Ikaria wariootia és un exemple primerenc d'un organisme bilateri amb forma de cuc, de 2 a 7 mm de llargada. Els seus fòssils es troben a les roques dels turons Ediacara de l'Austràlia Meridional, que s'estima que tenen entre 560 i 555 milions d'anys d'antiguitat. Representant dels organismes ediacarians, Ikaria va viure durant el període Ediacarià, aproximadament 15 milions d'anys abans del Cambrià, quan es va produir l'explosió cambriana i on apareixen proves fòssils generalitzades de tàxons bilateris moderns al registre fòssil.
Descobriment Scott D. Evans, Ian V. Hughes, James G. Gehling, i Mary L. Droser pvan publicar un article a les Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America oel 23 de març de 2020, descrivint la troballa i identificació dI. wariootia.
Edat L'edat dels estrats dels membres d'Ediacara no està ben definida mitjançant la datació radiomètrica, i s'estima principalment de manera comparativa amb altres conjunts de biota d'Ediacara, que probablement oscil·len entre aproximadament 562 Ma i 542 Ma.Es creu que els fòssils traça brasilers associats amb bilateris posteriors, trobats a 30-40 m per sobre d'un llit datat radiomètricament a 555 Ma, són més joves que Ikaria. Segueix sent possible que Ikaria evolucionés abans de 560 Ma.
Etimologia El nom genèric prové de la paraula Adynyamathanha per a "lloc de trobada" (Ikara, també el nom de Wilpena Pound, que es troba a prop) en reconeixement dels pobles indígenes locals que originalment vivien a la regió on es van recollir els fòssils. El nom específic fa referència a Warioota Creek, la localitat tipus.
Característiques S'han trobat més de 100 fòssils dIkaria. Es tracta d'empremtes simples que s'assemblen a un petit gra d'arròs (d'1,9 a 6,7 mm de longitud), lleugerament engruixides cap a un extrem. La diferenciació "anterior"/"posterior" pot indicar que Ikaria era un animal amb simetria bilateral. No es van trobar altres detalls de l'anatomia dIkaria als seus fòssils.
En el mateix llit de gres hi ha nombrosos icnofòssils del tipus Helminthoidichnites. L'animal que va produir aquests rastres es movia o excavava a través de fines capes de sorra ben oxigenada al llit marí[ 3 ] mentre cercava subsistència i semblava mostrar un comportament sensorial i de cerca, girant-se a mesura que es movia. Es creu que es movia per peristaltisme, contraient els músculs contra l'esquelet hidroestàtic de l'animal, i que podria haver posseït un celoma, boca, anus i intestí, de manera similar a un cuc.
Els autors de la descripció dIkaria consideren que la mida i la morfologia dIkaria coincideixen amb les prediccions del productor del fòssil traça Helminthoidichnites. Almenys un dels fòssils dIkaria identificats a l'estudi es va trobar molt a prop dels Helminthoidichnites, que els descobridors atribueixen al moviment vertical de l'organisme a través dels sediments abans de la seva mort, i assenyalen que, a causa dels diferents mètodes de conservació, és poc probable que tant el fòssil traça com el fòssil corporal es puguin formar simultàniament. Tanmateix, això no elimina del tot la possibilitat que l'associació dIkaria amb els Helminthoidichnites sigui errònia.
Importància Aquest descobriment és notable perquè, si bé durant molt de temps s'ha sospitat que els bilateris van evolucionar a l'Ediacarià, per exemple Temnoxa i Kimberella, la gran majoria dels fòssils dels organismes ediacarians són molt diferents dels animals que van arribar a dominar la vida a la Terra al Cambrià i fins a l'actualitat.
Referències
Categoria:Bilaterals Categoria:Organismes ediacarians