Ali Hassan Salameh () (Qula, Mandat britànic de Palestina, 1 d'abril de 1941 - Beirut, 22 de gener de 1979) va ser un activista polític palestí, cap d'operacions i fundador de l'organització Setembre Negre, autors materials del segrest del vol Sabena 571 de maig de 1972 i de la posterior massacre de Múnic. Va ser assassinat pel Mossad com a «objectiu prioritari» en el marc de l'Operació Ira de Déu.
Trajectòria Salameh va néixer l'1 d'abril de 1941 a la ciutat palestina de Qula, prop de Jafa, en el si d'una família adinerada. Va ser fill de Hasan Salama, membre de la guerrilla del Sant Exèrcit, mort en acció a la batalla de Ras al-Ein contra les Forces de Defensa d'Israel, el 2 de juny de 1948. Ali Salameh es va educar a Alemanya i es creu que va rebre entrenament militar al Caire i Moscou.
Va ser conegut per presumir de la seva riquesa, estar envoltat de dones i conduir cotxes esportius i de gamma alta, així com per tenir un atractiu popular entre els joves palestins. Era sobrenomenat col·loquialment com a «Príncep Roig». També va exercir com a cap de seguretat de Fatah. Com a membre destacat de Setembre Negre va planejar els atacs a la Vila Olímpica en la qual s'allotjava la delegació israeliana durant els Jocs Olímpics de Múnic de 1972 i que va acabar amb la mort d'11 atletes israelians després d'un fallit intent de rescat en un aeròdrom pròxim. Després d'aquests atacs, el servei secret israelià del Mossad va posar en acció l'Operació Ira de Déu. El 1973, agents del Mossad van matar a un innocent i desafortunat cambrer marroquí, Ahmed Bouchiki, en el que es va conèixer com el cas Lillehammer, ocorregut a Noruega, i al qual havien confós amb Salameh, comportant l'arrest de sis agents israelians, incloent dues dones. L'oficial de l'operatiu, Michael Harari, va aconseguir escapar cap a Israel. Cinc dels detinguts van ser condemnats per l'assassinat i empresonats, però serien alliberats i retornats a Israel el 1975. L'escriptor i oficial del Mossad Victor Ostrovsky va afirmar que Salameh va ser clau a l'hora de confondre al servei d'intel·ligència en proporcionar informació falsa sobre el seu parador.
Com a resultat del fracàs de Lillehammer i la seva suposada protecció de l'Agència Central d'Intel·ligència (CIA), Salameh es va sentir relativament segur i, per tant, no va actuar com un fugitiu. Havent viscut a cobert en diverses parts del Mitjà Orient i Europa, el 1978 es va casar amb Georgina Rizk, una celebritat libanesa que va arribar a ser Miss Univers el 1971. La parella va passar la seva lluna de mel a Hawaii i després es va quedar a Disneyland (Califòrnia). Quan Rizk va quedar embarassada, va tornar al seu apartament a Beirut, el Líban, on Salameh també va llogar un apartament separat. Rizk estava embarassada de sis mesos en el moment de l'assassinat del seu marit. El seu fill Ali Salameh es va llicenciar en Ciències polítiques al Canadà. Per un matrimoni anterior, va ser nét polític del líder religiós Amin al-Husayni. Va tenir dos fills del seu primer matrimoni amb Um Hassan.
Segons diverses fonts, Salameh va servir com a contacte secret entre l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) i la CIA des de 1970 fins a la seva mort, garantint no assassinar a ciutadans estatunidencs a canvi de suport financer i polític. No obstant això, quan els israelians li van preguntar, els funcionaris estatunidencs van negar la relació. Va ajudar a protegir a ciutadans estatunidencs a Beirut i el seu paper va ser el de facilitar els contactes entre palestins i estatunidencs, amb l'esperança d'obtenir el suport del país americà a Palestina.
Assassinat
Després del cas Lillehammer es va desencadenar un sentiment d'indignació internacional davant l'assassinat erroni que va obligar a la primera ministra Golda Meïr a suspendre l'Operació Ira de Déu. La recerca noruega que es va dur a terme i les revelacions dels agents capturats van comprometre als actius del Mossad a Europa, incloent pisos francs, agents i operatius. No obstant això, cinc anys més tard es va decidir reprendre l'operació sota el mandat d'un nou primer ministre, Menahem Beguín, i buscar a aquells membres de la llista encara amb vida.
El Mossad va començar a vigilar els moviments de Salameh al juny de 1978 després d'haver-lo seguit fins a Beirut, a la fi de la tardor de 1978. Es van intensificar els suports amb el nom en clau d'Operació Maveer (Cremador), estant a càrrec de Michael Harari. A la fi d'aquell any, un agent libanès que treballava per a la intel·ligència militar israeliana va donar informació vital sobre l'objectiu. Es creu que, a l'octubre de 1978, un dels agents involucrats, que rebia el pseudònim d'Erika Mary Chambers, va entrar al país sota passaport britànic, emès el 1975, com a una empleada dels orfenats palestins. Una vegada allà, va llogar un apartament al carrer de Verdun, un carrer freqüentat per Salameh. Altres agents van arribar, incloent a dos que usaven els pseudònims de Peter Scriver i Roland Kolberg, viatjant amb passaport britànic i canadenc, respectivament. Les operacions del Mossad van ser desplegades a Beirut per monitorar Salameh i un dels agents es va inscriure al gimnàs on feia exercici i hi va entaular amistat. Prop de catorze agents del Mossad van participar en l'operació. Des d'octubre de 1978, i per un període de sis setmanes, agents del Mossad van vigilar-lo anotant que passava moltes tardes a l'apartament de Rizk, a Snoubra, a l'oest de Beirut, i després de les reunions passava temps al gimnàs, especialment a la sauna. El pla inicial d'assassinar-lo a la sauna va ser descartat pel temor de lesionar a civils. Llavors, el Mossad es va decidir per utilitzar un cotxe bomba.
El 22 de gener de 1979 es trobava en un comboi de dos automòbils familiars Chevrolet que anaven de l'apartament de Rizk cap a la festa d'aniversari de la seva mare. Temps després de la seva arribada, es va aparcar un Volkswagen carregat amb 100 kg d'explosius plàstics al carrer de Verdun, a la vista de l'apartament llogat. A les 15.35 hores del 22 de gener de 1979, en el moment que Salameh i quatre guardaespatlles recorrien el carrer en un dels Chevrolet i tot just entraven al carrer de Madame Curie, van fer detonar els explosius quan passaven arran del Volkswagen. L'artefacte es va activar des de l'apartament usant un dispositiu de radi, matant a tots els passatgers del vehicle. Harari va veure l'explosió a través d'un telescopi d'un vaixell de l'armada israeliana que es trobava a la costa de Beirut. D'aquesta forma, i després de cinc intents fallits, el Mossad aconseguia matar a Salameh. No obstant això, l'explosió també va matar a quatre vianants innocents, incloent a un estudiant anglès i a una monja de l'Alemanya Occidental, i va ferir a unes altres 18 persones. Immediatament després de l'operació, els tres agents van desaparèixer sense deixar rastre, i van sortir del país a través d'un vaixell de l'Armada Israeliana, així com els altres 14 membres de suport que es creia que havien participat en l'operació.
La detonació va deixar-lo conscient, però amb greus lesions i amb molt de dolor, tenint peces d'acer de la metralla incrustades al cap i al cos. Ràpidament va ser traslladat a la Universitat Americana de Beirut, on va morir a la taula d'operacions a les 16.03 hores. Els quatre guardaespatlles de Salameh també van morir en l'explosió, juntament amb quatre vianants més. Al final van ser 16 persones lesionades en l'explosió.
Funeral Salameh va ser enterrat el 24 de gener de 1979 a Beirut, després d'un gran funeral públic al qual van assistir Iàssir Arafat i més de 20,000 palestins.
Referències
Categoria:Mossad Categoria:Jocs Olímpics d'Estiu de 1972 Categoria:Història de Palestina Categoria:Història de Múnic Categoria:Història d'Israel Categoria:Conflicte palestino-israelià Categoria:Nascuts el 1941 Categoria:Activistes palestins Categoria:Morts a Beirut Categoria:Víctimes d'assassinat Categoria:Activistes del segle XX