Quint Clodi Hermogenià Olibri (floruit 361-384) va ser un polític romà, praefectus urbi de Roma del 368 al 370 i cònsol romà el 379. Olibri ha estat caracteritzat per pertànyer a "la raça de polítics flexibles que ho van fer bé tant sota Valentinià I [...] com sota Gracià".Hagith Sivan, Ausonius of Bordeaux: Genesis of a Gallic Aristocracy (London: Routledge, 1993), p. 133 online.

Biografia Olíbri era membre de l'aristocràcia senatorial de Roma.

Era fill de Clodius Celsinus Adelphius, que havia estat praefectus urbi l'any 351, i de Faltonia Betitia Proba, poeta.Arnold Hugh Martin Jones (dir.), John Robert Martindale (dir.) et John Morris (dir.), , vol. I : A.D. 260-395, Cambridge, Cambridge University Press, 1971 (, lire en ligne [archive]), p. 640-641. El seu germà, Faltonius Probus Alypius, va ser praefectus urbi de Roma l'any 391. Proba es va convertir al cristianisme, i més tard va fer convertir el seu marit i els seus fills, inclòs Olibri, a la mateixa religió.

Olíbri es va casar amb Turrania Anicia Juliana, membre de la gens Anícia, el pare de la qual, Anici Auqueni Bas, es convertiria en praefectus urbi de Roma el 382 i el 383. Olíbri i Juliana van tenir dues filles, Anicia Faltònia Proba, casada amb Sext Claudi Petroni Probe (cònsol el 371) i Anicia, que es va casar amb Pontí (Paulí), un noble de Burdigala (Bordeus) nascut cap al 360, i que va ser la mare d'Adelfi I, bisbe de Llemotges.Settipani, Christian. ADDENDUM et CORRIGIENDA (juillet 2000-octobre 2002) for Continuite Gentilice et Continuite Familiae Das Les Familles Senatoriales Romaines a L'Epoque Imperialle: Mythe et Realite. http://users.ox.ac.uk/~prosop/publications/volume-two.pdf Archived 2011-06-04 at the Wayback Machine (2002)Settipani, Christian. Les Ancêtres de Charlemagne (France: Éditions Christian, 1989). Settipani, Christian. "Ruricius, premier évêque de Limoges et ses alliances familiales." Francia, 18 (1991), p. 196, 218.

Va assolir el rang de vir clarissimus, després consularis de Campània (abans del 361 està testimoniat com a patró de Formia), procònsol de la província d'Àfrica (361), praefectus urbi de Roma (369-370), prefecte del pretori d'Il·líria, prefecte del pretori d'Orient i cònsol el 379. Va morir entre el 384 i el 395.

Durant el seu càrrec com a praefectus urbi, que generalment era tranquil i equilibrat, va arrestar dos presumptes enverinadors. Va dirigir les investigacions, però va emmalaltir i van passar al praefectus annonae, Maximí.Ammià Marcel·lí, Res Gestae, XXVIII, 1, 8-10. Després va ser succeït per Publi Ampelius .

En el seu consolat va ser posterior al seu col·lega, el poeta Ausoni, perquè era el prefecte més jove. De fet, Ausoni havia estat nomenat prefecte del pretori de la Gàl·lia a finals del 377. Olíbri va ser nomenat prefecte del pretori d'Il·líria per l'emperador Gracià probablement a principis del 378, arran dels preparatius per a la guerra contra els gots a Tràcia que va conduir a la derrota i mort de l'emperador Valent a la batalla d'Adrianòpolis a l'agost d'aquell any.

També se sap que Olibrí era a Sirmium quan va ser nomenat cònsol per Gracià, que també ja havia conferit a Olibrí la prefectura del pretori d'Orient.

Quint Aureli Símmac registra un judici en què va ser jutge. Un terratinent anomenat Escirci havia estat desposseït de la seva propietat i s'havia queixat a Símmac, que llavors havia emès un decret de retorn de la terra a Escirci. Símmac explica que va descobrir que Olíbri estava darrere d'aquesta apropiació indeguda i que alguns dels agents havien intentat evitar la restitució dels béns robats, fins i tot segrestant persones i subornant testimonis. Així, Olíbri és descrit com a violent i avariciós. Aquest punt de vista es confirma d'alguna manera per la descripció d'Ammià Marcel·lí del càrrec d'Olíbri com a prefecte: l'historiador, de fet, descriu Olíbri com a massa interessat en el luxe.Quintus Aurelius Symmachus, Relatio 28; Ammianus Marcellinus, XXVII.11.1; cited in Jill Harries, Law and Empire in Late Antiquity, Cambridge University Press, 2001, , p. 116-7.

Referències

Bibliografia John Robert Martindale, Arnold Hugh Martin Jones, John Morris, La The Prosopography of the Later Roman Empire, Cambridge University Press, 1971, pàg. 640–642.

Categoria:Governadors romans d'Àfrica Categoria:Prefectes del pretori d'Orient Categoria:Cònsols romans del segle IV Categoria:Romans d'Orient del segle IV Categoria:Prefectes del pretori d'Il·líria