Buxbaumia aphylla és un briòfit bastant estrany que es troba esporàdicament a tot l'hemisferi nord i al Continent australià i molt rar a Catalunya.

A diferència de la gran majoria de les molses, el seu gametòfit és pràcticament microscòpic i només és visible l'esporòfit, comparativament més gran que el de la resta de les molses i molt característic. Va ser descrita el 1801 per Johann Hedwig.

Descripció Aquesta molsa és una de les espècies més estranyes del seu grup. Les plantes creixen individualment o en petits grups. Com passa amb altres espècies de Buxbaumia, només els esporòfits són visibles; les plantes sense esporòfits desenvolupats són pràcticament impossibles de trobar a causa del seu gametòfit tan reduït. Hi ha qui diu que el gènere Buxbaumia ha experimentat una notable evolució paral·lela a altres molses i que, en cert sentit, tenen característiques comunes amb les plantes superiors, on els gametòfits també estan molt reduïts.

La càpsula d'espores és asimètrica, de 5 a 6 mm de llarg, està sostinguda per una seta erecta, gruixuda, de color vermell a marró ataronjat, de 0,5 a 1 cm de llarg. L'esporòfit fa la fotosíntesi a través del costat verd i aplanat de la càpsula i està orientat cap al sol com un col·lector. Tanmateix, l'esporòfit rep el seu subministrament principal de nutrients de la planta mare a la base, que molt probablement els obté a través d'un fong micorrízic.

La formació d'esporòfits comença a finals de la tardor, al voltant de l'octubre, i continua fins a la primavera. La maduració de les espores té lloc a la primavera i a principis d'estiu. La dispersió de les espores es produeix mitjançant la percussió de les gotes de pluja sobre la càpsula oberta, a través de l'opercle, una petita obertura punxeguda de l'esporangi.

Pot confondre's fàcilment amb B.viridis (l'altre espècie que viu a Europa), sobretot en individus joves, però la càpsula madura és més rogenca, arrodonida i la seva pell no s'esfilagarsa.

Hàbitat i distribució B.aphylla és una espècie pionera que viu sobre sòls molt humífers, terraplens sorrencs, erosionats i sovint amb presència de líquens, en clarianes dels boscos i marges de camins. A diferència del seu congènere (la Buxbaumia viridis que necessita nivells d'humitat molt alts i llocs molt ombrívols), pot trobar-se en boscos de l'estatge subalpí però també al montà, amb humitat més fluctuant. Pot viure en llocs més oberts fins i tot a ple sol (sobretot en països de clima més fresc). Colonitza amb menys freqüència la fusta morta. Com a molsa pionera clàssica, és una espècie competidora feble que prefereix zones obertes i amb poca vegetació. Les molses i els líquens associats són principalment altres espècies pioneres dels gèneres Cephaloziella, Cladonia, Funaria, Peltigera i Polytrichum.

Amenaces i protecció Aquesta espècie, a l'igual que B.viridis, depèn de l'existència de fusta morta en descomposició al bosc. Llavors, la seva presència es veu afectada per l'explotació forestal intensiva i s'han tornat espècies relativament rares a Europa. B.aphylla és més freqüent a nivell europeu que B.viridis. De tota manera, per exemple, a Alemanya es troba molt esporàdicament i actualment està catalogada dins de les llistes vermelles d'espècies amenaçades. Als Països Catalans s'ha trobat només als Pirineus de forma molt puntual i sembla que és molt més escassa que B.viridis. Per això ha estat inclosa a l'annex 1 (espècies en perill d'extinció) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya

Referències

Enllaços externs

Fitxa de l'espècie amenaçada a gencat.cat.

Categoria:Molses