miniatura|Una sútia de patates al Pla de les Arenes - Sant Hilari Sacalm Una sútia és un clot de mida mitjana fet a terra que ha tingut utilitats diverses segons el territori, especialment la conservació d'aliments i productes vegetals, l'elaboració de carbó i la preparació de trampes per a animals. Per extensió s’aplica a altres llocs on es conserven béns de valor.
Les súties eren pròpies sobretot d'una àrea que abasta des de la baixa Garrotxa fins als contraforts orientals del Massís del Montseny, resseguint el cor de Les Guilleries. És un mot fortament arrelat al territori. Com a espai de conservació d'aliments i productes vegetals en general, que era la seva funció més coneguda, les súties s'havien utilitzat sobretot per a posar-hi patates de muntanya, remolatxes, naps, pastanagues, raves, castanyes, glans, pomes i, fins i tot, escalaborns de bruc per a fer pipes de fumar. D'altra banda, el carbó elaborat en aquests clots (sempre de baixa qualitat) era conegut com a carbó de sútia. També se n’hi deia al clot profund fet a terra perquè els llops hi caiguin i quedin agafats
Etimologia Segons el diccionari etimològic de Joan Coromines sútia és un ‘clot on es crema llenya per a carbó’, mot comarcal d'origen incert, probablement pre-romà, potser basco-ibèric (cf. basc sutegi ‘llar, fogó, fornal'). l.a doc.: 1920, CostManc.
Coromines també contempla la possibilitat que sigui un derivat del TSQTTO- pre-romà (probablement proto-mediterrani) que hagi esdevingut l'arrel de SÒTOL, SOT o SITJA
Sútia com a lloc per conservar patates alt=Extret de "De la patata a l'avet"|miniatura|Pla general, sútia de patates a Sant Hilari Sacalm A la zona de les Guilleries i el vessant oriental del Montseny és on el mot “sútia” té el màxim coneixement entre la població i té l'ús més generalitzat com a espai de conservació de vegetals, concretament, patates.
A Sant Hilari Sacalm ha estat tradicional conservar les patates en els mateixos camps d'on s’havien arrencat, col·locant-les en súties.
Mètode de construcció Es fa una pila piramidal de patates i es cobreix amb una bona capa de falgueres.Tot plegat es colga amb una capa de terra d'uns 15 cms de gruix i s’aplana amb el revés d'una pala. A la base de la piràmide cal deixar uns túnels perquè pugui circular l'aire.
Referències
Categoria:Cultura popular de Catalunya