La capella de la Mercè de Santmiquel és una capella d'Olius inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història La primera referència documental a una església, ubicada prop de la masia, data de l’any 1077, quan s'esmenta una capella en el context d'una afrontació del mas Puig d’Olius, cedit pel comte Ermengol IV d’Urgell i la seva muller al monestir de Santa Maria de Solsona. Posteriorment, l'any 1079, torna a ser esmentada amb la denominació de Sant Michaelis de Campo (Sant Miquel del Camp). De l'edificació romànica original, actualment no en resta cap vestigi. miniatura|263x263px|Portalada exterior de la capella. A mitjans del segle XVIII, el bisbe de Solsona, Josep de Mezquía, religiós mercedari i reconegut devot de la Mare de Déu de la Mercè, va promoure la construcció d'una nova capella, ja que considerava que l'edifici primitiu havia esdevingut insuficient. La ubicació del temple fou modificada, integrant-se la nova construcció dins la pròpia masia. Paral·lelament, l'antic patronatge de Sant Miquel fou substituït pel de la Verge de la Mercè, atesa la creixent devoció que aleshores estava adquirint. La nova capella fou finalitzada l'any 1757.
Descripció El temple consisteix en una sola nau, amb absis pla i sostre de volta de canó. L'accés a la capella es realitza mitjançant dues portes, una que connecta amb l'interior de la masia i una altra exterior, a la llinda de la qual hi ha gravat l'any 1758. Sobre la coberta de la masia, s'alça una petita espadanya. El 1936, amb la Guerra Civil espanyola, la capella va ser cremada, comportant la desaparició del retaule de l'altar, d'estil barroc. El temple ha estat posteriorment restaurat i actualment es manté en bon estat.
Referències
Categoria:Edificis d'Olius Categoria:Edificis barrocs del Solsonès