miniatura|Fotografia feta a l'any 1965 Pau Llabrés Pizà (Consell, Mallorca, 7 d'octubre de 1922 - Palma, 24 de gener de 2003) va ser mestre d'escola, professor de català, directiu de l'Obra Cultural Balear i administrador d'aquesta entitat.
Biografia Era el major de set germans d'una família menestral; son pare tenia un taller de sabates. Va estudiar el batxillerat primer al Seminari Conciliar de Palma i després a l'institut Ramon Llull de Palma. Va ser en aquesta època, el 1941, quan establí amistat amb el poeta Miquel Ferrà i Joan (1885-1947), que era bibliotecari de la Biblioteca Pública Provincial. Aquesta amistat, que despertà en ell la inquietud per la llengua la cultura catalana, durà fins a la mort del poeta.
En acabar el batxillerat, va anar a la Universitat de Barcelona a estudiar Filosofia i Lletres, en l'especialitat de Filologia Romànica, que no va arribar a acabar per la falta de suport familiar en una època de penúria econòmica, perquè feia poc que havia acabat la Guerra Civil.
Tornà a Mallorca i es presentà a l'examen d'estat per a fer de mestre nacional, i l'aprovà. Com a mestre, va començar a diversos pobles de les Balears: Ciutadella (1946/49), la Pobla (1950) i Alaró (1951). L'any 1952 va anar a Guimerà (l'Urgell), i després va passar a un col·legi episcopal, Col·legi de la Mare de Déu de la Mercè de Montblanc (la Conca de Barberà). Hi va estar del 1953 al 1956, i hi va establir amistat amb Mossèn Martí, que més tard seria bisbe de la Seu d'Urgell del 1971 al 2003. A Montblanc conegué la qui seria sa dona, Maria Teresa Roset Dalmau, amb qui formaria una família que tendria tres fills: Margalida, Montserrat i Andreu. Una vegada casat, l'any 1956 va anar a viure a l'Arboç (Baix Penedès), on va exercir de mestre fins a l'any 1969 i on varen créixer les seves filles.
Durant tots aquests anys en què va viure a Catalunya va mantenir el contacte amb Mallorca, especialment amb les persones implicades en la defensa de la llengua i cultura catalana, com Francesc de B. Moll i Josep Ma. Llompart, entre d'altres.
El 1967, aprofità la convocatòria de la Diputació de Barcelona per a un examen de llengua catalana, amb tribunal de la Universitat de Barcelona format pels professors Pere Bohigas i Antoni Comas, per concórrer-hi i obtenir el reconeixement de professor. Posteriorment es reciclà amb Francesc de B. Moll.
Després, l'any 1969, va demanar el trasllat a Palma, i li assignaren l'Escola Graduada. Hi va estar fins que es va jubilar l'any 1989. En aquest període és quan va néixer el seu tercer fill. A Palma, a més de fer de mestre, entrà a col·laborar amb l'Obra Cultural Balear, quan encara era presidida per Miquel Forteza Pinya, i en va ser membre de la Junta fins al juny de 1974, llavors presidida per Climent Garau. A part de ser-ne de la Junta, dins l'OCB va ser integrant de la Comissió de Premsa, col·laborador i mantenidor de la revista Lluc, i encarregat de la comunicació amb els socis. També, des que s'instal·là a Palma fins al moment de la seva retirada laboral, va ser l'administrador de l'associació.
Fou un dels professors que iniciaren, a finals dels anys 1960, les primeres classes de català organitzades per l'OCB, les quals posaren en funcionament el moviment de recuperació de la identitat mallorquina. Segurament va ser un dels més antics, cronològicament, d'aquests professors “saltimbanquis” que foren Josep M. Llompart, Gabriel Vidal, Jordi Magrinyà, Catalina Calafell, Aina Moll. Aquestes classes de català per a adults les va fer sobretot a l'Estudi General Lul·lià de Palma, durant els anys 1970 i 1980. El 1970 va ser un dels firmants d'una carta oberta a la premsa mallorquina en què un grup nombrós de mestres illencs expressaven la seva opinió de la conveniència de l'ensenyament a escola de «la lengua vernácula», recolzant-se en la possibilitat de fer-lo que oferia la recentment aprovada «Ley General de Educación».
Quan es va fundar l'Escola Municipal de Mallorquí de Manacor el 1973, va formar-ne part del tribunal examinador fins a l'any 1992, quan n'assumí la competència la Junta Avaluadora de Català.
Gran coneixedor de l'idioma, en la dècada dels anys 90, va col·laborar amb l'editorial Vicens Vives, en la correcció i adaptació al català de les Balears d'innombrables llibres de text de Primària i de Secundària; i va col·laborar també amb la revista El Mirall, amb ressenyes de llibres didàctics i altres notícies, entre les quals és destacable la nota necrològica « In memoriam. Josep M. Pons i Pons, testimoniatge d'activitat pedagògica i cívica ».
El 1988, va ser homenatjat per l'Escola Municipal de Mallorquí, i la Conselleria de Cultura del Govern Balear li va concedir el Premi Francesc de Borja Moll, com a reconeixement a la seva dilatada vida dedicada al magisteri i a l'ensenyament de la llengua catalana. I dins el marc dels Premis 31 de Desembre de l'Obra Cultural Balear, el 1990 va rebre la Distinció de la Junta, pels mateixos motius anteriors i pel seu servei a l'entitat durant més de 20 anys. I el 1997 rebé un altre homenatge dels seus companys professors de l'Escola Municipal de Mallorquí.
Referències
Categoria:Consell