La República Catalana va ser un Estat proclamat en 1931 per Francesc Macià com una República Catalana dins de la Federació Ibèrica. La seva durada va ser molt curta, de tres dies.
Al voltant de dos quarts de tres de la tarda del 14 d'abril de 1931 i des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, en la plaça de Sant Jaume, on ja onejaven la bandera republicana i la senyera catalana, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya que havia obtingut un ressonant triomf en les eleccions municipals celebrades dos dies abans, es va dirigir a la multitud concentrada en la plaça i va proclamar, en nom del poble de Catalunya, "L'Estat Català, que amb tota la cordialitat procurarem integrar a la Federació de Repúbliques Ibèriques". Així doncs, abans que es proclamés la República a Madrid, Macià donava per constituït un Estat català i definia la forma d'Estat de la nova República "ibèrica" com a federal o confederal. A mitjan tarda Macià de nou es dirigia a la multitud però aquesta vegada des del balcó de la Diputació de Barcelona, situat enfront de l'Ajuntament en la mateixa plaça de Sant Jaume, per a comunicar-los que havia pres possessió del govern de Catalunya, afirmant a continuació que "d'aquí no ens trauran sinó morts". A continuació va signar un manifest en el palau de la Diputació en què proclamava de nou el "Estat Català" sota la forma de "una República Catalana", que demanava als altres "pobles d'Espanya" la seva col·laboració per a crear una "Confederació de Pobles Ibèrics".
Immediatament Macià va començar exercir el poder i va destituir el capità general Despujols, nomenant en el seu lloc al general López Ochoa i va designar nou governador civil de Barcelona al seu company de partit Lluís Companys. Així mateix va nomenar als membres del seu govern, dominat per l'Esquerra Republicana de Catalunya, en el qual va incloure a un representant del Partit Republicà Radical i un altre del PSOE, però cap de la Lliga Regionalista (al carrer alguns cridaven "Visca Macià i mori Cambó!") En el govern també hi havia representants de la Va unir Socialista de Catalunya i de Acció Catalana Republicana, i Macià va arribar a oferir-li una cartera a la CNT, però l'organització anarcosindicalista va refusar participar al·legant el seu tradicional apoliticismo. esquerra|miniatura|367x367px|Proclamació de la República en la plaça de Sant Jaume de Barcelona.Una tercera declaració de Macià, per escrit com la segona, es va produir a última hora de la tarda, quan es va saber que la República havia estat proclamada a Madrid i el rei Alfons XIII abandonava el país, en la qual, després de fer referència al "Pacte de Sant Sebastià", es va proclamar "La República Catalana com Estat integrant de la Federació Ibèrica". "En realitat, l'actuació de Macià anava encaminada a una ruptura amb Espanya, proclamant la independència, i a provocar des d'una situació de força el compliment dels acords a Sant Sebastià, la concessió immediata d'una àmplia autonomia, que volia federal".
Dissolució esquerra|miniatura|Francesc Macià i Llussà El recentment constituït Govern Provisional de la Segona República Espanyola va considerar la proclamació de la “República Catalana” feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril com el problema més immediat que havia d'afrontar. Així el 17 d'abril tres ministres del Govern Provisional (els catalans Marcelino Domingo i Lluis Nicolau d'Olwer, més el socialista Fernando dels Rius) van viatjar a Barcelona on es van entrevistar amb Francesc Macià aconseguint un acord pel qual Esquerra Republicana de Catalunya renunciava a la “República Catalana” a canvi del compromís del Govern Provisional que presentaria en les futures Corts Constituents l'Estatut d'Autonomia que decidís Catalunya, prèviament “aprovat per l'Assemblea d'Ajuntaments catalans”, i del reconeixement del govern català que deixaria de dir-se Consell de Govern de la República Catalana per a prendre el nom Govern de la Generalitat de Catalunya recuperant així “el nom de gloriosa tradició” de la centenària institució del Principat que va ser abolida per Felip V en els decrets de Nova Planta de 1714. La nova Generalitat assumiria les funcions de les quatre diputacions catalanes i seria l'encarregada d'organitzar una Assemblea amb representants dels Ajuntaments fins que no fos triada per sufragi universal.
Gairebé tots els partits polítics catalans van acceptar l'acord, excepte Estat Català, que va acusar Macià —el seu antic líder— de traïdor, i el Bloc Obrer i Camperol, un grupuscle comunista recentment creat, que va afirmar que el Govern Provisional de Madrid havia «aixafat la República Catalana, la proclamació de la qual va ser l'acte revolucionari més transcendental dut a terme el dia 14».
El dia 26 d'abril el president del Govern Provisional Niceto Alcalá-Zamora va ser aclamat en el viatge que va realitzar a Barcelona i tres dies després el govern provisional aprovava un decret que establia la legalitat de l'ús català en els parvularis i a les escoles primàries, que va ser acollit amb entusiasme. No obstant això als pocs dies es va produir el primer conflicte entre la Generalitat i el Govern Provisional quan el Ministeri de la Governació va considerar una invasió de les seves competències el decret publicat el 3 de maig en el primer número del “Butlletí de la Generalitat de Catalunya” en el qual es reorganitzaven les institucions de la Generalitat i es nomenaven uns comissaris d’aquesta a Girona, Lleida i Tarragona. Un delegat de la Generalitat va haver de viatjar a Madrid per a delimitar les competències entre la Generalitat i el govern central.
El projecte d'estatut per a Catalunya, anomenat Estatut de Núria va ser confirmat el 3 d'agost pel poble de Catalunya per una aclaparadora majoria (a la província de Barcelona, per exemple, 175.000 persones van votar a favor i només 2.127 en contra; hi havia més d'1.150.000 persones majors de 21 anys en el cens de la província, segons l'INE) i va ser presentat a les Corts Constituents pel president de la Generalitat Francesc Macià. Però l'Estatut responia a un model federal d'Estat i depassava quant a denominació i quant a competències al que s'havia aprovat en la Constitució de 1931 (ja que l'"Estat integral" responia a una concepció unitària, no federal), encara que va condicionar els debats parlamentaris de l’“Estat integral” que finalment es va aprovar.
Vegeu també República Catalana (1640-1641) Proclamació de l'Estat Català Complot de novembre de 1936
Referències
Bibliografia
Categoria:1931 a Catalunya Categoria:Segona República Espanyola Categoria:Independentisme català Categoria:Repúbliques històriques d'Europa