Atopodentatus és un gènere extint de sauropterigi basal conegut des del Triàsic Mitjà inferior (Anisià) de la formació Guanling a la província de Yunnan (al sud-oest de la Xina).
Conté una sola espècie, Atopodentatus unicus. Es creu que va viure fa entre 247 i 240 milions d'anys enrere, durant el període Triàsic Mitjà, uns sis milions d'anys després de l'extinció del Permià-Triàsic.
Atopodentatus era un rèptil marí herbívor, tot i que els rèptils marins solen ser omnívors o carnívors.
Es va descobrir un esquelet gairebé complet juntament amb una porció lateral esquerra del crani prop del poble de Daaozi, Yunnan (Xina). El nom científic deriva de la peculiar morfologia en forma de cremallera de les mandíbules de l'exemplar holotip i la dentició única. Tanmateix, dos cranis fòssils descoberts el 2016 indiquen que el crani holotip estava molt malmès i que l'animal viu en realitat tenia un cap en forma de martell amb mandíbules en forma de pala.
Descripció L'Atopodentatus era un rèptil de mida mitjana que mesurava uns 2,75 m de llarg. Els estrats geològics on es va trobar el fòssil, el cos allargat, el coll reduït, els apèndixs robustos i els malucs de l'Atopodentatus suggereixen que l'animal probablement era de naturalesa semiaquàtica.
Originalment, es creia que la mandíbula superior de l'Atopodentatus tenia petites dents que recorrien la línia de la mandíbula i després pujaven per una divisió vertical al mig de la mandíbula superior. Això donava a la mandíbula superior l'aspecte d'un «somriure de cremallera de petites dents». Es creia que la mandíbula superior s'enganxava cap avall. Tanmateix, els descobriments del 2016 van anul·lar aquestes troballes i van revelar que lAtopodentatus en realitat tenia un cap en forma de martell, amb un banc de dents en forma de cisell, que li eren útils per arrelar al fons marí per obtenir menjar.
Descobriment i denominació miniatura|Restauració El nom del gènere Atopodentatus deriva del grec antic atopos (άτοπος), que significa «inusual», combinat amb el llatí dentatus, «dentat», referint-se a la disposició i forma inusuals de les dents. El nom específic «unicus» també fa referència a la seva anatomia única.
Palaeoecologia A causa de la seva estranya dentició, l'''Atopodentatus es considerava anteriorment un rèptil filtrador que s'alimentava d'invertebrats del fons marí.
Es va suggerir que la seva morfologia feia que l'Atopodentatus fos «capaç de caminar per terra o per planes mareals i illes sorrenques de la zona de marees». Tanmateix, les troballes del 2016 revelen que l'Atopodentatus en realitat menjava algues del fons marí, convertint-lo en el segon rèptil marí herbívor mesozoic conegut després de l'esfenodont Ankylosphenodon. LAtopodentatus'' és el rèptil marí herbívor més antic conegut, de fa uns 8 milions d'anys.
Referències
Bibliografia
Categoria:Sauròpsids del Triàsic Categoria:Sauropterigis