La metralladora Vickers de 0,5 polzades (oficialment "Gun, Machine, Vickers, 0,5-in"), també coneguda com a Vickers 0,50, va ser una arma automàtica britànica de gran calibre. L'arma s'utilitzava habitualment com a arma antiaèria de prop a la Royal Navy i als vaixells aliats, normalment en un muntatge de quatre canons (Regne Unit) o de dos canons (Països Baixos), així com en tancs i altres vehicles de combat blindats. Era similar a la metralladora Vickers de 0,303 polzades (7,7 mm) , però disparava la munició britànica Vickers de 0,5 polzades (12,7 mm) de calibre ampliat; aquesta munició era més curta que la americana 0,50 BMG (12,7 × 99 mm).
Variants Marc I i Marc II La Mark I va ser el model inicial, però la metralladora va passar per un desenvolupament addicional abans d'entrar en producció i la primera Mark que es va posar en servei va ser la Mark II. La Mark II va entrar en servei el 1933 i es va muntar en alguns tancs lleugers britànics, sovint acompanyada d'una Vickers de calibre 0,303. La Mark II tenia una empunyadura de pistola en lloc de les empunyadures de pala de la metralladora d'infanteria de calibre 0,303.Gun, Machine, Vickers .5-inch, Mk. II Vickers MG Collection & Research Association
Mark III miniatura|esquerra|Un muntatge antiaeri naval de quatre canons a bord del destructor HMS Vanity (1940) El Mark III va ser una versió naval utilitzada com a arma antiaèria, principalment per la Royal Navy i les marines aliades durant la Segona Guerra Mundial, normalment en muntatges de quatre canons, però també com a muntatges individuals i dobles. Va resultar insuficientment potent a curta distància contra els avions moderns totalment metàl·lics i va ser substituït durant la Segona Guerra Mundial pel canó Oerlikon de 20 mm. El muntatge quàdruple naval presentava un carregador de 200 bales per canó, que envoltava el cinturó de municions al voltant del tambor del carregador. La cadència màxima de foc era de 700 bales per minut per canó (cíclic), però es podia reduir a 450.DiGiulian. El muntatge de quatre canons tenia els seus canons ajustats per proporcionar una dispersió de foc que ascendia a 18 m d'amplada i 15 m d'alçada a 910 m. Vickers afirmava que podia disparar les 800 bales en 20 segons i que després es podia recarregar en 30 segons més. Durant la Segona Guerra Mundial també es va muntar en torretes accionades per motor (normalment un muntatge de dos canons) en embarcacions més petites, com ara canoneres a motor i torpedineres.
Mark IV i V Les Marks IV i V eren versions millorades i també es van utilitzar en camions a la campanya del Nord d'Àfrica, com ara pel Long Range Desert Group. Va ser substituïda per al seu ús en vehicles de combat blindats de fabricació britànica durant la Segona Guerra Mundial per la metralladora Besa de 15 mm (0,59 polzades) , un disseny txec adoptat pels britànics per al Royal Armoured Corps.Williams, The .5" Vickers Guns and Ammunition
La Mark IV es va introduir el 1933 però no es va declarar obsoleta fins al 1944. Només tenia una capacitat de foc totalment automàtica de 600 trets per minut.Gun, Machine, Vickers .5-inch, Mk. IV Vickers MG Collection & Research Association
La Mark V, introduït el 1935, era una variant reforçada i la principal variant que es va utilitzar. La cadència de foc era de 500-600 trets per minut.
Vegeu també M2 Browning Pom-pom
Referències
Bibliografia The Vickers Machine Gun Tony DiGiulian, British 0.50"/62 (12.7 mm) Mark III
Categoria:Metralladores de la Segona Guerra Mundial