Jahanpanah fou la quarta ciutat medieval erigida a Delhi, establerta als anys 1326-1327 per Muhàmmad Xah II Tughluk (1325-1351), governant del Sultanat de Delhi. Per a fer front a la constant amenaça dels mongols, Tughluk va construir la ciutat fortificada de Jahanpanah (en persa, 'refugi del món') incloent-hi el fort d'Adilabad, que s'havia construït en el segle XIV, i també tots els indrets entre Qila Rai Pithora i el Fort Siri. Ni l'antiga ciutat ni el fort no han sobreviscut, sembla que perquè el govern idiosincràtic de Muhàmmad Xah II Tughlak havia traslladat inexplicablement la capital a Daulatabad, al Dècan, tot i que després va tornar a Delhi.
Les ruïnes de les muralles de la ciutat es veuen fins i tot a la carretera entre Siri i Qutab Minar i també darrere de l'Institut Indi de Tecnologia, a Begumpur, a Khirki Masjid, a prop del llogaret de Khirki, a Satpula i en molts altres indrets propers; els recintes de la ciutat s'han estudiat al llarg dels anys amb excavacions que han revelat l'existència d'una gran quantitat de monuments als llogarets i colònies del sud de Delhi. A causa de la caòtica expansió de la capital de Delhi, Jahanpanah és ara part del desenvolupament urbà del sud de Delhi. El poble i la riquesa de les ruïnes escampades pertot arreu ara estan envoltades dels suburbis del sud de Delhi.
Etimologia L'etimologia de Jahanpanah prové de dues paraules perses, جهان Jahan, 'el món', i پناه panah, 'refugi', és a dir, 'refugi del món'.
Història Muhàmmad Xah II Tughluk, soldà de Delhi els 1325-1351 —fill de Ghiyasuddin Tughlaq (r. 1320-1325), fundador de la dinastia tughlúquida i que havia construït el Fort de Tughlagabad—, va construir la nova ciutat de Jahanpanah entre els 1326 i 1327 envoltant les anteriors ciutats de Siri i de Lal Kot amb una muralla amb 13 portes. El que queda de la ciutat i del Fort d'Adilabad són grans ruïnes, que deixen molts dubtes sobre el seu estatus físic, sobre per què i quan va construir-lo Tughlaq. Algunes de les edificacions que han sobreviscut parcialment són el Bijay Mandal (que devia albergar el Palau de Hazar Sutan, ara destruït), la Mesquita de Begumpur, el Serai Shaji Mahal, el Lal Gumbad, Baradari i altres edificis propers. De la crònica d'Ibn Battuta del període (que va viure a Delhi els anys 1333-1341) s'infereix que Lal Kot (el conjunt de Qutb) era llavors l'àrea urbana, que Siri era l'acantonament militar i que l'àrea restant consistia en el seu palau (Bijaymandal) i altres edificis. Ibn Battuta raonava que Muhàmmad Xah II desitjava veure una ciutat unificada que comprengués Lal Kot, Siri, Jahanpanah i Tughlaqabad, amb una fortificació contínua que les abastàs, però que l'alt cost l'obligaria a abandonar el pla a meitat d'execució. En la seua crònica, Battuta també diu que el palau de Hazar Sutan (és a dir, el palau de 1.000 pilars), construït fora dels límits del Fort de Siri però dins de l'àrea de la ciutat de Jahanpanah, era la residència dels Tughlaq.
El Palau de Hazar Sutan era dins l'àrea fortificada de Jahnapanah, a Bijaya Mandal (que en hindi significa 'plataforma de la victòria'). El gran palau amb la sala d'audiències amb un dosser de fusta pintada i columnes ja no existeix. El fort seria un refugi segur per a les persones que vivien entre Qila Rai Pithora i Siri. Tughalqabad continuà sent el centre de govern de Tughlaq fins que, sense cap raó aparent, va traslladar la capital a Daulatabad; va tornar a l'altra, però, poc després.
Adilabad miniatura|Front del Fort d'Adilabad
Adilabad, un fort petit construït als pujols del sud de Tughlaqabad, va rebre enormes muralles protectores en el seu límit al voltant de la ciutat de Jahanpanah. El fort era molt més menut que el seu predecessor, però de disseny semblant. El Servei Arqueològic de l'Índia en l'avaluació de l'estat del fort per a la seua conservació n'ha registrat dues portes,una amb barbacana entre dos baluards, al sud-est, i una altra al sud-oest. A dins, separada per un pati interior, hi ha una ciutadella formada per muralles, bastions i portes a l'interior de les quals hi ha els palaus.El fort també es coneixia com a Muhammadabad, però s'infereix que és un nom prou modern. Les dues portes del sud-est i sud-oest de la Fortalesa d'Adilabad tenien cambres a la planta inferior, mentre que les portes est i oest tenien sitges de gra i patis a les plantes superiors. Les fortificacions construïdes, unides amb les altres dues muralles de la ciutat, tenien 12 m de gruix i uns de 8 km de longitud. Una altra fortalesa més petita, anomenada Nai-ca-Kot (literalment, 'fortalesa del barber') també s'alçà a una distància d'uns 700 m d'Adilabad, amb una ciutadella i els campaments de l'exèrcit, de la qual cosa ara només es veuen les ruïnes. miniatura|Arcades de la plataforma de Satpula L'atenció principal de Tughlaq a les infraestructures, en concret al subministrament d'aigua a la ciutat, també hi era present. Es va construir un sobreeixidor amb set comportes (en hindi, satpula, que significa 'set ponts') sobre un rierol que travessava la ciutat. Aquesta edificació continua existint (tot i que no funciona) a prop del poble Khirki, als murs exteriors de Jahanpanah. També s'han construït edificacions semblants a Tughlaqabad i a Delhi en el conjunt Hauz Khas, cobrint així les necessitats de subministrament d'aigua de tota la població de Jahanpanah.
Mesquita de Begampur miniatura|Pati de la Mesquita de Begumpur i les petites cúpules del sostre miniatura|Porta est de la mesquita Ara, les restes de la ciutat jauen pel llogaret de Begumpur, com un recordatori mut de la seua antiga glòria. La Mesquita de Begumpur, un vestigi de la ciutat vella, de planta general de 90 m x 94 m, amb un pati interior de 75 m x 80 m, es diu que estava inspirada en un disseny de l'arquitecte iranià Zahir al-Din al-Jayush. És un edifici majestuós erigit en un lloc d'honor al cor de la ciutat, i tingué un paper fonamental com a madrassa, centre administratiu amb la tresoreria i gran mesquita que era un centre comunitari i social envoltat d'un mercat. Té un disseny inusual amb passatges coberts de tres arcs amb una sala de pregària de nou trams de "tres per vuit" a l'oest.
La construcció d'aquesta mesquita, segons les fonts, s'ha atribuït tant a Khan-i-Jahan Maqbul Tinlangani —primer ministre durant el govern de Firuz Xah Tughluq, que també va construir sis mesquites més (dues a la rodalia)— com a Tughlaq per la proximitat al Bijay Mandal, i podria estar datada del 1351, l'any en què Tughlaq va morir ací. En suport de la segona opinió, sembla que Ibn Batuta, el cronista de l'època (fins a la seua partida de Delhi al 1341) no va deixar pas constància d'aquest monument. La mesquita, considerada una obra mestra arquitectònica, té tres portes, una en cada passatge cobert. El mur de l'oest, amb el mihrab, té minarets afusats d'estil Toghluqi que flanquegen l'alta obertura central coberta per una gran cúpula. Tot el passatge del mur oest té vint-i-cinc obertures amb arc. La paret del mihrab mostra cinc projeccions. La sala de pregària té modestes talles decoratives. L'accés a la porta est és des del nivell de la carretera fins a un tram de graons per a accedir al pedestal elevat sobre el qual s'ha construït aquesta mesquita única, amb un disseny de quatre iwans. També es poden veure chajjas o cornises de pedra a les quatre arcades. L'entrada nord, elevada 1 m, probablement unia la mesquita amb el Palau Bijayamandal. El treball d'empastat d'estuc a les parets de la mesquita ha romàs segles i fins i tot ara mostra alguns taulells fixats en alguns llocs. La mesquita va estar ocupada des de l'existència de Jahanpanah fins al segle XVII. En el període posterior, els invasors l'ocuparen, però les seues alteracions van ser retirades pel Servei Arqueològic de l'Índia el 1921. Una entrada des del nord, tancada per un carril, s'ha interpretat com un accés utilitzat per les dones de la família del soldà per a assistir a les oracions a la mesquita.
Bijay Mandal El Bijay Mandal té planta rectangular de 74 m x 82 m, amb una cúpula quadrada. El propòsit d'aquest edifici inusual i les ruïnes del Palau Sar Dara les va descriure Ibn Battuta com el famós Palau de Hazar Sutan. Pot ser que la sala de pedra del palau fos construïda per Alauddin Khalji, mentre que la torre contigua als edificis de pedra segurament la va construir Mohammed bin Tughlaq. Les excavacions fetes pel Servei Arqueològic de l'Índia desenterraren tresors dels arcs dels edificis, que daten de l'ocupació durant el regnat de Firuz Xah i també del xeic Hasan Tahir (un sant) durant el govern de Sikander Lodi a principis del .
Mesquita de Kalusarai
miniatura|Ruïnes de la Mesquita de Kalusarai La Mesquita de Kalusarai és a uns 500 m al nord de Bijaymandal, però es troba en un estat molt deteriorat i li cal atenció urgent en vista del seu estatus de monument patrimonial. Ara està ocupat com a conjunt residencial per algunes famílies. La mesquita, la va construir Khan-i-Jahan Maqbul Tilangani, que fou primer ministre durant el regnat de Firuz Xah Tughluq, com una de les seues set mesquites; està construïda en el mateix estil arquitectònic que les seues altres obres. Fins i tot ara, però, les decoracions visibles del mihrab semblen més intricades que en les altres mesquites. Quan es va construir amb maçoneria d'enderrocs i després empastat, la mesquita tenia set obertures arquejades com a façana, tres trams i la coronava una seqüència de cúpules baixes en l'estil arquitectònic típic de Tughlaqi.
Serai Shaji Mahal miniatura|Serai Shahji Mahal Més a l'est de la Mesquita de Begumpur, al llogaret de Serai Shahji, hi ha edificis del període mogol dels quals el Serai Shaji Mahal és un monument distintiu. Una mica allunyat d'aquest lloc hi ha la tomba del xeic Farid Murtaza Khan, a qui durant el govern de l'emperador Akbar, se li atribueix la construcció d'una sèrie de Serai, d'una mesquita i del poble de Faridabad, que ara és una gran ciutat de Haryana.
Altres edificacions notables miniatura|Lal Gumbad (Rakabwala Gumbad) miniatura|La tomba a l'Enclavament Sadhana Hi ha altres edificacions notables en unes 20 ha al voltant de l'actual Escola Pública Panchshila. El Lal Gumbad es va construir com una tomba per a Shaikh Kabbiruddin Auliya (1397), un sant sufí que al segle XIV fou deixeble d'un altre sant sufí, Shaikh Raushan Chiragh–i–Delhi. La tomba amb cúpula es va edificar amb gres roig. Es considera que és una rèplica reduïda de la Tomba de Ghiyasuddin Tughlaq de Tughalaqabad. La porta d'entrada a la tomba té un arc apuntat amb bandes de marbre. També se'n diu Rakabwala Gumbad pel fet que uns lladres havien robat el ràfec del sostre de la tomba pujant pels esglaons de ferro (anomenats Rakab) de la paret de l'oest. A part d'aquestes edificacions, també hi ha dins els murs de la tomba les quatre parets d'una mesquita.
L'enclavament de Sadhana té Baradari, una sala amb voltes. Es creu que es va construir en el segle XIV o XV, i es troba en un estat prou ben conservat. També es veu a prop una tomba del període Lodi. Més lluny de l'enclavament de Sadhana, a Shiekh Serai, hi ha tres tombes de les quals només una està ben conservada, la tomba amb cúpula quadrada de Sheikh Alauddin (1541-1542). L'edifici s'alça sobre 12 columnes amb mampares perforades a la façana que té una gran cúpula. El sostre de la tomba està decorat amb medallons en guix als carcanyols dels arcs.
Mesures de conservació El Servei Arqueològic de l'Índia feu excavacions en part de les muralles del fort en la seua unió amb el mur oriental de Qila Rai Pithora. Hi aparegueren pedres tosques i petites en els fonaments, seguides d'una cara de carreus al mur exterior sobre el sòl.
Galeria
Referències
Categoria:Mesquites de l'Índia Categoria:Sultanat de Delhi Categoria:Edificis de Delhi