va ser un oficial de l'exèrcit dels Estats Units i explorador àrtic.

El 1876 es va allistar a l'exèrcit dels Estats Units i el 1886 va rebre el grau d'oficial. Durant la seva carrera militar va assolir el rang de general de brigada i a la Primera Guerra Mundial va servir d'agregat militar dels Estats Units a Lisboa, Portugal. El 1919 es llicencià de l'exèrcit.

A més de servir a la Primera Guerra Mundial, fou un veterà de les Guerres Índies, la Guerra hispano-estatunidenca i la Guerra filipino-estatunidenca. També va ser un destacat explorador àrtic, que va assolir la fama com un dels sis únics supervivents de l'Expedició a la badia de Lady Franklin de 1881 a 1884. Va rebre diverses condecoracions civils en reconeixement a les seves exploracions. Va morir a Washington DC el 1946 i fou enterrat al cementiri nacional d'Arlington.

Primers anys de vida Brainard va néixer a Norway, Nova York, el 21 de desembre de 1856, sent el cinquè fill d'Alanson Brainard i Maria C. Legge. Quan tenia deu anys la seva família es va traslladar a una granja de Freetown, Nova York. Va estudiar a l'Escola Normal Estatal de Cortland, i després va decidir seguir la carrera militar.

Carrera militar Inici de la carrera Brainard es va allistar a l'exèrcit dels Estats Units el setembre de 1876. Va ser assignat al 2n Regiment de Cavalleria i va servir a Fort Keogh, al Territori de Montana, durant la Guerra de les Black Hills de 1876. El 7 de maig de 1877 va combatre a la batalla de Little Muddy Creek, Montana, on va ser ferit a la cara i a la mà dreta. L'agost de 1877 va ser un dels quatre soldats assignats per escortar el general comandant de l'exèrcit, William Tecumseh Sherman, en una expedició al Parc Nacional de Yellowstone. El 1877 i el 1878 va servir sota el general Nelson Appleton Miles a Montana durant la Guerra nez percé i la Guerra Bannock. L'octubre de 1877 va ser ascendit a caporal i a sergent el juliol de 1879.

Exploració àrtica miniatura|Supervivents de l'expedició Greely i els seus rescatadors. Brainard és el número 24 El 1880 va ser seleccionat per a l'expedició Howgate, que va marxar cap a Groenlàndia el juliol d'aquell mateix any, però va haver de fer marxa enrere després que una forta tempesta danyés el vaixell de l'expedició. El 1881 va ser destinat com a sergent primer a l'Expedició a la badia de Lady Franklin, comandada per Adolphus Greely. Durant els tres anys que durà aquesta expedició va portar un diari de la mateixa.

Vint-i-cinc homes van iniciar aquesta expedició, però els nombrosos problemes de reabastiment, així com a l'hora de ser rescatats, va fer que la major part d'ells morissin. Entre els que van morir hi havia James Booth Lockwood, segon al comandament i company de Brainard en moltes expedicions, inclosa la seva incursió rècord fins a la latitud 83° 23' 30" N.Paul-Émile Victor, Les Explorations polaires, tome IV de Histoire Universelle des Explorations publiée sous la direction de L.-H. Parias, Paris, Nouvelle Librairie de France, 1957,

A Brainard se li atribueix el mèrit d'haver salvat tants membres de l'expedició com va poder racionant estrictament el poc menjar que disposaven. Poc abans que els supervivents fossin rescatats, a la primavera de 1884, Brainard, congelat, afamat i patint escorbut, va escriure: "La nostra pròpia condició és tan miserable, tan palpablement miserable, que la mort seria benvinguda en lloc de temuda..." Brainard va ser un dels sis únics supervivents rescatats pel contraalmirall Winfield Scott Schley el 22 de juny. Aquell dia, segons es diu, estava a prop de la mort, massa dèbil per sostenir un llapis per poder fer una entrada al seu diari.

Carrera posterior esquerra|miniatura|Brainard el 1905. miniatura|Brainard com a general de brigada, cap a 1919. El gener de 1885 Brainard va sol·licitar un ascens al 10è Regiment d'Infanteria, però el nomenament va ser per a Andre W. Brewster. El 1886 fou ascendit a sotstinent al 2n Regiment de Cavalleria "com a reconeixement pels serveis valents i meritoris prestats a l'expedició a l'Àrtic de 1881-1884". Posteriorment va tenir la distinció de ser l'únic oficial de l'exèrcit dels Estats Units, en actiu o retirat, que havia rebut un nomenament com a reconeixement a serveis específics.

L'agost de 1893 va ser ascendit a primer tinent. L'octubre de 1896 va ser transferit al Departament de Subsistència i ascendit a capità. El desembre de 1897 va participar en la Missió d'Ajuda del Yukon, que va proporcionar assistència d'emergència als miners de la febre de l'or de Klondike que patien escassetat d'aliments.

El maig de 1898 va ser ascendit a tinent coronel interí i va servir com a comissari en cap de les forces militars a les Filipines durant la Guerra hispano-estatunidenca de 1898 i la Guerra filipino-estatunidenca de 1899. El maig de 1900 va ser ascendit a major i posteriorment fou nomenat comissari en cap del Departament de l'Est, el Departament de Califòrnia i la Divisió Filipina. El 1905 fou ascendit a tinent coronel. Fou membre fundador de The Explorers Club i en va ser president el 1912 i el 1913. El juny de 1912 va ser ascendit a coronel.

El 1914 va ser assignat com a agregat militar dels Estats Units a Buenos Aires, Argentina. L'octubre de 1917 va ser ascendit a general de brigada interí. Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a agregat militar a Lisboa, Portugal, i es va retirar com a general de brigada l'octubre de 1919.

Jubilació i mort miniatura|Làpida de Brainard al Cementiri Nacional d'Arlington. esquerra|miniatura|Brainard fou elegit membre honorari de l'American Polar Society el 1936. Després de deixar l'exèrcit va ser nomenat vicepresident de l'Associació de Provisions de l'Exèrcit i la Marina, i va ser nomenat membre de la junta directiva de l'associació. Va romandre actiu en aquests càrrecs fins a la seva mort.

El 1936 fou elegit membre honorari de l'American Polar Society el 1936, en el seu 80è aniversari. Era maçó i pertanyia a la Lògia Marathon núm. 438 a Marathon, Nova York.

Brainard va morir al Centre Mèdic de l'Exèrcit Walter Reed de Washington DC, el 22 de març de 1946. Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington. Va ser l'últim supervivent de l'Expedició Àrtica de Greely.

Premis Condecoracions militars miniatura|Brainard com a coronel cap al 1913, amb diverses de les seves condecoracions exposades al seu uniforme de gala. La medalla del Cor Porpra es va crear el 1932. El 27 de gener de 1933 va rebre el premi per les ferides que va patir a la batalla de Little Muddy Creek el 7 de maig de 1877. El seu va ser un dels dos únics Cors Porpra que es coneixen que es van atorgar per les Guerres Índies, perquè els premis pòstums no estaven autoritzats i les persones elegibles havien de presentar sol·licituds de manera proactiva.

A més del Cor Porpra, les condecoracions i premis militars que va rebre Brainard foren: Medalla de la Campanya Índia, Medalla de la Campanya Espanyola, Medalla de la Campanya de les Filipines, Medalla de la Victòria a la Primera Guerra Mundial, Orde de Crist (Gran Oficial), Orde d'Avís (Gran Oficial) i Legió d'Honor (Oficial).

Premis civils A més de les seves condecoracions militars, Brainard va rebre el Premi Back de la Royal Geographical Society el 1886. Va ser membre de l'American Geographical Society i les seves exploracions àrtiques li van comportar la concessió de la Medalla Charles P. Daly de la societat el 1926. També va rebre la Medalla civil de l'Explorers Club el 1929 i va ser inclòs al Saló de la Fama del Comtat de Cortland.

Publicacions

Notes

Referències

Categoria:Exploradors de l'Àrtida Categoria:Exploradors estatunidencs Categoria:Morts a Washington DC Categoria:Militars estatunidencs de la Guerra hispano-estatunidenca Categoria:Persones enterrades al Cementeri Nacional d'Arlington Categoria:Militars estatunidencs de la Primera Guerra Mundial Categoria:Generals estatunidencs Categoria:Membres de l'Orde de Crist Categoria:Cavallers d'Avís Categoria:Oficials de la Legió d'Honor Categoria:Militars de l'estat de Nova York