Günter Wand (Wuppertal, Alemanya, 7 de gener de 1912 - Ulmiz, Suïssa, 14 de febrer de 2002) va ser un director d'orquestra alemany.

Carrera Va iniciar la seva trajectòria al Conservatori de Colònia, on estudià composició amb Philipp Jarnach i piano amb Paul Baumgartner, abans de traslladar-se a Munic per assistir a les classes de direcció de Franz von Hoesslin. Tot i aquest recorregut acadèmic, Wand acabà desenvolupant un mètode propi, sovint qualificat d’independent respecte dels models dominants de la seva generació.

Un cop graduat, treballà com a repetidor a Wuppertal (Erbelfeld), ciutat en què debutà com a director amb una opereta de Robert Stolz. Més endavant exercí durant quatre anys al Teatre d’Òpera d’Allenstein —aleshores integrat a Prússia i actualment la ciutat polonesa d'Olsztyn—, on acumulà una activitat intensíssima, amb més de sis-cents títols i concerts que li proporcionaren un repertori vast i una sòlida maduresa professional.

Després d’un curt període a Detmold, el 1939 fou designat segon director de l’Òpera de Colònia, càrrec que exercí durant els anys convulsos de la Segona Guerra Mundial, tot combinant-lo amb actuacions puntuals en altres ciutats alemanyes. Ascendí posteriorment a primer director, però el 1944 hagué de plegar arran de la destrucció del teatre a causa dels bombardejos aliats. A continuació es traslladà a Salzburg com a responsable de l’Orquestra del Mozarteum, fins que, un cop acabat el conflicte, retornà a Colònia per reprendre la direcció de l’òpera fins al 1948.

A més, assumí la direcció de l’Orquestra Gürzenich de Colònia, formació que coincideix amb l’orquestra de l’òpera però que actua sota aquesta denominació en l’àmbit concertístic. Progressivament, orientà la seva activitat cap al repertori simfònic i deixà en segon terme la producció operística.

A Colònia, Günter Wand esdevingué una de les veus més actives en la defensa de la nova creació, impulsant estrenes d’obres de Honegger, Messiaen i Hindemith, entre d’altres. La relació amb l’Orquestra Gürzenich s’allargà fins al 1974, etapa que compaginà amb la docència al conservatori i amb una agenda molt intensa com a director convidat arreu del continent. El 1959, per exemple, fou el primer director alemany convidat a l’URSS després de la Segona Guerra Mundial.

El 1951 dirigí la integral de les simfonies de Beethoven al Covent Garden amb l'Orquestra Simfònica de Londres, ocasió que li valgué un èxit rotund. També fou un rostre habitual a Munic com a director convidat de la Filharmònica. Paral·lelament, durant les dècades de 1950 i 1960, desenvolupa una tasca fonogràfica notable amb l’Orquestra Gürzenich: enregistraments que, distribuïts a preus assequibles, obtingueren una recepció especialment positiva a França, Anglaterra i als Estats Units.

El 1974 renuncià a la direcció titular de l’Orquestra Gürzenich i s’establí a Suïssa per assumir, durant vuit anys, la batuta de l’Orquestra Simfònica de Berna. Tot i l’impuls internacional que adquirí com a director convidat, mantingué el lligam amb Colònia i, des del 1977, inicià amb l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia un ambiciós projecte discogràfic dedicat a Schubert i Bruckner. La crítica saludà especialment la gravació de la Cinquena de Bruckner, que acabà consolidant-se com una versió de referència.

El 1982 assumí la direcció de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio del Nord d’Alemanya (Hamburg), amb la qual enregistrà, entre d’altres, lectures molt valorades de Beethoven i Brahms. A més, emprengué un nou cicle brucknerià, majoritàriament a partir de concerts en directe, que es convertí en una de les fites interpretatives del moment, situant-se al costat de l’esplendor contrastada de Karajan i prenent el relleu de les versions clàssiques d'Eugen Jochum.

Wand consolidà un prestigi excepcional, tot i la seva fama de reclamar assajos molt extensos, fet que dissuadí més d’una orquestra a l’hora de convidar-lo. Des del 1982 fins al final de la seva vida mantingué una col·laboració regular amb l'Orquestra Simfònica de la BBC de Londres, on arribà a ocupar el càrrec de principal director convidat. El 1989 debutà als Estats Units amb la Simfònica de Chicago, assolint un èxit rotund que reforçà definitivament el seu nom a escala internacional.

A partir d’aquell moment, establí una estreta relació amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín, amb la qual enregistrà un nombre notable de programes. Després d’unes llegendàries sèries brucknerianes al Festival d'Edimburg, s’acomiadà dels escenaris amb un últim concert a Hamburg, l’octubre del 2001. Morí a prop de Berna el 14 de febrer del 2002, a noranta anys.

Paral·lelament a la direcció, també componia, i deixà obres per al gènere del ballet i cançons amb acompanyament orquestral.

Estil musical Wand va ser particularment devot de la música de Schubert i Bruckner, al mateix temps que ho era de compositors contemporanis com Bernd Alois Zimmermann, Wolfgang Fortner o Olivier Messiaen. Li agradava treballar a fons les obres amb l'orquestra abans de presentar-les al públic pel que quan era convidat a dirigir una orquestra diferent de la qual era titular, exigia cinc sessions d'assajos del programa. La seva relació amb els músics de l'orquestra era molt propera i els considerava al seu mateix nivell. En els assajos més que corregir-los els suggeria la seva visió de la partitura per mostrar-los com desitjava que la toquessin.

Günter Wand es considerà sovint l’encarnació més nítida de la tradició alemanya en la direcció orquestral. Format principalment en conjunts radiofònics i agrupacions que no figuraven entre les primeres adreces del panorama musical, va mantenir-se sempre allunyat del vedetisme que caracteritzava alguns col·legues del seu temps. Per a ell, la batuta no era un espai d’exhibició, sinó un ofici que exigia reserva, escolta i una feina minuciosa amb els músics.

Els assajos, llargament preparats i meticulosos, eren el seu terreny natural: allí afinava la densitat expressiva fins que cada frase trobava exactament el seu pes i la seva respiració. Profund coneixedor de la tradició de Furtwängler, Wand en va destil·lar l’herència sense caure en la imitació: d’una banda, assumia la dimensió interior i interpretativa; de l’altra, es mantenia fermament lligat al text, amb una fidelitat que no anul·lava la personalitat, sinó que la feia més clara. Aquesta combinació, difícil d’assolir, va cristal·litzar sobretot en les lectures madures del gran repertori romàntic i postromàntic alemany, que avui continuen essent referència.

En la seva etapa final, Wand va freqüentar amb constància els estudis d’enregistrament i va deixar-hi un llegat sorprenentment ric: lectures que sovint dialoguen amb les referencials i que, en no pocs casos, les igualen o fins i tot les superen en coherència i refinament. Aquest corpus tardà es caracteritza per una minuciositat extrema en el teixit sonor, una pulcritud estilística exemplar i una transparència que deixa respirar l’arquitectura musical amb plena naturalitat. Malgrat que el reconeixement ampli li arribà tard i que mai no fou situat al pedestal de les grans batutes mediàtiques, el tram final de la seva trajectòria es convertí, paradoxalment, en la seva millor carta de presentació: maduresa, mesura i una intensitat controlada que revelen un músic complet, segur de la seva veu i fidel a una concepció artística que sempre va defugir l’excés.

Referències

Bibliografia Concert-Gesellschaft Köln, Günter Wand, der Musik dienen, Colònia : Wienand, 1992. Wolfgang Seifert: Günter Wand: sota und nicht anders. Gedanken und Erinnerungen, Hamburg : Hoffmann und Campe, 1998.

Enllaços externs Pàgina oficial (en alemany) Completa biografia (en alemany)

Categoria:Morts el 2002 Categoria:Persones d'Elberfeld Categoria:Alumnes de la Hochschule für Musik und Theater München Categoria:Alumnes de la Hochschule für Musik und Tanz Köln Categoria:Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Compositors de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Morts al cantó de Friburg Categoria:Compositors alemanys del segle XXI Categoria:Directors d'orquestra de Rin del Nord-Westfàlia Categoria:Oficials de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Gran Creu amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya Categoria:Compositors alemanys nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1912