Alchemilla pentaphyllea és una alquemil·la, una planta amb flors de la família de les rosàcies. És l'única espècie existent a la secció Pentaphylleae del seu gènere.
El seu nom es podria traduir com "alquemil·la de cinc fulles" ja que les fulles són profundament dividides i tenen habitualment cinc "folíols" (de vegades 3 o 7). És una planta alpina de la vegetació de les congestes (on la neu roman fins ben entrat l'estiu), bastant rara i que només es troba als Alps i als Pirineus, on té una única població coneguda, a uns 2500m d'altitud, dins del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
Descripció El gènere Alchemilla és complicat i és difícil determinar-ne correctament les espècies. L'Alchemilla pentaphyllea representa una notable excepció, ja que és força diferent de les seves congèneres i és fàcil de reconèixer.
És una petita planta de menys d'un pam d'alçada, perenne, herbàcia o lleugerament llenyosa a la base, que forma gespes més o menys denses. Les tiges estèrils són poc o molt erectes i amb els entrenusos molt curts (les altres alquemil·les tenen entrenusos més llargs i són habitualment procumbents). Les tiges fèrtils, que porten les inflorescències, són prostrades o ascendents, sense pèls o molt pocs. Les fulles són verd-glauques, mats; les de la roseta mesuren entre 1-3 cm de diàmetre, són circulars o en forma de ronyó, profundament dividides fins a la base en 3-7 segments cuneïformes (normalment 5), grollerament dentats o digitats a la meitat superior.
Les inflorescències són globoses, de poc més d’1 cm, amb 10-20(30) flors verdoses i parcialment rogenques a la base. Les peces del calicle (un calze suplementari extern) són molt petites i de vegades no hi són. Floreix als mesos de juliol o agost, poc després que es fonguin les darreres neus de la congesta.
El número de cromosomes és 2n = 64 o 96–102. En un gènere on és molt freqüent la reproducció per apomixi, segons l'especialista en Alquemil·la, S. Fröhner, la possibilitat de reproducció sexual és "molt dubtosa".Manfred Adalbert Fischer|Manfred A. Fischer, Karl Oswald, Wolfgang Adler: Exkursionsflora für Österreich, Liechtenstein und Südtirol. 3., verbesserte Auflage. Land Oberösterreich, Biologiezentrum der Oberösterreichischen Landesmuseen, Linz 2008, ISBN 978-3-85474-187-9, S. 491.
Hàbitat i distribució Viu en zones sotmeses a un període d'innivació perllongat orientades principalment al N o NW, sobre substrat silici (sòls àcids). Entre les espècies acompanyants, pròpies de la vegetació de congesteres silíciques, es poden destacar: Gnaphalium supinum, Cardamine bellidifolia, Carex pyrenaica, Veronica alpina, Sibbaldia procumbens, Poa alpina, Arenaria biflora, Nardus stricta o Soldanella alpina.
És una espècie que es troba principalment als Alps occidentals i als Pirineus Centrals, on té una única població en un indret d'alta muntanya, a 2500m d'altitud, a l'Alta Ribagorça. Tampoc s'ha arribat a trobar al vessant nord dels Pirineus. Per això a Catalunya ha estat inclosa a l'annex 2 (espècies vulnerables) del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya
Referències
Pentaphyllea