Sonia Machanick (Cape Town, Sud-àfrica, 15 de juny de 1925 - Johannesburg, Sud-àfrica, 12 de novembre de 1977) va ser una metgessa sud-africana, psicòloga de l'educació, que va ser pionera en nous mètodes per ensenyar als nens amb dislèxia i amb altres dificultats d'aprenentatge. Va fundar l'escola Japari, una escola especial a Johannesburg que ofereix educació als nens que lluiten per prosperar en el sistema educatiu convencional. Va escriure una sèrie de quatre llibres de lectura graduada (Sounds Travel Too) i altres manuals de lectura en anglès i afrikaans, que van ser àmpliament utilitzats al llarg dels anys seixanta i setanta per ensenyar el mètode de lectura fonètica, així com articles sobre el tractament dels nens amb dificultats d'aprenentatge.

Primers anys i educació Machanick era la segona dels tres fills nascuts a Ciutat del Cap de pares immigrants; la seva mare era del Regne Unit i el seu pare, de Lituània. La seva mare, Edna Annie Love Courtnall, va ser una de les primeres dones graduades en Dret (1922), a la Universitat de Londres, i més tard va crear una Beca Nacional a través de l'Associació Sud-africana de dones graduades, que concedeix cada any premis a dues dones sud-africanes que estan estudiant un diploma o grau en qualsevol disciplina.

Després d'acabar l'escola, Sonia Machanick es va matricular al curs de Medicina a la Universitat de Ciutat del Cap. Quan era estudiant, va iniciar un pla de vacances per a estudiants de Medicina per oferir suport mèdic en un hospital de missió a Transkei i va ser membre de l'equip que va inaugurar SHAWCO, una ONG dirigida per estudiants amb seu a la Universitat de Ciutat del Cap, que busca millorar la qualitat de vida de les persones en comunitats en desenvolupament a l'àrea metropolitana del Cap. Després de graduar-se l'any 1947, va tornar al campus universitari principal per estudiar Psicologia i va treballar a la Clínica Universitària d'Orientació Infantil.

Es va casar amb Hillel Abbe Shapiro, que era professor a l'escola de medicina universitària.

Carrera Poc després es va traslladar a Johannesburg, on va treballar inicialment a la clínica Alexandra Township TB i després com a registradora a l'Hospital Tara.

Aquestes experiències van conformar la seva decisió de forjar una carrera en l'àrea de l'educació recuperadora, amb l'objectiu específic de desenvolupar instal·lacions per al diagnòstic i tractament dels nens les necessitats emocionals i educatives dels quals no eren ateses en el sistema educatiu ordinari, i va començar a treballar amb nens que tenien problemes d'aprenentatge, incloent-hi problemes de conducta emocional, dislèxia i dispràxia.

Juntament amb el seu marit i un grup d'altres pares, Sonia Machanick va ser fonamental en la fundació de la primera escola secundària multirracial principal de Sud-àfrica, l'Escola Woodmead.

Escola Japari A mesura que la seva pràctica creixia, la necessitat de locals més grans la va portar a establir l'escola Japari a Johannesburg el 1966.

L'escola es va expandir encara més amb nous edificis i va poder acollir un nombre més gran de nens, així com conferències i pràctiques de treball per a professorat amb necessitats especials. Tot i que això va ser durant l'era de l'apartheid, Japari va funcionar des del principi sense una base racial, i també va donar suport als alumnes negres amb beques per a escoles convencionals.

Amb la seva mort prematura, el 1977, als 52 anys, i després d'un període d'incertesa, l'escola es va restablir en un nou lloc. El treball de la doctora Machanick en el camp de la investigació educativa va ser reconegut pel Col·legi de Medicina de Sud-àfrica i el Col·legi va establir la beca de viatge Sonia Machanick. La Conferència Memorial Sonia Machanick es va crear després de la seva mort.

Referències

Categoria:Metges sud-africans Categoria:Psicòlegs educacionals Categoria:Alumnes de la Universitat de Ciutat del Cap Categoria:Persones de Ciutat del Cap Categoria:Morts a Johannesburg