o (É) Leonore Dori (o Dosi),Jules Michelet, Història de França al , Enric IV i Richelieu, París, 1857 coneguda com a Galigaï, mariscal d'Ancre, va ser la confident i dama d'honorSimone Bertière, Els dos regents , sèrie Reines de França, Éditions de Fallois, pàg. 26 de Maria de Mèdici.Maria Helena Carvalho dos Santos (dir.), Inquisição: comunicacions presentades ao 1o. Congresso Luso-Brazilian sobre Inquisição, realitzat a Lisboa, de 17 a 20 de febre de 1987, vol. 1, Lisboa, Sociedade Portuguesa de Estudos do Século XVIII, 1989, 1565 pàgines, p. 78.Richard Ayoun i Haïm Vidal Séphiha, Sefardites d'ahir i d'avui: 70 retrats, Liana Lévi, 1992, 367 pàgines, p. 160. Leonor, va morir, executada al cadafal el 8 de juliol de 1617 a París,
Biografia Primers anys i matrimoni miniatura|Leonora Dori, Chantilly, Museu Condé, segle XVI. D'orígens humils, Leonora, que "era filla d'un fuster",Pierre Matthieu, La conspiració de Conchine, pàg. 5. va créixer a Florència, al Palau Pitti, com a dama d'honor de Maria de Mèdici. Va aconseguir obtenir com a nou cognom el nom Galigaï, el d'una antiga família florentina que aviat s'extingiria: "Des de fa uns anys, s'ha anomenat de Galigay, que és el nom d'una família il·lustre de Florència, tenint permís del Gran Duc per prendre el nom i l'escut d'aquesta família, de la qual només va quedar un vell, que tanmateix mai va voler vendre-li la casa dels seus predecessors per res del món".Pierre Matthieu, La conspiració de Conchine, pàg. 5 i 6.
El 1600, va acompanyar la seva amant a França quan aquest es va casar amb el rei Enric IV. Contràriament a les expectatives de Maria de Mèdici, el rei no va nomenar Leonora dama d'honor, a causa de la seva manca de llinatge noble i la seva condició de soltera. No obstant això, la dama de cambra va ser oficialment encarregada dels pentinats de la reina. Tanmateix, el matrimoni previst de Leonora amb Concini, un cavaller que havia conegut durant el viatge de la princesa florentina a Marsella, va accelerar les coses. Enric IV va acceptar la seva unió, però amb una condició: la parella havia de tornar a Florència. Si Leonora volia quedar-se a França, havia de casar-se amb un cavaller francès, i Concini s'havia de retirar de la vida cortesana.
Mentre el rei va marxar de Lió a finals de gener de 1601, la reina i el seu seguici van iniciar el seu viatge de tornada a París, arribant a Nemours el 2 de febrer. Acompanyada per Enric, només sis dies després Maria va arribar a París, on va conèixer l'amant del rei, Catherine d'Entragues. La reina es va sentir molesta per la presència gairebé diària d'aquesta favorita al costat del seu marit. Naturalment, va trobar el consol que necessitava amb la seva confident. Conscient del problema, Concini va intentar negociar amb l'amant problemàtica; si ella hi estava d'acord, ell persuadiria Leonora perquè calmés la reina, a canvi de la qual cosa Enriqueta defensaria el cas dels dos italians davant del rei. Així, el camarlenc va obtenir el cobejat càrrec de dama d'honor l'abril de 1601, i el rei va donar el seu consentiment al seu matrimoni amb Concini. El casament va tenir lloc el 12 de juliol de 1601 a Saint-Germain-en-Laye. Generosament dotats per la reina, la parella va rebre "la suma de 23.333 escuts i 1/3, valorada, segons l'ordenança, en 70.000 lliures torneses".Jean Patte, «Journal», a Mémoires de la société des Antiquaires de Picardie, Amiens, t. 19, 1863, pàg. 340. D'aquesta unió van néixer dos fills.
Amb Maria de Mèdici Sota la protecció de Maria de Mèdici Esdevinguda una de les dones més poderoses de França, Leonora va obtenir de la reina (llavors regent després de l'assassinat d'Enric IV i durant la minoria d'edat de Lluís XIII) l'elevació del seu marit al rang de Mariscal de França (sota el nom de "Mariscal d'Ancre"). Ella mateixa va obtenir el títol de Marquesa d'Ancre. Capriciosa i avarícia segons els seus detractors, sens dubte va demostrar una gran intel·ligència i, a diferència del seu marit, va romandre més o menys retirada de la vida cortesana.
Malgrat els seus humils orígens, la seva fortuna es va convertir en colossal, ja que un ambaixador venecià la va estimar el 1617 en quinze milions de lliures, equivalent a tres quartes parts del pressupost anual del regne.
Salut Sovint coneguda per la seva primesa,Catholicon françois, pàg. 25; Courier picard, pàg. 5; Gédéon Tallemant des Réaux, “Les historiettes de Tallemant Des Réaux”, dins Louis-Jean-Nicolas Monmerqué, René-Charles-Hippolyte De Chateaugiron i Jules-Antoine Taschereau, Mémoires pour servir à l'histoire du XVIIe siècle , t. 1., París, Alphonse Levavasseur, 1834, pàg. 117 Leonora devia aquesta complexió a greus trastorns nerviosos que li causaven atacs d'histèria i convulsions. Però quan aquestes malalties van aparèixer durant l'hivern de 1602, la medicina va resultar incapaç de resoldre-les. Els Concini es van dedicar aleshores a la religió: van fer dir misses, recitar oracions, organitzar processons i pelegrinatges... Tot va ser en va. La parella reial va començar a preguntar-se si Leonora estava posseïda per algun dimoni, "una explicació que semblava lògica i racional en el context cultural de l'època".Duccini 1991, pàg. 41. Seguint el consell del seu confessor, Leonora va buscar els serveis del general del convent ambrosià de Nancy, un milanès, que havia exorcitzat recentment el cardenal de Lorena. Però després de nombroses sessions d'encanteris, Leonora va romandre igual de malalta. Desesperada, la família Concini es va dirigir a Elie Montalto,Elie Montaldo (1567-1616), «nascut a Castel Blanco, Portugal, pertanyia a una família de metges i s'havia casat amb Rachel da Fonseca, ella mateixa d'una coneguda família de metges. Va estudiar a Salamanca i després es va establir a Livorno, Itàlia, el 1599. El 1606, es va traslladar a Florència i es va convertir en el metge del Gran Duc Ferran. A partir d'aquell moment, va gaudir d'una gran reputació a Europa. En tornar a Itàlia, després d'una estada a França i els Països Baixos, el Gran Duc li va oferir la càtedra de medicina a Pisa, que va rebutjar, així com les de Bolonya, Messina, Roma i Pàdua»; Ibid., pàg. 42 un metge jueu que passava per París el 1606, que va diagnosticar a Leonora bulbs histèric. Els tractaments i la dieta prescrits pel metge van fer efecte ràpidament. Leonora, que es considerava curada, el va fer nomenar metge personal.
Els monjos ambrosians, com els metges jueus, practicaven els seus coneixements de manera clandestina. Aviat es va sospitar que les sessions d'exorcisme no eren més que rituals màgics sinistres. De la mateixa manera, els tractaments prescrits per Montalto van semblar ràpidament tan sospitosos com esotèrics. Aviat van seguir acusacions de bruixeria: Havent-se allunyat dels remeis tradicionals oferts pel cristianisme, Leonora aviat serà processada per recórrer a formes de medicina jueves i estrangeres.
Desgràcia, judici i mort. miniatura|Execució de Leonora Dori, gravat del segle XVII. Leonora va ser arrossegada per la desgràcia del seu marit (Concini va ser assassinat per ordre del rei Lluís XIII). Va ser traslladada del Louvre a la Bastilla el 4 de maig de 1617,Georges Mongrédien , Léonora Galigaï , Ginebra, Hachette, Edito-Service SA, 1973, pàgina 176. i després l'11 de maig de la Bastilla a la Conciergerie. La investigació va ser confiada a dos consellers, Jean Courtin i Guillaume Deslandes, que la van interrogar diverses vegades entre el 22 de maig i el 7 de juliol.Georges Mongrédien, Léonora Galigaï, Ginebra, Hachette, Edito-Service SA, 1973, pàgina 178. El seu judici es va celebrar al Parlament de París, presidit pel seu primer president, Nicolas de Verdun, i hi van assistir catorze consellers i quatre presidents de cambra.Georges Mongrédien , Léonora Galigaï , Ginebra, Hachette, Edito-Service SA, 1973, pàgina 193.
Durant la seva audiència, Leonora va ser sotmesa a no menys de vint-i-dos interrogatoris i enfrontaments. Tot i que va escapar de la tortura i de la recerca de la marca que el diable suposadament havia deixat al seu cos, es van escoltar gairebé cinquanta testimonis a partir del 29 d'abril. Tanmateix, les declaracions recollides dels familiars dels dos italians no van ser gaire contundents.Duccini 1991, pàg. 369-370. Mentre Concini, des de l'ultratomba, és acusat de trair França mantenint llaços amb Espanya i de malversar fons estatals, Leonora, per la seva banda, és processada per abusar de la confiança de la reina, participar en un menyspreable tràfic d'influències i desposseir el rei del seu tresor. Molts, com Luynes, desitgen la mort de la marquesa per poder confiscar les seves possessions. Tanmateix, els càrrecs contra ella són insuficients per garantir una sentència de mort. Per tant, s'inicia un judici per bruixeria contra la Galigaï. Durant el judici, Leonora s'enfronta a dos càrrecs: l'ús de ritus d'exorcisme i la medicina jueva.
Un cop iniciat el judici, alguns pamflets van reprendre els elements de l'acusació i després el veredicte. Aquest és notablement el cas del breu relat de tot el que va passar per a l'execució i just càstig de la marquesa d'Anchre, que descriu el judici i comenta la sentència del tribunal: Tot i que va ser acusada de bruixeria durant el procés judicial, la sentència no en fa cap menció.La sentència es va publicar al Mercure François, 1617, vol. IV, pàg. 226-230. Se'n pot trobar un estudi i extensos extractes al llibre de Georges Mongrédien, Léonora Galigaï, Ginebra, Hachette, Edito-Service SA, 1973, pàgines 171 a 201. Va ser decapitada i el seu cos cremat el 8 de juliol de 1617 a la Place de Grève. Es diu que el mariscal d'Ancre, acusat d'haver embruixat Maria de Mèdici, va respondre als seus jutges: tanmateix, la veracitat d'aquesta cita és discutida per Gédéon Tallemant des Réaux.Historiettes, Tallemant des Réaux, Bibliothèque de la Pléiade ( ISBN 2-07-010547-4 ) , pàg. 79. Georges Mongrédien informa que ella suposadament va dir : "Juro per Déu que mai he sentit a parlar de bruixots ni bruixes. I per què hauria vingut a França a cometre actes tan malvats?"
Pamflets i difamacions pòstums Després de la mort de la marquesa, els pamflets van canviar de to i van pintar un retrat completament diferent de la cambrera. Diversos libels, com el Discurs sobre la mort d'Elionor Galligay i Les llàgrimes de la marquesa d'Ancre, representaven l'esposa de Concini afrontant valentament el seu destí:
Aquests mateixos pamflets també il·lustren el sentiment de remordiment de la marquesa d'Ancre. Va admetre haver estat "molt malvada per haver ofès així el rei de França".Nova cançó dels penediments de la marquesa d'Ancre. Sobre la cançó Pobra dona que sóc, slnd, sn, p. 1. A través d'aquestes expressions de penediment, els pamflets revelen dues coses. La primera és la importància de l'expiació pels pecats a l'era moderna; sense ella, el pecador no pot obtenir ni el perdó ni l'entrada al regne de Déu.
A l'Arenga de la marquesa d'Ancre, Léonora s'adreça als parisencs per última vegada:
El segon que revelen els pamflets és la confessió pública dels crims de la marquesa d'Ancre. De fet, a través del seu penediment, els autors dels pamflets insinuen que Léonora reconeix les seves faltes: Posteritat A les seves novel·les *El Mag*, *Aelius Sejanus* i *La Dona de Cathen*, el seu contemporani Pierre Matthieu ataca indirectament a ella i al seu marit. També és una de les principals adversaries de la família Pardaillan a la sèrie de novel·les de Michel Zévaco, i del cavaller de Capestang a *El Capità* del mateix autor. Jean Anouilh la va convertir en l'heroïna de la seva obra *Llarga vida a Enric IV, o la Galigaï*, escrita el 1976.
El 1994, la banda anglesa de black metal Cradle of Filth va utilitzar la seva cita, "El meu encanteri ha estat el poder que les ànimes fortes han de tenir sobre les ments febles" (en francès en el text original), als marges de la cançó "To Eve the Art of Witchcraft" del seu àlbum debut, *The Principle of Evil Made Flesh*.
Filmografia