miniatura|La Bulaqueña, pintura de 1895 de Juan Luna, representa una dona de classe alta de Bulacan amb un vestit mestís . La obra és coneguda de vegades amb el nom de " María Clara " a causa de la indumentària de la dona.|457x457pxEl baro't saya o baro at saya (literalment "brusa i faldilla") és un conjunt de vestimenta tradicional que duen les dones a les Filipines. És considerat vestit nacional de les Filipines i combina elements de la indumentària de filipins precolonials amb influències espanyols. Tradicionalment, consta de quatre peces: una brusa (baro o camisa, una faldilla llarga (saya o falda), un mocador que es porta sobre les espatlles (pañuelo, fichu o alampay) i una tela rectangular curta que es col·loca sobre la faldilla (el tapis o patadyong).

La baro't saya presenta diverses variants, agrupades sota el terme col·lectiu Filipiniana. Entre aquestes, hi ha el traje de mestissa aristocràtic (també anomenada María Clara); la quimona visayana, amb la seva brusa brodada de màniga curta o de tall semblant a un ponxo combinada amb una faldilla patadyong; el vestit unificat conegut com a terno; i la seva versió informal i de còctel, el balintawak . L'equivalent masculí de la baro't saya és el barong tagalog.

Baro't saya és la contracció de "baro at saya", que literalment vol dir "brusa i faldilla". El terme prové del tagal baro ("camisa" o "roba") i de saya, manllevat del castellà "faldilla".

Etimologia Baro't saya és una contracció de " baro at saya ", que literalment vol dir "brusa i faldilla". El terme tagal baro significa "camisa" o "roba", mentre que saya prové del castellà "faldilla".

Descripció El Baro't saya és un vestit tradicional format per quatre peces: la brusa ( baro o camisa ), una faldilla llarga ( saya o falda ), un mocador que es porta sobre les espatlles ( pañuelo, fichu o alampay) i una peça rectangular curta que es col·loca damunt la faldilla (el tapis o patadyong).

Història Època precolonial esquerra|miniatura|Maginoo (noblesa) tagal amb baro al Còdex Boxer ( c.1590)|280x280pxEl baro't saya va evolucionar a partir de dues peces de roba que homes i dones vestien durant el període precolonial de les Filipines : el baro (també barú o bayú en altres llengües filipines), una camisa o jaqueta senzilla sense coll i amb mànigues llargues ajustades; i el tapis (conegut com apatadyong a les Visayas i l'arxipèlag de Sulu, i com a malong a Mindanao), una peça curta rectangular o tubular que s'embolica a la cintura o a l'alçada del pit i es subjecta amb cinturons, teixits trenats o bé nuant-la sobre una espatlla. Les dones també solien portar polseres damunt el baro . Aquestes peces de roba encara perviuen entre grups no cristianitzats de les Filipines. miniatura|Mestissos de Manila, de Juan Ravenet, mostra les estretes pares saya de quadres que vestien les dones natives de les Filipines al segle XVIII. També s'hi pot observar la indumentària d'estil europeu dels homes. (c. 1792-1794)|239x239px esquerra|miniatura|Filipina, pintura del segle XIX de Fabián de la Rosa, representa una dona de classe treballadora vestida amb Baro't Saya |324x324px

Època colonial espanyola Durant el període colonial, el clergat espanyol considerava la manera de vestir precolonial de les dones com a immodesta i va introduir la faldilla llarga (coneguda amb el nom espanyol de saya o falda) que es portava sota el tapis . A les Visayas, el patadyong va ser tolerat durant més temps, però finalment també va ser substituït per la saya al .

A finals del segle XVIII, la indumentària tradicional quotidiana de les dones a les Filipines consistia en dues peces bàsiques conegudes com a pares ("parell"). Aquest conjunt estava format per una saya fins als turmells (generalment de quadres ) i un baro o camisa sense coll (habitualment llisa o a ratlles). El nom pares s'associava sobretot amb la faldilla, que, a diferència de les saya posteriors, era estreta i semblant a una beina, propera als tapis precolonials. Es cenyia a la cintura amb cordons i presentava plecs amples i plans al llarg de la cintura, fixats amb agulles. El baro era pràcticament idèntic al baro precolonial, amb mànigues llargues i estretes. Com en els conjunts posteriors, aquestes dues peces es complementaven habitualment amb un tapis (que ara es portava com a sobrefaldilla) i un mocador sobre de les espatlles, conegut com a pañuelo, fichu o alampay, confeccionat amb el mateix material opac que les faldilles.Coo, Stéphanie Marie R. (2014). Clothing and the colonial culture of appearances in nineteenth century Spanish Philippines (1820-1896) (PhD). Université Nice Sophia Antipolis.

Els teixits utilitzats per a les primeres sayas eren habitualment de fabricació autòctona, en especial els confeccionats pels visayans de les terres altes a Panay. Més endavant, al , es van començar a emprar teixits importats de característiques semblants, sobretot la cambaya procedent de l'Índia .

Tanmateix, l'amplada estreta de les pares saya del segle XVIII les feia poc pràctiques per a la vida quotidiana. Entre les dècades de 1820 i 1840, la saya va ser substituïda per una faldilla ondulada d'estil occidental coneguda com a saya a la mascota . Per a les dones de les classes altes ( principalia ), solia arribar fins al turmell; mentre que per a les dones de les classes populars, acostumava a arribar fins a mitja cama per facilitar un moviment més lliure durant les tasques quotidianes. També es permetien versions fins al genoll per a les noies joves.

Els dissenys i elements del vestit també van divergir notablement entre les classes populars i les aristocràtiques de la Principalia a partir de mitjans del segle XIX. El tapis, per exemple, exclusiu de la indumentària femenina filipina, es va escurçar considerablement entre les dècades de 1840 i 1860. A causa d'això, va quedar més restringit a les dones indígenes, mentre que les espanyoles i algunes mestisses evitaven portar-lo per la seva semblança amb el delantal (davantals) utilitzat pels criats. Aquesta dicotomia es va representar a la novel·la Noli Me Tángere (1887) de José Rizal, on la protagonista mestissa María Clara vesteix un tapis i una baro't saya, mentre que la pretensiosa Doña Consolación (una nativa casada amb un peninsular) porta vestits d'estil europeu sense el tapis .

Referències

Categoria:Cultura de les Filipines Categoria:Peces de roba femenines