Lesglésia de Sant Jordi de Samatya (armeni: Սամաթիոյ Սուրբ Գէորգ Եկեղեցի, Samatioi Surb Gueorg Iekeghetsí; turc: Sulu Manastır) és una església armènia situada a Istanbul (Turquia).
L'edifici fou construït entre el 1866 i el 1887 al damunt de la subestructura d'una església i un monestir romans d'Orient bastits al . El complex, dedicat a la Mare de Déu de Periblepte (, Moní tis Theotoku tis Perivleptu), era un dels principals monestirs ortodoxos de Constantinoble. Després de la caiguda de Constantinoble en mans dels otomans el 1453, fou cedit a la comunitat armènia de Constantinoble i durant un temps fou la seu del patriarcat armeni de Constantinoble.
Ubicació L'església es troba a Istanbul, al districte de Fatih, al barri de Kocamustafapaşa (històricament Samatya), a Marmara Caddesi, 79. Rau a l'interior de les muralles de la ciutat, a tocar de la costa del mar de Màrmara. Està protegit per una paret alta i envoltat per altres edificis.
Història Període romà d'Orient miniatura|Mapa de Constantinoble cap al 1420, de Cristòfor Buondelmonti. L'església de Periblepte és l'edifici amb cúpula a la part inferior esquerra del mapa. El rierol brolla de la font santa. Al , aquest emplaçament estava ocupat per l'església de Sant Esteve d'Aurelianes. Aquesta església era prop del Palau d'Helenianes i el monestir de Sant Dalmaci, prop d'una abundant font d'aigua (hagiasma). L'origen del nom turc del complex, que significa ‘monestir de l'Aigua’, ve d'aquest fet.
No gaire lluny d'aquests edificis i de les muralles de mar, al damunt d'una petita elevació al vessant meridional del setè turó de Constantinoble, al barri del Xerolof, l'emperador romà d'Orient Romà III Argir (r. 1028-1034) fundà un gran monestir dedicat a la Mare de Déu de Periblepte després de la seva dissortada expedició a Síria. El nom, que significa ‘vistós’ o ‘que es veu per totes bandes’, deriva de la seva posició prominent. L'emperador fou criticat durament per gastar-se una dinerada en la construcció de l'edifici. Romà hi fou enterrat el 1034. L'emperador Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081) restaurà el complex el 1080. Un cop derrocat, el seu successor, Aleix I Comnè (r. 1081-1118) obligà Nicèfor a fer-se monjo al monestir, on també seria enterrat.
Als segles i , la cort solia acudir a Periblepte cada any per celebrar-hi la Candelera. Després del saqueig llatí del 1204, l'església restà un breu temps sota control romà abans de ser donada a monjos benedictins venecians. Després de l'ensulsiada de l'Imperi Llatí, Miquel VIII Paleòleg (r. 1261-1282) restaurà l'església i afegí al refectori un mosaic d'ell mateix amb la seva muller, Teodora, i el seu fill Constantí. Aquest mosaic fou destruït en el gran incendi de Samatya del 1782.
A la darreria del , Hilarió, un jove monjo del monestir, fou enviat a Elegmos, a Bitínia, per administrar les possessions del monestir i trobà la regió assolada pels turcs. Reeixí a organitzar la població local contra els invasors per foragitar-los, cosa que causà un gran escàndol a Constantinoble, puix que als monjos no els era permès entrar en combat. Quan fou obligat a tornar a la capital, els turcs tornaren a pillar la zona fins que els habitants d'Elegmos enviaren una petició a Constantinoble per demanar que tornés. L'hegumen no tingué més remei que accedir-hi.
El 1402, l'edifici patí danys per un llampec i un incendi. El 1422, l'emperador Manuel II Paleòleg (r. 1351-1425) s'hi estigué durant una epidèmia i el setge de la ciutat pel soldà otomà Murad II.
Període otomà Immediatament després de la caiguda de Constantinoble el 1453, l'església romangué en mans de l'Església Ortodoxa Grega. Segons Wolfgang Müller-Wiener, entre el 1461 i el 1480 (la transferència d'armenis a Samatya es produí el 1458), el soldà Mehmet II (r. 1444-1446 i 1451-1481) cedí l'església a la comunitat armènia, i fins al 1643/44 el complex fou la seu del patriarcat armeni de Constantinoble. Segons altres fonts, l'edifici fou concedit als armenis el 1643 per intercessió de Şivekâr, una armènia favorita del soldà Ibrahim (soldà otomà) (r. 1640-1648). Durant aquest període s'hi construïren diverses esglésies. L'únic edifici romà d'Orient visible a mitjans del era el refectori.
El 1722, el complex fou reformat per l'arquitecte armeni Meldon, però el 1782, el gran incendi de Samatya ho arrasà tot. La reconstrucció tingué lloc el 1804.
Entre el 1866 i el 1887 (després d'un altre incendi el 1877), l'església fou reconstruïda amb una dotació de Mikaiel Hagopian, deixant únicament els fonaments de l'església romana d'Orient i l'edifici originari. A més a més es bastiren dues grans escoles a la vora.
Descripció L'ambaixador castellà Ruy González de Clavijo (pràcticament l'única font supervivent que hi ha sobre el complex en temps romans d'Orient), que visità Constantinoble el 1402, escriu que l'església tenia un pla central, amb una nau quadrada coronada per una cúpula, amb un atri i annexos, de manera similar a les esglésies contemporànies del monestir de Lluc el Venerable i el monestir de Dafne, a Grècia. La cúpula hemisfèrica (decorada amb un mosaic), reposava sobre vuit columnes de jaspi policromat que sostenien quatre trompes. Aquestes últimes feien la transició de la base octagonal al quadrat definit per les parets. Excavacions recents han confirmat la descripció de Clavijo. L'església, que també tenia les parets i el terra coberts de lloses de jaspi, contenia diverses tombes imperials en dos annexos. Les parets exteriors estaven ricament decorades amb pintures que representen pobles i castells donats al monestir. Un gran refectori adornat amb un fresc de l'Últim Sopar, cel·les per a monjos, jardins i vinyes també formaven part del complex. Així mateix, s'hi conservaven diverses relíquies, incloent-hi el cos de sant Gregori.
L'església actual és un edifici rectangular que fa aproximadament 20 × 30 m. Té una orientació SO-NE. Té un absis al costat NE i un campanar d'espadanya. L'interior està cobert amb una volta de canó i luxosament decorat. A sobre de l'hagiasma, considerat un dels més bonics d'Istanbul, hi ha una capella dedicada a sant Joan el Precursor.
Referències
Bibliografia
Categoria:Esglésies i monestirs de Constantinoble Categoria:Esglésies d'Istanbul Categoria:Església Apostòlica Armènia Categoria:Fatih