El Vidriol era el nom popular d'una fàbrica de productes químics de les Corts (Barcelona), actualment desapareguda.
Història El 1846, el pagès de les Corts Joan Sagristà va establir en emfiteusi una peça de terra d'una mujada al Camp de la Riera de Magòria a Josep Vidal i Ribas, Pau Llopis i Vidal i Joan Vallès i Tutuach,AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/25, f. 189-191v, 22-08-1846. on aquests farien construir una fàbrica de productes químics sota la raó social Llopis, Vallès i Cia, que es va presentar a l'Exposició Industrial de Madrid del 1850. El 1856, Joan Vallès, que tenia una fàbrica al carrer dels Tallers, 32 (antic 69), va deixar la societat, que es va reconstituir com a Llopis i Cia, amb els germans Pere i Joan Llopis i Vidal, Josep Vidal i Ribas i Domènec Llata com a socis comanditaris. El despatx era al carrer del Governador (actualment Duran i Bas), 1 i es va presentar a l'Exposició de Barcelona del 1860 amb àcid sulfúric, nítric i muriàtic; sulfat de ferro, de coure, de sosa, nitrat de plom i sal d'estany.
Pau Llopis era casat amb Josepa Serra i Bover, i a la seva mort va ser succeït pels seus fills Enric i Josep Llopis i Serra. Per la seva banda, Josep Vidal i Ribas, comerciant de drogues i productes químics, era soci de la companyia Joaquim Amigó i Cia, dirigida per Joaquim Amigó i Vilarman i amb fàbrica al carrer dels Tallers, 32. Va morir el 1870, i els seus fills Josep i Emili Vidal-Ribas i Torrents van continuar el negoci de drogueria sota la raó social Fills de Vidal i Ribas, expandint-lo amb l'obertura de noves sucursals.
El 23 de juliol del 1883 es va constituir la nova Compañía Anónima de Productos Químicos, amb un capital de 1.500.000 pessetes, fruit de la fusió de les quatre empreses en les que participaven els germans Vidal i Ribas: Llopis i Cia (250.000), dirigida per Enric Llopis; Joaquim Amigó i Cia (225.000), dirigida per Joaquim Amigó; Francesc Molas i Cia (75.000), dirigida per Francesc Molas i Junyent; i Josep Farràs i Cia (75.000), dirigida per Josep Farràs i Soldevila i amb fàbrica a Sant Martí de Provençals, coneguda com a Cal Verdet. Com a socis individuals, hi havia el mateix Josep Vidal-Ribas (100.000), president del Consell d'Administració; Josep Jover i Sans (25.000), Joan Martorell i Peña (25.000), els germans Antoni, Emili i Rodolf Juncadella i Oliva (25.000 cadascun), Santiago Galofré i Ferrer (25.000) i Antoni Miret i Nin (25.000). El despatx seria al carrer de Montcada, 23, un edifici propietat dels germans Vidal-Ribas, i el gerent i director tècnic seria Enric Llopis. Els centres de producció continuarien a les Corts i a Sant Martí de Provençals, tot i que a finals de segle tenien una altra fàbrica a Vallecas (Madrid).
Als anys 1950, l'obertura de l'avinguda de Josep Tarradellas, aleshores Infanta Carlota, va motivar-ne l'enderrocament.
Descripció Es trobava entre els carrers de la Riera de Magòria (actualment Entença), Taquígraf Serra (actualment Gelabert), perllongació de Morales, Camí Vell de Sarrià, el desaparegut passatge de la Llibertat (situat paral·lelament entre els carrers de Rocafort i Calàbria) fins aproximadament el carrer de París. L'accés al recinte es feia des del Camí Vell de Sarrià davant del carrer de Londres, a través d'una porta de ferro forjat al costat de la porteria, una estructura de planta baixa i terrat recolzada sobre la tanca del carrer. Un carrer interior pavimentat en forma d'«L» i pavimentat amb llambordes permetia arribar fins a la Riera de Magòria, d'una banda, i al passatge de la Llibertat, on hi havia diverses construccions auxiliars, d'una altra.
Hi havia un moll de càrrega i descàrrega, i una via de vagonetes que es dirigia cap a un altre carrer interior sense asfaltar, paral·lel a la Riera de Magòria. A la banda de ponent n'hi havien set naus adossades de planta baixa i coberta a dues vessants, mentre que a la de llevant hi havia quatre coberts de planta baixa i coberta a dues aigües que feien de magatzem, adossats per parelles, entre les quals corria la via. Les façanes laterals tenien gran finestrals en arc entre les pilastres de l'estructura i els testers d'obra vista. A la part meridional hi havia un gran pati que permetia l'emmagatzematge dels productes més perillosos a cel obert. Al nord, hi havia una sèrie de construccions de planta baixa i terrat o teulada, amb un petit pati al darrere de les oficines, al carrer del Taquígraf Serra i la perllongació del de Morales.
Referències
Vegeu també Carrer de Jovellanos Fàbrica de Gas de Terrassa Casa Mauri (Barcelona)
Bibliografia
Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Categoria:Fàbriques de Barcelona Categoria:Edificis de les Corts