Les Garrofes són 44 quartetes de versos heptasílabs i rima consonant recitades durant les representacions dels pastorets de Berga que fan un repàs satíric de l’activitat política i social del darrer any al país i especialment a la ciutat. Berga és l'únic municipi dels que representen aquesta versió dels pastorets que ha adaptat Les Garrofes a la crítica local, convertint-les en un testimoni únic del sentiment popular berguedà al llarg de la història. És un dels moments més esperats de l'obra i dels actes nadalencs de la ciutat.

El nom d'aquesta composició fa referència al significat de la paraula garrofa com a mentida i prové del nom del personatge encarregat de recitar-la durant la representació (en Garrofa, que sempre diu mentides).

Història En un moment de l'obra, el personatge d'en Garrofa, l'alcalde, és enviat a parlar amb Satanàs per convèncer-lo de deixar els veïns tranquils. Quan torna de l'Infern, els pastors li demanen que els expliqui què ha vist i en Garrofa comença a fer una crítica de la Barcelona de la seva època. Els pastorets de Serafí Pitarra, "El bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga", van estrenar-se a Barcelona l'any 1891, de manera que tenia sentit parlar de temes que preocupaven els barcelonins del moment (principalment l'enderroc de les muralles i la construcció de l'Eixample).

Quan l'obra va començar a representar-se a Berga l'any 1900, es va creure oportú substituir aquesta part del text per una altra que fes referència a l'actualitat de la ciutat. D'ençà, diversos berguedans van encarregar-se d'escriure, cada any, unes Garrofes que satiritzessin els successos d'aquell any. Durant la dictadura de Primo de Rivera i el franquisme es van continuar creant (d'amagat de la censura i amb missatges més subtils i amagats) i van esdevenir una vàlvula d'escapament en un context de repressió cultural.

Concurs de Garrofes L'any 1973, quan la dictadura s'acostava al seu final i les posicions s'anaven suavitzant, l'associació teatral La Farsa, l'entitat encarregada de la representació dels pastorets, va impulsar el Concurs de Garrofes (que ja havia proposat mossèn Armengou). El projecte, encara vigent i obert a tothom, va tenir bona rebuda i des de llavors s'encarrega de sel·leccionar els versos que es llegiran durant les funcions. L'any 2016, la baixa participació va obligar l'entitat a deixar de celebrar el concurs durant sis anys. El 2022, la tradició es va recuperar i el 2023 es va reinventar el premi de La Garrofa d'Or, abandonat des de feia dues dècades, que guardona el berguedà més mencionat als versos de les Garrofes particpiants. +Guanyadors del Concurs de Garrofes dels darrers anys2025202420232022n/a201520142013 -Marc PujalsMarc PujalsMarc PujalsXavier i Oriol GonzàlezXavier Torrabadella Jordi Royo20122011201020092008200720062005/1973Marc MarginetFrancesc Ribera Xavier GonzàlezRoger CortinaXavier TorrabadellaXavier GonzàlezXavier Gonzàlez...

Referències

Enllaços externs Pàgina web oficial de La Farsa on s'hi poden trobar les propostes guardonades de les darreres edicions del Concurs de Garrofes.

Categoria:Pastorets