Els atemptats de París de 1985-1986 van ser una sèrie d'accions armades realitzades pel Comitè de Solidaritat amb els Presos Polítics Àrabs i de l'Orient Mitjà (CSPPA), un grup prèviament desconegut, a la ciutat de París, França, durant els anys 1985 i 1986, exigint l'alliberament de tres activistes internacionals empresonats.
Es creia que el CSPPA era una combinació de palestins, nacionalistes armenis i marxistes libanesos, tot i que més tard es va saber que en els atacs hi havia implicats agents de Hezbol·là, patrocinats per l'estat iranià. El CSPPA va exigir l'alliberament d'Anis Naccache, de la xarxa estatal iraniana; de Georges Ibrahim Abdallah, membre de les Faccions Revolucionàries Armades Libaneses (FARL); i de Varadjian Garbidjan, membre de l'Exèrcit Secret Armeni per a l'Alliberament d'Armènia (ASALA).
Fouad Saleh, un tunisià convers a l'islam xiïta, va ser descobert el 1987 per l'agència antiterrorista francesa Direction de la surveillance du territoire (DST) com el líder del grup de divuit activistes armats dirigit per Hezbol·là des de Beirut. Durant els judicis es va afirmar que els atacs van ser ordenats per l'Iran per impedir que França vengués armes a l'Iraq per al seu ús a la guerra Iran-Iraq, en lloc de l'alliberament dels presoners.
Es van cometre tretze atemptats amb bomba, inclosos els intents, el primer el desembre de 1985, una segona onada el febrer i març de 1986, i la tercera i més notòria, el setembre de 1986, dirigida a llocs de la capital francesa. Va causar un total de 20 morts (incloses set que van morir més tard als hospitals a causa de les ferides) i 255 persones van resultar ferides.
Context El 1984, militants de l'Organització Gihad Islàmica, vinculats a Hezbol·là, van ser arrestats mentre planejaven atemptats amb bomba contra un avió de l'aeroport de Zúric i contra l'ambaixada dels Estats Units a Roma. El 1985, el grup va ser responsable d'atacs com l'atemptat del restaurant El Descanso a Madrid, que va matar 18 persones i en va ferir 82, el segrest del vol TWA 847 a Atenes i els atemptats a Copenhaguen, que van matar una persona i en van ferir 22.
França va aplicar una política de resposta als atacs de l'Orient Mitjà a Europa, anomenada pels analistes com a «doctrina santuari», en la qual les autoritats franceses no interferirien en les activitats dels grups armats transnacionals que operaven a França sempre que no ataquessin directament França o els interessos francesos. A principis de 1985 va començar una onada d'atacs violents a París amb l'atemptat amb bomba d'uns grans magatzems Marks & Spencer i del cinema Rivoli Beaubourg.
Visió general El desembre de 1985, dos atemptats amb bomba van tenir lloc el mateix dia. Van succeir un dia després dels atacs de les Cèl·lules Comunistes Combatents a Bèlgica i prop de París, i una bomba contra un jutjat de Lieja. Això, naturalment, va crear la sospita que estaven vinculats, tot i que finalment cap dels tres ho va ser.
Després de tres atemptats amb bomba el febrer de 1986, es van enviar milers de policies addicionals a patrullar diverses zones de París. El 20 de març de 1986, una bomba que va matar dues persones va esclatar una hora després que Jacques Chirac fos nomenat primer ministre francès pel president François Mitterrand, mentre era simultàniament alcalde de París. Posteriorment, Chirac va augmentar encara més la seguretat en llocs públics, tot prometent mesures de seguretat «draconianes». Al mateix temps, va iniciar una política de «normalització» de les relacions amb l'Iran i Síria. Després que inicialment semblés que aturava els atacs, una renovada campanya de bombardejos el setembre de 1986 va resultar ser la més intensa i es diu que va «pràcticament paralitzar París». A més, es van enviar quinze companyies de policia antiavalots a París per reforçar la seguretat, mentre la policia s'afanyava a investigar més d'un centenar d'alertes de bomba denunciades per la població.
Atacs miniatura|Una placa commemorativa de les víctimes de l'atemptat del 17 de setembre de 1986 al carrer de Rennes. El 7 de desembre de 1985, dues bombes van explotar als grans magatzems Galeries Lafayette i Printemps, ferint 43 persones (ASALA també es va atribuir l'autoria). El 3 de febrer de 1986, una bomba va explotar en una galeria comercial dels Camps Elisis, ferint vuit persones. Es va trobar i desactivar una altra bomba a la Torre Eiffel el mateix dia. El 4 de febrer de 1986, una bomba va explotar a la secció de discos del soterrani de la llibreria Gibert Jeune a la Plaça de Saint Michel, destruint el terra i incendiant l'edifici. Quatre persones van resultar ferides, mentre que l'incendi va trigar disset camions de bombers i 100 bombers a apagar-se en més d'una hora. El 5 de febrer de 1986, una bomba va explotar en una llibreria i botiga de discos de la cadena Fnac al complex subterrani del Forum des Halles, ferint nou persones. El 17 de març de 1986, una bomba va explotar al tren d'alta velocitat TGV París-Lió, ferint nou persones. El 20 de març de 1986, una bomba va explotar a la galeria comercial Point-Show dels Camps Elisis, matant dues persones i ferint-ne 28. Es va trobar i desactivar una altra bomba el mateix dia en un tren de rodalies RER. El 4 de setembre de 1986, es va descobrir una bomba al vagó d'un tren de rodalies RER a l'estació de París-Lió. El 8 de setembre de 1986, una bomba va explotar a l'oficina de correus de l'Ajuntament de París, matant una persona i ferint-ne 18 més. El 12 de setembre de 1986, una bomba va explotar a la cafeteria del supermercat Casino, al centre comercial Quatre Temps de La Défense, i va ferir 54 persones. El 14 de setembre de 1986, una bomba va explotar després de ser trobada al Pub-Renault, un cafè i restaurant de moda als Camps Elisis, i va matar dos policies. El 15 de setembre de 1986, una bomba va explotar a la Prefectura de Policia de París, matant una persona i ferint-ne 56. El 17 de setembre de 1986, es va cometre un atemptat al carrer de Rennes, convertint-se en el més mortífer de tots els atacs amb bomba. L'atemptat es va cometre amb un cotxe, des del qual es va llançar una bomba al seu pas per l'eix comercial del carrer de Rennes i l'esclat va provocar la mort de 7 persones, ferides a 60 més, i danys en diversos cotxes i façanes de botigues.
Investigació El CSPPA va seguir sent un grup misteriós en aquell moment. Un desertor francès va afirmar que els atacs van ser patrocinats indirectament per l'Iran, Síria i Líbia, que tenien relacions tenses amb l'estat francès. Una de les demandes dels presoners era la d'Anis Naccache, condemnat per intentar assassinar l'ex-primer ministre iranià anterior a la Revolució islàmica, Shapur Bakhtiar. També es creu que hi van estar implicats militants armenis i militants d'extrema esquerra libanesos.
La implicació de l'ASALA va ser molt destacada per les autoritats a causa de la demanda de la CSPPA d'alliberar Varoujan Garbidjian, que estava a la presó per l'atemptat a l'aeroport d'Orly de 1983. L'octubre de 1986, una declaració manuscrita signada pel portaveu de l'ASALA, Vahran Vahrania, i lliurada a una agència de notícies occidental a Beirut va amenaçar amb més violència contra França si no es posava en llibertat Garbidjian i els altres presoners de l'Orient Mitjà. L'ASALA va reivindicar la corresponsabilitat dels atacs del setembre de 1986 a París.
Jacques Chirac creia que les FARL n'eran responsables a causa de la condemna de presó del seu membre Georges Ibrahim Abdallah en aquell moment. Tanmateix, altres, inclosa Síria, van afirmar que estava vinculada a la guerra entre l'Iran i l'Iraq, i més tard es va descobrir que els vincles entre la CSPPA i les FARL eren força febles, i que l'entitat principal darrere del grup era l'Iran. La implicació de l'Iran va portar alguns a descriure els atacs com a posseïdors d'una dimensió de terrorisme islàmic xiïta. Les investigacions dels segrestadors del vol TWA 847 i del vol Air Afrique 56 van ser alguns dels factors que van ajudar a conduir els investigadors cap a Hezbol·là, la milícia libanesa recolzada per l'Iran, i la cèl·lula darrere dels atacs. A principis de 1987, després de la detenció de Mohammed Ali Hammadi a l'Alemanya Occidental, el DST va identificar Fouad Ali Saleh com el líder d'un grup de divuit activistes dirigits per Hezbol·là des de Beirut com a responsables de tots els atacs. Anteriorment, s'havia especulat que diversos altres grups havien estat darrere dels atacs o que se n'havien reivindicat falsament la responsabilitat. El grup de Saleh s'afegia als tunisians connectats amb agents libanesos de Hezbol·là responsables d'atemptats amb bombes amb nombroses baixes, com ara l'atemptat a l'ambaixada dels Estats Units a Beirut i els atemptats a les casernes de Beirut el 1983.
Després de l'atemptat amb bomba de l'Ajuntament de París el setembre de 1986, dotze persones d'origen àrab, majoritàriament tunisians, van ser detingudes i expulsades de França. Més tard, en una batuda policial el 21 de març de 1987, Saleh i set sospitosos més, dos ciutadans francesos libanesos i cinc tunisians van ser arrestats, entre ells un nebot del líder de Hezbol·là, el xeic Ibrahim al-Amin. La policia va confiscar dues pistoles automàtiques, municions i nitrat de metil durant la batuda.
Saleh va ser acusat el novembre de 1987 per un tribunal especial antiterrorista a França, i el 1992 va ser declarat culpable d'assassinat, intent d'assassinat i conspiració, i condemnat a cadena perpètua. Saleh, un exmusulmà sunnita tunisià que es va convertir a l'islam xiïta abans de traslladar-se a l'Iran i estudiar durant dos anys als seminaris religiosos de Qom a principis dels anys vuitanta, havia començat a predicar i fer proselitisme a persones tant en llocs públics com privats, cosa que presumptament el va portar a ser reclutat per agents de Hezbol·là. Durant el judici, va proclamar que «la seva motivació per als atacs era ser un combatent que defensava la causa islàmica». També va parlar de Joana d'Arc i va citar Julius Evola. Jacques Vergès va exercir com a advocat de Saleh.
Conseqüències El setembre de 1986, el govern francès presumptament va enviar funcionaris a Síria, concloent un acord amb el govern pel qual cessaria el suport a les accions armades a França, a canvi d'armes franceses, suport econòmic i diplomàtic a Síria. Segons sembla, es va fer un acord similar amb l'Iran l'any següent.
Després de la detenció del grup Saleh el 1987, Tunísia va trencar les relacions diplomàtiques amb l'Iran, acusant el país de reclutar tunisians per dur a terme «atacs terroristes». França va acusar inicialment l'Iran d'«instigar la campanya d'atemptats de 1986 i de donar suport a una cèl·lula de terroristes del nord d'Àfrica», i una posterior disputa diplomàtica va fer que França trenqués els seus llaços amb l'Iran. França finalment va permetre Wahid Gordji, que estava en crida i cerca per ser interrogat en relació amb els atacs de París, va abandonar l'ambaixada iraniana a París cap a l'Iran per tal d'assegurar l'alliberament de dos ostatges francesos que posteriorment havien estat segrestats per Hezbol·là a Beirut, una mesura que va ser condemnada pel Regne Unit i els Estats Units per establir un «precedent perillós» en la gestió de situacions amb ostatges. Després que França fes diversos gestos més, inclosa l'expulsió dels líders de l'oposició iraniana del país, el conflicte i els nous atacs van cessar.
A França, els atacs van desencadenar «canvis profunds» en l'organització i la base legislativa de la lluita antiterrorista francesa. A Bèlgica, els atacs van tenir un paper important en el fet que la policia belga comencés a investigar l'islam polític, cosa que va conduir directament a l'establiment d'una oficina específica dedicada completament al radicalisme islàmic a la unitat antiterrorista de la Gendarmeria de Brussel·les.