, conegut com a Fred Shipman, va ser un metge anglès de medicina general i assassí en sèrie. S'estimen unes 250 víctimes durant aproximadament 30 anys. El 31 de gener de 2000, Shipman va ser declarat culpable d'assassinar 15 pacients seus. Va ser condemnat a cadena perpètua. El 13 de gener de 2004, un dia abans del seu 58è aniversari, Shipman es va penjar a la seva cel·la a la presó HM Prison Wakefield, West Yorkshire.
La Investigació Shipman és una investigació de totes les morts causades per Shipman, presidida per Dame Janet Smith. Va examinar els crims de Shipman i va revelar que tenia com a objectiu persones grans vulnerables que confiaven en ell com a metge, matant-les amb una dosi letal de medicaments.
Biografia Primers anys de vida i joventut Harold Frederick Shipman va néixer a Bestwood Estate, una urbanització de Nottingham, i era el segon de tres fills. Els seus pares, de classe treballadora, eren metodistes devots.
Shipman estava molt unit a la seva mare, que va morir de càncer de pulmó quan ell tenia 17 anys. En les últimes etapes de la seva malaltia, un metge li va administrar morfina a casa. Shipman va veure com el dolor de la seva mare disminuïa, malgrat el seu estat terminal, fins que va morir el 21 de juny de 1963.
El 5 de novembre de 1966, Shipman es va casar amb Primrose May Oxtoby, amb qui va tenir quatre fills.
Carrera Shipman va estudiar medicina a l'Escola de Medicina de la Universitat de Leeds i es va graduar l'any 1970. En 1974 va obtenir el seu primer lloc com a metge general en el Centre Mèdic Abraham Ormerod a Todmorden, a l'oest de Yorkshire. En 1975, va ser capturat falsificant prescripcions de petidina, un analgèsic, per al seu propi ús. Va ser multar i obligat a assistir a una clínica de rehabilitació de drogues a York. Va ser metge de capçalera en el centre mèdic de Donneybrook situat a Hyde, prop de Mánchester, en 1977.
Shipman va continuar treballant com a metge a Hyde durant els anys vuitanta, fins que en 1993 va fundar la seva pròpia clínica en Market Street, convertint-se en membre respectat dins de la comunitat. Allà va atendre fins a uns 3.000 pacients.
Investigació i detenció El març de 1998, la doctora Linda Reynolds que treballava enfront de la clínica de Shipman, va anar a visitar a John Pollard, el forense de districte de South Manchester, preocupada pels alts índexs de mortalitat entre els pacients de Shipman. En particular destacava el gran nombre d'incineracions realitzades d'ex-pacients de Shipman, majoritàriament dones grans. El cas va ser pres en consideració per la policia, qui no va tenir, en primera instància, prou proves per a arrestar a Shipman i aixecar càrrecs contra ell.
Després que es tanqués la investigació, Shipman va matar tres persones més. Uns mesos més tard, a l'agost, el taxista John Shaw va dir a la policia que sospitava que Shipman havia assassinat 21 pacients. Shaw va sospitar, ja que molts dels clients grans que portava a l'hospital, tot i que aparentment estaven en bona salut, van morir sota la cura de Shipman.
L'última víctima de Shipman va ser Kathleen Grundy, una antiga alcaldessa de Hyde que va ser trobada morta a casa seva el 24 de juny de 1998. Shipman va ser l'última persona que la va veure amb vida; més tard va signar el seu certificat de defunció, registrant la causa de mort com la vellesa. La filla de Grundy, l'advocada Angela Woodruff, va quedar sorpresa quan l'advocat de la seva mare, va informar-la que l'última voluntat de la seva mare havia estat desheretar-la, donant el total de la seva herència a Harold Shipman.
El cos de Grundy va ser exhumat i sometut a una autòpsia, on li van trobar nivells elevats de morfina. Amb aquestes proves, Shipman finalment va ser arresta el 7 de setembre de 1998. Després d'aquest succés, la policia va començar a examinar altres morts certificades per Shipman i va elaborar una llista de 15 morts. En els 15 casos hi va haver una sobredosi de morfina i els certificats de defunció estaven signats per Shipman.
Judici i empresonament El judici de Shipman va començar el 5 d'octubre de 1999. El jurat va deliberar 6 dies i Shipman va ser condemnat el 31 de gener de 2000 per l'assassinat de 15 dels seus pacients, als quals va matar amb injeccions letals de morfina. El jutge el va condemnar a 15 cadenes perpètues consecutives i va recomanar que mai fos alliberat.
Shipman va negar reiteradament la seva culpabilitat i mai va fer declaracions sobre els seus actes. L'esposa de Shipman, Primrose, va insistir en el fet que no era culpable, fins i tot després de la seva condemna.
Mort Shipman es va penjar a la seva cel·la a la presó de Wakefield el 13 de gener de 2004. Una declaració del Servei Penitenciari indicava que Shipman s'havia penjat de les barres de la finestra de la seva cel·la fent servir llençols. Alguns tabloides britànics van expressar alegria pel seu suïcidi i van encoratjar a altres assassins en sèrie a seguir el seu exemple. Algunes de les famílies de les víctimes van dir que se sentien "enganyades", ja que el suïcidi de Shipman significava que mai no tindrien la satisfacció d'una confessió, ni respostes sobre per què va cometre els seus crims.
Impacte Una investigació oficial presentada el 2002 va determinar que Harold Shipman havia assassinat almenys 218 pacients entre 1975 i 1998, la majoria dones d’edat avançada aparentment sanes. També hi va haver més morts sobre les quals hi havia tan poques proves que no es va poder arribar a una conclusió.
El 30 de juliol de 2005 es va inaugurar un jardí en memòria a les víctimes de Shipman, anomenat Garden of Tranquility (Jardí de la Tranquil·litat).
Referències
Categoria:Persones amb trastorn antisocial de la personalitat Categoria:Persones de Nottingham Categoria:Alumnes de la Universitat de Leeds Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Anglesos amb discapacitats Categoria:Nascuts el 1946