaixells aliats al riu Lòng Tàu, del 27 de març al 6 d'abril de 1966, el 1r Batalló del 5è Marines i dos batallons de la Marines vietnamites van llançar l'Operació Jackstay, una operació de recerca i neteja al llarg del canal de navegació de Lòng Tàu que va matar 63 Vietcong i va confiscar i destruir grans magatzems de subministraments.

Després de la conclusió de l'Operació Jackstay, els Marines van cedir la responsabilitat de la zona al 1r Batalló del 18è Regiment d'Infanteria. La responsabilitat de la seguretat a la zona va passar a la Força Fluvial Mòbil i a la 9a Divisió d'Infanteria.

El 20 de maig de 1966, la Marina dels Estats Units va establir l'Esquadró de Mines 11, Destacament Alfa (més tard rebatejat com a Divisió de Mines 112). Les dotze llanxes patrulleres de 17,4 metres amb casc de fibra de vidre de la unitat, juntament amb les llanxes dragamines de l'Armada de la República del Vietnam (RVNN), rastrejaven contínuament el riu per garantir la seguretat dels vaixells mercants. Les patrulles es feien d'hora al matí des de la Base Nhà Bè, utilitzant paravans i escombradores de cadena per tallar els cables elèctrics que connectaven les mines al riu amb els guerrillers del Vietcong a terra, llestos per activar-les.

Una intensa activitat del Vietcong contra els vaixells mercants i les forces de patrulla fluvial dels EUA al Long Tau va tenir lloc durant el període comprès entre el desembre de 1965 i el febrer de 1967. Durant aquest període, l'enemic va realitzar 18 atacs contra vaixells aliats, inclòs l'atac del 23 d'agost de 1966 l'SS Baton Rouge Victory.

L'agost de 1966, uns atacants van enfonsar un dragamines de la RVNN, matant o ferint cinc mariners vietnamites i dos assessors navals estatunidenques. El Vietcong va enfonsar un altre dragamines el gener de 1967. El 15 de febrer de 1967, els emboscats del Vietcong van atacar l'MSB-49 amb foc de rifle sense retrocés de 75 mm i armes automàtiques que van ferir els sis membres de la tripulació i van devastar el vaixell. Aquell mateix dia, el VC va enfonsar l'MSB-45, matant dos mariners nord-americans i ferint-ne 16 més. El 20 d'abril de 1967, mentre es dirigia cap a Saigon, el T-LST-550 va ser objecte de foc de rifle sense retrocés de 75 mm que va matar un membre de la tripulació japonesa i en va ferir cinc més. El 18 de novembre, el Vietcong va atacar el SS "President Buchanan" de les President Lines americanes. Cinc vaixells mercants més van ser atacats durant el 1967.

El 1968, el Vietcong va llançar 44 atacs. A l'abril, dos homes del remolcador "Michael" van morir. El 30 d'agost, el Vietcong va impactar el vaixell de càrrega i descàrrega "Transglobe" amb un coet de 122 mm, ferint mortalment un membre de la tripulació.

El Vietcong va llançar 51 assalts durant la primera meitat de 1969. Al juny es va iniciar una operació contra el batalló de sapadors del Vietcong que operava des del districte de Nhơn Trạch, al nord del Rừng Sác. Una força de combatents fluvials estatunidecs i sud-vietnamites; helicòpters d'atac; i unitats d'infanteria estatunidenca, australiana i thai van arrasar Nhơn Trạch i part de Rừng Sác. L'operació va resultar en la destrucció de quatre campaments base del Vietcong i la mort o captura de 53 vietcongs. Posteriorment, les forces estatunidenques i sud-vietnamites van continuar pressionant el Vietcong, frustrant els seus esforços per reagrupar-se. Les excavadores de l'exèrcit i els herbicides aplicats des de l'aire van arrasar gran part de la vegetació del Rừng Sác. El Vietcong no va llançar ni un sol atac contra els vaixells mercants que transitaven pel Lòng Tàu fins ben entrat el 1970. L'1 de novembre de 1970, el Vietcong va dur a terme un atac contra l'SS "President Coolidge" del vaixell estatunidenc President Lines, però el següent atac no es va produir fins un any després, quan van atacar el "Raphael Semmes" de la naviera SeaLand.

El Rung Sat formava el límit occidental de l'àrea tàctica de responsabilitat de la 1a Força de Tasques Australiana (1a ATF). De juliol a novembre de 1970, les forces de la 1a ATF van muntar 17 patrulles amb vaixell al Rung Sat amb resultats limitats, abans de canviar a patrulles amb helicòpter que desembarcarien tropes per investigar qualsevol albirament de Viet Cong.

Referències

Enllaços externs

Categoria:Guerra del Vietnam Categoria:Ciutat Ho Chi Minh