Buxbaumia és l'únic gènere de la família Buxbaumiàcies, l'ordre Buxbaumiales i la subclasse Buxbaumiidae. És el nom d'un gènere de molses amb aproximadament una dotzena d’espècies descrites. Va ser descrit el 1801 per Johann Hedwig en homenatge a Johann Christian Buxbaum, metge i botànic alemany que va descobrir aquesta molsa el 1712 a la desembocadura del riu Volga.
És un tipus de molsa molt atípica: és microscòpica durant la major part de la seva existència, per que el gametòfit (la part que normalment és més coneguda dels briòfits) és molt reduït i pràcticament no es veu. Només es poden localitzar quan comencen a desenvolupar-se els esporòfits.
La càpsula que conté les espores és asimètrica, té una forma i estructura distintives, així com alguns trets del que semblen ser una transició entre els de molses primitives a les molses més modernes.
Descripció En el cicle biològic de les molses, la fase de gametòfit verd i frondós n’és la fase principal i més duradora que la fase productora d'espores (l'esporòfit), com s’explica detalladament a l’article principal dels briòfits. La Buxbaumia és totalment diferent: presenta un gametòfit molt reduït, mentre que el seu esporòfit és enorme en comparació i molt més durador.
El gametòfit de Buxbaumia és microscòpic, sense color, sense tija, i gairebé sense fulles. Es tracta exclusivament de protonemes filiformes durant la major part de la seva existència i s'assembla a una mena de superfície prima amb textura semblant al feltre, de color verd-negrós a la superfície on creix.
La fase de gametòfit és dioica, amb plantes separades que produeixen els òrgans masculins i femenins: Les plantes mascle desenvolupen només una fulla microscòpica al voltant de cada anteridi. Les plantes femenines produeixen només tres o quatre petites fulles sense color al voltant de cada arquegoni.
A causa de la seva petita mida, la fase de gametòfit generalment passa desapercebuda, fins que l'esporangi es desenvolupa per sobre del gametòfit femení. L'estat extremadament reduït d’aquests gametòfits planteja la qüestió de com pot obtenir una alimentació suficient per a la seva supervivència. En contrast amb la majoria de les molses, els gametòfits de Buxbaumia no produeix gaire clorofil·la i són sapròfits. És possible que algunes de les necessitats nutricionals es puguin completar gràcies a la presència de fongs endòfits.
Quan l'esporòfit madura, arriba a mesurar entre 4 i 11 mm d'alçada. La càpsula d'espores està fixa a la part superior de la tija i és distintiva, essent asimètrica en forma i obliqua en disposició. Quan s’obre l'opercle es pot veure el peristoma (el porus per on s’alliberaran les espores) que es compon de 16 "dents" curts articulats. A diferència de la majoria de les molses, l'endostoma (fila interior) consisteix en una membrana prisada contínua al voltant de l'obertura de la càpsula. Només el gènere Diphyscium té una estructura de peristoma similar, encara que aquest gènere té només 16 plecs en la seva endostoma, en contrast amb els 32 plecs a Buxbaumia. Aquests dos gèneres comparteixen una altra raresa de l'esporòfit: el peu (tija de base) es ramifica com a resultat d'excrescències, que es poden confondre com una mena de rizoides.
Distribució i ecologia Les espècies de Buxbaumia es poden trobar des de les regions temperades fins a les regions subàrtiques de l'hemisferi nord, així com a les regions més fredes d'Austràlia i Nova Zelanda. Aquestes molses són plantes anuals o biennals. Creixen en hàbitats erosionats o com a espècies pioneres. Les plantes creixen a la fusta en descomposició, afloraments rocosos, o directament a terra. No creixen regularment en llocs determinats, i desapareixen sovint de llocs on han estat trobats prèviament. L'etapa de formació d'esporòfit comença a la tardor i són de color verd durant els mesos d'hivern. Les espores són madures i llestes per a la dispersió a finals de primavera o principis de l'estiu. Les espores s'expulsen de la càpsula en glopades quan les gotes de pluja cauen sobre la part superior aplanada de la càpsula. Els esporòfits asimètrics de Buxbaumia aphylla es desenvolupen de manera que l'obertura s'orienta cap a la font de llum, generalment cap al sud.
Taxonomia Buxbaumia és l'únic gènere de la família Buxbaumiàcies, l'ordre Buxbaumiales i la subclasse Buxbaumiidae. És un grup germà de tots els altres membres de la classe Bryopsida. Algunes classificacions més antigues incloïen les Diphysciaceae dins de les Buxbaumiales (o com a part de les Buxbaumiaceae) a causa de les similituds en l'estructura del peristoma, o situaven les Buxbaumiaceae dins dels Tetraphidales. Tanmateix, estudis filogenètics recents basats en dades genòmiques i transcriptòmiques donen suport clarament com el grup germà separat de totes les altres Bryopsida.
Composició i filogènia actual dels briòpsids.Goffinet, B., W. R. Buck & A. J. Shaw. (2008) "Morphology and Classification of the Bryophyta", p. 55-138 in Goffinet, B. & J. Shaw (editors) Bryophyte Biology, 2nd ed. (Nova York: Cambridge University Press).
El gènere Buxbaumia inclou dotze espècies: De les quals només dues han estat localitzades a Europa i als Països Catalans: B.aphylla i B.viridis:
Buxbaumia aphylla Hemisferi Nord, Europa i illes d'Austràlia Buxbaumia colyerae endèmica d'Autràlia Buxbaumia himalayensis Oest de l'Himàlaia Buxbaumia javanica illes del Nord d'Austràlia Buxbaumia minakatae Hemisferi Nord, Amèrica del Nord, Àsia Buxbaumia novae-zelandiae Nova Zelanda Buxbaumia piperi Amèrica del Nord Buxbaumia punctata Xina Buxbaumia symmetrica Xina Buxbaumia tasmanica endèmica d'Autràlia Buxbaumia thorsborneae endèmica d'Autràlia Buxbaumia viridis Amèrica del Nord i Europa
Referències
Categoria:Molses