La reserva natural de les Salades de Xiprana és una reserva natural de la comarca aragonesa del Baix Aragó - Casp, que estroba dins del terme municipal de Xiprana. Té una superfície de 155 ha, amb una zona perifèrica de protecció de 361 ha.Reserva Natural Dirigida de las Saladas de Chiprana, Gobierno de Aragón. Va ser creada el 30 de novembre de 2006 per la llei 10/2006 del Govern d'Aragó, i és també lloc d'importància comunitària.Ley 10/2006, de 30 de noviembre, de creación de la Reserva Natural Dirigida de las Saladas de Chiprana.
Es tracta d'un complex endorreic format per sis llacunes: la Salada Gran de Xiprana, la Salada de Roces, el Prado del Farol i tres de més petites. La Salada Gran és l'única d'aquestes característiques i de gran profunditat a Europa, ja que l'altitud màxima del nivell de l'aigua arriba a 5,6 m al mes de maig. Les seves aigües són salines i transparents, fet que permet, en entrar la llum del sol, la fotosíntesi de les espècies vegetals que hi viuen.
Geologia L'entorn està format per materials terciaris i quaternaris d'origen continental. Destaquen les formacions paleocanals que envolten i creuen la llacuna, antigues lleres de rius fossilitzats. L'aigua ha erosionat els materials més tous com les margues i argiles que envoltaven aquestes lleres de gres.
Fauna esquerra|miniatura|213x213px|Artèmia salina Les condicions de vida per a la fauna en aquest entorn són força difícils, per això no es troben peixos, amfibis ni rèptils. Destaca la presència d'un petit invertebrat: lArtemia salina, que fa que en algunes èpoques les aigües es tenyeixin d'un color rogenc.
La presència d'aus aquàtiques és abundant, trobant-se espècies com l'ànec blanc, el corriol, la xivitona comuna, el territ menut comú, l'arpella comuna, el bernat pescaire, l'agró roig, el torlit comú, el xarxet canyella, l'ànec collverd, el cabusset comú, el xarxet comú, el gavià argentat de potes i la gavina vulgar.
Flora alt=center|miniatura|230x230px|A Europa, la Ruppia maritima només es pot trobar a XipranaLa flora que hi ha en aquest espai natural està adaptada a les grans quantitats de sal de l'aigua. Així, doncs, hi ha plantes halòfiles que accepten bé les grans concentracions salines com la Salicornia sp., la Salsola sp.''' i el llapó de mar que només es pot trobar aquí a tot el continent europeu. Hi ha formacions de tamariusJesús Balsa et al Las saladas de Bujaraloz-Sástago y la salada de Chiprana: Riqueza natural de Aragón. Revista Empelte, 7. Casp, 1991. (que a diferència d'altres tamarius de la vall de l'Ebre és de l'espècie Tamarix boveana i no Tamarix gallica'').
Una mica més lluny de la llacuna es troben espècies com l'espantallops o la barrella negra. En zones de menor salinitat també hi ha canyissars. L'última zona de vegetació es compon d'arbustos baixos mediterranis com la farigola, el romaní i l'argelaga, per a donar ja pas a zones de conreu d'oliveres i regadius.
Referències
Categoria:Geografia de Baix Aragó-Casp Xiprana Categoria:Natura 2000 Categoria:Llacs salats