Vladimir Gelfand , Vladímir Natanóvitx Gelfand; Novoarkhanhelsk, 1 de març de 1923 – Dnipropetrovsk, 25 de novembre de 1983) va ser un militar soviètic de l'Exèrcit Roig i diarista de la Segona Guerra Mundial. És conegut sobretot pels seus diaris de guerra, escrits entre 1941 i 1946, que descriuen el front oriental i l'Alemanya ocupada des de la perspectiva d'un jove tinent jueu ucraïnès. Els seus textos s'han publicat a Alemanya, Suècia i Rússia.
Biografia Gelfand va néixer en una família jueva modesta. El 1920 la família es traslladà diverses vegades dins d'Ucraïna i del Caucas abans d'establir-se a Dniprodzerjinsk i posteriorment a Dnipropetrovsk. La seva mare, Nadejda Gorodinskaia, era mestra i antiga membre del Partit Bolxevic, mentre que el pare, Nathan Gelfand, treballava en la indústria metal·lúrgica. Vladimir estudià en una escola obrera i abans de la guerra cursava estudis preparatoris a l'Institut Metal·lúrgic de Dnipropetrovsk.
Després de l'atac alemany contra la Unió Soviètica, el 1941, fou evacuat al Caucas. El maig de 1942 s'allistà voluntàriament a l'Exèrcit Roig i fou enviat a una escola d'artilleria prop de Maikop. Com a sergent i comandant d'una esquadra de morters participà en la Batalla del Caucas i, posteriorment, en la defensa de Stalingrad, on resultà ferit el desembre de 1942. Després de la recuperació seguí cursos d'oficials i ascengué a tinent.
Del 1943 al 1945 serví a la 248a Divisió de Fusellers i al 1052è Regiment de Fusellers de la 301a Divisió, integrada al 3r Front ucraïnès i després al 1r Front bielorús. Prengué part en la Batalla del Dnièper, l'Ofensiva Vístula-Oder i finalment en la Batalla de Berlín. L'abril de 1945 fou destinat a l'estat major de la 301a Divisió per portar el diari d'operacions, alhora que continuava el seu diari personal.
Després de la capitulació alemanya romangué a Alemanya fins al setembre de 1946, treballant en una base de trofeus a Kremmen i en el transport de béns de reparació. Desmobilitzat el 1946, retornà a Dnipropetrovsk, on estudià història i filologia a la universitat local i després a la universitat de Perm. A partir de 1952 treballà com a professor d'història, llengua russa i economia política en escoles tècniques i instituts professionals. Es casà dues vegades i tingué tres fills. Fins a la seva mort continuà escrivint articles i records sobre la guerra per a la premsa local.
Llegat Part del llegat personal de Gelfand —cartes, documents i trofeus de guerra— va ser donat el 2007 al Museu Germano-Rus de Berlín Karlshorst. El 2014 els originals dels Diari i cartes 1941–1946 foren dipositats al Museu Jueu i Centre de Tolerància de Moscou, i el 2020 la resta de diaris (1947–1983), fotografies i documents passaren al museu «Memòria del Poble Jueu i de l'Holocaust a Ucraïna» de Dnipro.
Obres 2002 — Alemanya, Tagebuch 1941—1946 (ISBN 3-87989-360-8) 2005 — Alemanya, Deutschland Tagebuch 1945—1946 (ISBN 3-351-02596-3) 2006 — Suècia, Tysk dagbok 1945—46 (ISBN 91-88858-21-9) 2008 — Alemanya, Deutschland Tagebuch 1945—1946 (ISBN 3-7466-8155-3) 2012 — Suècia, Tysk dagbok 1945—46 (ISBN 9789186437831) 2015 — Rússia, Дневник 1941—1946 (ISBN 978-5-8243-1983-5; ISBN 978-5-9953-0395-4) 2016 — Rússia, Дневник 1941—1946 (ISBN 978-5-8243-2023-7; ISBN 978-5-9953-0437-1)
Referències
Enllaços externs Pàgina web dedicada a Vladimir Gelfand «The rape of Berlin», BBC News (en anglès) «The rape of Berlin», BBC World Service (en anglès) Perfil de Vladimir Gelfand al museu germano-rus de Berlín-Karlshorst «La victòria i la misèria: el front oriental a través dels ulls de Vladímir Gelfand», per Joaquín Rivera Chamorro (en català)
Categoria:Morts el 1983 Categoria:Militars soviètics de la Segona Guerra Mundial Categoria:Escriptors soviètics Categoria:Memorialistes Categoria:Docents Categoria:Escriptors jueus Categoria:Orde de l'Estrella Roja Categoria:Morts a Ucraïna Categoria:Persones de l'óblast de Kirovohrad Categoria:Artistes jueus ucraïnesos Categoria:Jueus soviètics Categoria:Militars ucraïnesos Categoria:Escriptors ucraïnesos Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1923