Era de la desinformació és un terme que designa el període contemporani en què la difusió de continguts enganyosos, manipulats o directament falsos s'ha convertit en un element estructural de l'ecosistema comunicatiu global. La desinformació s'inscriu dins el marc més ampli de la postveritat, un context en què la percepció emocional i la narrativa personal sovint prevalen sobre les dades verificables. El concepte descriu un moment històric en què la informació és simultàniament abundant, accessible i difícil de validar.
Antecedents històrics Tot i que es considera un fenomen especialment vinculat al segle XXI, la desinformació té precedents antics. La propaganda política ha estat present en múltiples etapes històriques, des de l'antiguitat fins als estats moderns. Al llarg del segle XX, especialment durant la Primera i la Segona Guerra Mundial, diversos governs van utilitzar tècniques de persuasió massiva per influir en la moral de la població i justificar estratègies militars. Aquest ús sistemàtic de la manipulació informativa és l'origen del que posteriorment s'ha anomenat guerra de la informació.
La irrupció de la televisió a mitjan del segle XX va transformar el consum informatiu gràcies al format audiovisual i a la immediatesa. Tot i així, el control de la producció del contingut continuava en mans d'editors professionals i d'organismes reguladors, fet que limitava la difusió de continguts no verificats.
Transformació digital i aparició del fenomen contemporani La situació canvia radicalment amb l'expansió d'Internet i, posteriorment, de les xarxes socials. A partir dels anys 2000, qualsevol usuari pot crear i difondre informació de manera instantània i global, sense filtres previs. La combinació d'aquesta democratització de la producció amb els algoritmes de recomanació que prioritzen el contingut viral va generar un ecosistema propici per a la desinformació.
A les xarxes socials, les comunitats tendeixen a organitzar-se en grups d'interès o ideològics semblants. Aquesta segmentació comporta l'aparició de cambres d'eco, espais on els usuaris reben confirmació constant de les seves creences i estan menys exposats a punts de vista contraris. Això incrementa la polarització i dificulta el debat crític.
Característiques principals Sobrecàrrega informativa El volum d'informació disponible supera la capacitat de processament dels individus. Informació rigorosa, especulacions, rumors i continguts manipulats circulen conjuntament, fent més difícil la verificació.
Viralitat i rapidesa Les notícies falses es difonen sovint amb més rapidesa que la informació contrastada. Abans que els mitjans o les institucions puguin rectificar-les, ja han arribat a un públic massiu.
Incentius econòmics Les plataformes digitals i molts portals informatius depenen de la publicitat. Aquest model premia el contingut que genera clics i interaccions, encara que sigui sensacionalista o inexacte.
Automatització La presència de bots, comptes falsos i xarxes de manipulació coordinada poden amplificar artificialment determinats missatges. Aquestes pràctiques poden tenir objectius polítics, econòmics o propagandístics.
Impacte polític La desinformació ha tingut un paper significatiu en processos electorals recents, com les eleccions presidencials dels Estats Units de 2016 o la campanya del Brexit. Les campanyes digitals segmentades, la difusió de notícies falses i la manipulació emocional han contribuït a la polarització i a la desconfiança envers les institucions democràtiques.
Impacte en la salut i la ciència Durant la pandèmia de la COVID-19, la desinformació va assolir una dimensió global. Rumors sobre suposats tractaments, dubtes infundats sobre les vacunes o teories conspiratives sobre l'origen del virus van dificultar l'adopció de mesures sanitàries i van posar en perill la coherència de la comunicació científica.
Efectes socials i culturals L'era de la desinformació afecta la cohesió social. L'existència de narratives contradictòries i la fragmentació de l'espai públic erosionen la confiança entre individus i institucions. Les generacions més joves, que consumeixen informació gairebé exclusivament a través de dispositius digitals, estan exposades a continguts que barregen entreteniment i informació, de vegades de manera indeguda.
Respostes institucionals Mitjans de comunicació Molts mitjans han creat unitats especialitzades en verificació de fets per detectar i corregir informacions falses. Com, per exemple, és el cas de la RTVE, amb la creació de VerificaRTVE.
Governs i organismes internacionals Diverses administracions han impulsat programes contra la desinformació, legislacions sobre transparència algorítmica i iniciatives per reduir la propagació de continguts falsos.
Educació i alfabetització mediàtica L'alfabetització mediàtica s'ha consolidat com una eina essencial per formar ciutadans crítics. Consisteix a ensenyar a analitzar i contrastar fonts, reconèixer manipulacions i comprendre els mecanismes de la comunicació digital.
Perspectives i debats El concepte d'era de la desinformació genera debat entre investigadors i especialistes. Alguns autors consideren que el fenomen és una conseqüència inevitable de la digitalització i de la massificació de la informació. D'altres argumenten que la desinformació no és nova, sinó que la tecnologia només n'ha ampliat l'abast.
També hi ha discussions sobre els límits entre la lluita contra la desinformació i la preservació de la llibertat d'expressió, especialment quan els governs intervenen en la regulació del contingut en línia.
Experts en sociologia, com Neil Postman, han tractat les seves perspectives sobre l'aparició d'aquest nou context comunicatiu a través de les seves obres (Divertint-nos fins la mort, Neil Postman, 1985). També és destacada la obra del filòsof Byung-Chul Han sobre aquest tema (amb obres com Infocràcia, de l'any 2021).
Referències
Vegeu també Notícia enganyosa Postveritat Desinformació Cambra d'eco (mitjans)
Filmografia recomanada The Social Dilemma (2020), Jeff Orlowski