El Monestir de Sant Ciril de Dorohòjitxi (en ucraïnés: Кирилівський монастир, translit. Kyrylivs'kyi monastyr) és un monestir fundat el 1140 a Kíiv, Ucraïna, durant el regnat de Vsévolod II Olegović, príncep de Txerníhiv, i dedicat a Ciril I d'Alexandria i sant Atanasi d'Alexandria. El monestir es va edificar al pujol de Dorohòjitxi després de la captura de Kíiv per Vsévolod II. Pren el nom del sant patró del príncep, Ciril I d'Alexandria. No és cert que Vsévolod hi fos soterrat, però sí que ho fou la seua vídua, que va fer construir l'església de Sant Ciril, i el seu fill, un dels herois del conte de la campanya d'Ígor, Sviatoslav III de Kíiv (Sviatoslav Vsevolodovich), el 1194.
L'església de Sant Ciril, construïda al mig del monestir, és un exemple de l'arquitectura de la Rus de Kíev del segle XII, combinat amb elements dels segles XVI, XVII i XIX. És el monument més famós del de Kíiv.
L'estil d'aquesta església és auster i majestuós. Inicia un nou estil de construcció semblant al de Txerníhiv (església de Sant Borís i Sant Gleb i l'església de la Dormició del Monestir d'Elets i de Riazan). Mentre que l'exterior s'ha anat transformant en gran part en barroc al llarg dels segles, l'interior ha conservat una decoració medieval típica amb frescos i icones del segle XII, restaurats al segle XIX pels pintors Mikhaïl Vrúbel i Víktor Vasnetsov.L'art russe, per Louis_Réau. Aquests frescos del representen una superfície de 800 m², que s'ha conservat. La seua funció com a mausoleu per a un heroi de la Campanya d'Ígor dona a sant Ciril una aura llegendària que ha inspirat aquests pintors russos.
L'església està construïda en dos nivells i inclou tres absis, una cúpula central amb un tambor de llanterna, i cúpules secundàries amb tambors octogonals afegits més tard. A finals de segle, després del descobriment d'antics frescos el 1860, Adrian Prakhov va presidir la comissió per a la decoració interior de Sant Ciril. El professor Pàvel Txistiakov recomanava al seu estudiant Mikhaïl Vrúbel que participàs en la restauració i fins i tot que hi creàs nous frescos i icones.
El monestir es va malmetre en un incendi el 1734 i després el va reconstruir l'arquitecte Ivan Grigorovich-Barsky entre els 1750 i 1760 durant l'auge de l'estil barroc. El govern imperial el va tancar el 1787 i el va fer hospital i després manicomi. El govern soviètic d'Ucraïna el va declarar monument històric el 6 de maig del 1929. Es feren obres per transformar-lo en museu. El campanar i el recinte els desmantellaren el 1937. L'església ha tornat a ser un lloc de culte consagrat des del 1994.
Referències
Categoria:Edificis de Kíiv Categoria:Monestirs ortodoxos